Mausoleu de Santa Costanza
De Viquip??dia
El mausoleu de Santa Costanza, avui esgl??sia de Santa Costanza, va ser constru??t a principis del segon quart del segle IV per l???emperador Constant?? (Constant?? I el Gran) a Roma. ??s un dels millors exemples d???edifici de planta circular de l???arquitectura paleocristiana i un dels edificis funeraris millor conservats. L???emperador Constant?? va fer construir el mausoleu per a l???enterrament de la seva filla Constan??a (Costanza), avui Santa Constan??a, morta el 330.
Taula de continguts |
[edita] Breu hist??ria
Aquest mausoleu formava part del conjunt basilical que l???emperador havia fet construir uns anys abans a prop de la tomba de Santa Agn??s (Santa Agnese fuori le Mura), de qui Constan??a n???era devota. La bas??lica tenia la funci?? de cementiri cobert, i se situava extramurs com era obligatori en aquell temps. De la bas??lica nom??s en queden restes de l???absis i murs laterals, si b?? suficients per apreciar la gran dimensi?? que l???edifici havia tingut: 40,30 x 98,30 metres.
El mausoleu estava annexat a la bas??lica, i s???hi accedia des de la nau lateral Sud-oest, transversalment a l???eix principal de la bas??lica. Degut a la seva planta circular va ser utilitzat com a baptisteri a partir del segle VII. La conversi?? de l???antic mausoleu en l???actual esgl??sia es produ?? m??s tard, al 1254.
Les darreres investigacions (excavacions de Stanley, 1992) [1] han obert alternatives a la interpretaci?? tradicional que suposen la exist??ncia d???un antic baptisteri de planta trilobular, constru??t anteriorment al mateix lloc i que va ser substitu??t per l???actual mausoleu. Sota aquest sup??sit la data de construcci?? del mausoleu seria una mica m??s tardana (tercer quart del segle IV) i s???hauria edificat per a enterrar-hi Helena, la filla petita de l???emperador Constant??, morta el 360 - 361.
[edita] Els or??gens de la planta circular
A partir de l???Edicte de Mil?? de 313 es va tenir la necessitat d???establir una nova tipologia d???edifici religi??s conseq??ent amb la nova religi?? de l???imperi, en substituci?? dels tipus tradicionals vinculats al paganisme. Tres nous models apareixen a la hist??ria de l???arquitectura sota Constant??, si b?? s??n reinterpretacions de models anteriors: les esgl??sies-bas??liques, els baptisteris i els mausoleus. Els dos darrers varen adoptar majorit??riament la planta centralitzada, circular o poligonal, que millor s???adaptava a la complexa funci?? a que era destinat.
Els mausoleus no nom??s eren tombes monumentals, sin?? que tamb?? obe??en a funcions de culte i oraci??. A voltes tenien un car??cter commemoratiu a la mem??ria d???un heroi o un m??rtir (martyria), i esdevenien llocs de pelegrinatge.
A partir d???aquest moment hist??ric la majoria de les construccions funer??ries cristianes adoptaran la forma de planta central, rematada per una c??pula.
[edita] Descripci?? arquitect??nica
L???edifici est?? constitu??t per un nucli central de planta circular cobert per una c??pula hemisf??rica sobre tambor que s???al??a sobre una arcada cont??nua, tamb?? circular, formada per 12 parells de columnes disposades radialment. Aquest nucli central est?? rodejat per un altre espai circular a mena de deambulatori, m??s baix que el central, cobert amb volta de can?? anular. L???acc??s es produ??a per un n??rtex o vest??bul, avui desaparegut, configurat com un espai de transici?? entre la bas??lica i el mausoleu. Aquest n??rtex, amb costats absidiats, podria correspondre amb l???empla??ament de l???antic baptisteri, de dimensions mes redu??des.
