Miquel Adlert i Noguerol
De Viquipèdia
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, Horta 1911 - València 1988) fou un escriptor i editor valencià. Membre de l'alta burgesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tard exercí com a jutge. El 1935 fou militant d'Acció Nacionalista Valenciana. En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, alhora que contactà amb membres de la Lliga Catalana i d'UDC, però el 1940 fou dissolta per ordre governativa.
El 1944 fundà amb Xavier Casp l'editorial Torre, de València, que donà a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra, així com la revista Esclat (1948). El 1956 s'enfrontà dialècticament Joan Fuster i trencà definitivament amb ell després de la publicació de Nosaltres els valencians el 1962. A començament dels anys setanta derivà a posicions anticatalanes i de secessionisme lingüístic, rebutjant el terme Països Catalans, i reivindicant les institucions de l'antic Regne de València tot reivindicant com heroi Francesc de Vinatea. A començaments dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les secessionistes Normes del Puig.
[edita] Obres
- I la pau (1953)
- El salze a la sendera (1953)
- Cor al nu (1956)
- En defensa de la llengua valenciana (1977)
- De la meua catacumba (1984)
- El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
- Del periodisme meu (1984)