[edita] Interior
L???espai central esta fortament il???luminat per 12 finestrals tancats amb gelosies, un damunt de cada buit format pels intercolumnis. Aquesta explosi?? de llum contrasta amb la foscor del deambulatori, nom??s obert a l???exterior per petites obertures situades just a l???arrencada de la volta, de dimensions molt m??s redu??des que les finestres del tambor. Segons Zevi aquest contrast ??s intencionat:
- ... l???obra esta concebuda a girar incessantment en el fosc cam?? perimetral, per despr??s ser atrets cap a l???interior [2]
- La c??pula ??s hemisf??rica amb un di??metre de 22,50 m, i s???aixeca sobre un elevat tambor perforat. Al treballar a compressi?? genera empentes horitzontals en els seus recolzaments, que s??n absorbides pels gruixuts murs de tancament mitjan??ant la volta del deambulatori. El seu interior estava recobert de mosaics, avui desapareguts.
- Les columnes s??n d???ordre compost, de granit llis, amb cimacis disposats radialment. Aquests cimacis tenen una dimensi?? considerable, necess??ria per abra??ar els dos capitells, un per columna.
- Els arcs que sustenten les columnes tenen un gruixut intrad??s, dimensi?? necess??ria per suportar la compressi?? de la c??pula. La perduda decoraci?? ens mostra la riquesa de l???aparell de f??brica, en doble filada de ma??
- El mur de tancament perimetral ??s tamb?? circular i est?? articulat per 12 n??nxols de diferents dimensions, un per cada intercolumni, llevat de l???espai correspon a l???acc??s. El n??nxol situat al final de l???eix longitudinal juga un paper absidal. El joc de llums i ombres que produeixen els n??nxols contribueix a centrifugar l???espai i dotar l???edifici d???un especial dinamisme.
[edita] La concepci?? de l???espai
Santa Costanza ??s un exemple paradigm??tic de la nova concepci?? de l???espai paleocristi??, basat en la directriu humana: l???espai perd la centralitat romana i es dilata, es fa din??mic i es jerarquitza a partir d???eixos pels que es desplega la visi?? del conjunt. En paraules de Zevi:
- Aquest Mausoleu nega el sentit rom?? de la gravetat est??tica, substituint els murs per una teoria de meravelloses columnes aparellades que, per la seva orientaci?? radial i el suggeriment lineal dels arquitraus que descansen sobre cada parell, indiquen a l???espectador el centre de l???edifici des de qualsevol punt de l???anella circumdant [3]
Una an??lisi detallada de la disposici?? d???arcades i n??nxols permet apreciar que la disposici?? dels arcs no ??s regular: sobre els dos eixos principals els arcs s??n m??s alts i amples, el que condiciona la situaci?? dels n??nxols excavats al mur de tancament, que dilaten l???espai amb les seves ombres. Sorpr??n aquesta concepci?? espacial on la l??gica constructiva se supedita a la visual, que emfatitza la visi?? del sarc??fag, sota la c??pula [4] en manifesta ruptura de la tradici?? cl??ssica de la perfecci?? sim??trica. Aquesta estructura comporta un curi??s esquema geom??tric corresponent a una creu grega inscrita a una circumfer??ncia.
[edita] Exterior
La visi?? del conjunt des de l???exterior permet endevinar la relaci?? dels espais interns: originalment s???apreciaven tres cobertes conc??ntriques corresponents a la c??pula central, la volta de can?? anular del deambulatori i la corresponent a un p??rtic o peristil exterior, avui desaparegut. Aquest segon deambulatori exterior rodejava tot l???edifici i desembocava en el n??rtex del mausoleu. Encara s??n apreciables les seves empremtes. L???edifici
- reflecteix les caracter??stiques principals de l???arquitectura de Constant??: grandiositat, simplicitat de la planta i de l???exterior, suntuositat a l???interior [5]
[edita] M??tode constructiu
La c??pula de Santa Costanza ??s un molt bon exemple dels m??todes constructius de l???antiguitat romana, que utilitza un sistema mixt de f??brica de ma?? i formig??: una estructura formada per amples nervadures de maons disposada en la direcci?? dels meridians venia travada per filades de maons col???locats plans, segons la direcci?? dels paral???lels. Els cassetons que en resulten eren omplerts pel formig??. L???estabilitat estructural s???aconsegueix amb la reducci?? del seu propi pes utilitzant formig?? a base de pedra volc??nica esmicolada.
[edita] Decoraci??
De la decoraci?? original s???han conservat els extraordinaris mosaics de la volta del deambulatori, amb diversos motius: geom??trics, p??mpols, gerres de libaci??, putti, motius vegetals i animals. Els motius barregen simbologies paganes i cristianes. Segons G. Mackie Santa Costanza reflexa ???la nova iconografia de la fe cristiana en els primers anys de la seva legitimitat en el si de l???imperi rom????? [6]
La disposici?? dels mosaics del deambulatori segueixen una curiosa seq????ncia jer??rquica: les imatges guanyen complexitat a mida que ens apropem al absis, al final de l???eix longitudinal. Els mosaics que se situen a l???acc??s formen motius geom??trics simples, mentre que els situats junt a l???absis mostren una major densitat d???imatges.
En el n??nxols del deambulatori hi trobem mosaics amb temes figuratius, clarament cristians: el lliurament de les claus a Sant Pere i la Traditio Legis, Crist lliurant la ???Nova Llei??? a Sant pere i Sant Pau. Aquests mosaics corresponen a l?????poca en la que el mausoleu va ser adaptat per a baptisteri (S. VII).
La c??pula tamb?? estava tamb?? coberta de mosaics, avui desapareguts, doncs foren substitu??ts al 1620 per frescos amb escenes del Nou Testament.
Els murs despullats que avui mostren l???aparell constructiu de f??brica de ma??, estaven ricament revestits de marbres, presumiblement de variats colors, en opus sectile, es a dir mitjan??ant una t??cnica de retall de plaques de marbre de diverses grand??ries i colors, composant figures geom??triques.
[edita] Notes i cites
- ??? STANLEY, David. New Discoveries al Santa Costanza. Dumbarton Oaks Papers 48, 1994 i An Excavation at santa Costanza. Arte Medievale 7, 1993.
- ??? ZEVI, Bruno. Controstoria dell???archittetura. Roma: Tascatili Newton, 1996.
- ??? ZEVI, Bruno. Saber ver la arquitectura. Barcelona: Ed. Poseid??n, 1981.
- ??? STERN, H. Dumbarton Oaks Papers XII, 1958.
- ??? KRAUTHEIMER, Richard. Early Christian and Byzantine Architecture. Penguin Books ltd, 1965.
- ??? MACKIE, Gillian. A new look at the patronage of Santa Costanza. Rome: Byzantion 67, 1997.
[edita] Bibliografia
- FULLANA, Miquel. Diccionari de les arts i oficis de la construcci??. 6ena edici??. Mallorca: Editorial Moll, 1995 ISBN 84-273-0372-6
- MAMBRINI, Carlo. ROSELL, Jaume i TACCA, Alda. Arquitectura, construcci?? i ciutat en la hist??ria d???occident. Garsineu Edicions, 1998
- BARRAL I ALTET, Xavier. The Early Middle Ages from Late Antiquity to A.D. 1000. Taschen America Llc, 2002 (angl??s)
[edita] Enlla??os externs
- Sacred Destinations (angl??s)
- P??gina oficial del Mausoleu de Santa Costanza (itali??)
- 28 photos de Stevan Kordic (angl??s)
- Diccionari visual de la construcci??
[edita] Informaci?? pr??ctica
- Nom oficial: Mausoleo di Santa Costanza; Chiesa di Santa Costanza
- Adre??a: Via Nomentana, 239. Roma
- Tel??fon: 06 86 10 840
- Com arribar-hi: Bus 36, 90 (des de Termini) o 60 (des de Piazza Venecia)
| Elements d'arquitectura eclesi??stica | |
|---|---|
| ??rees: | Absis | Absidiola | Claustre | Capella | Cor | Creuer | Cripta | Deambulatori | N??rtex | Nau | Presbiteri | Transsepte |
| Exterior: | Arcbotant | Arquitrau | Arquivolta | Campanar | Cap??alera | Cimbori | Contrafort | Espadanya | Fa??ana | Fris | G??rgola | Lesena | Pinacle | Portal | Timp?? | Torre |
| Interior: | Altar | Arcada | Capitell | Clau de volta | Columna / Pilar | C??pula | Galeria | Llantern?? | Lluerna | Mosaic | Petxina | Retaule | Rosassa | Trifori | Vitrall | Volta |
| Altres: | Arc | Baix relleu | Floral | Gablet | L??bul | Medall?? | Torrell?? | Traceria | Ull de bou |
