Martin Rodbell
De Viquip??dia
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1994) |
Martin Rodbell ( Baltimore, EUA 1925 - Chapel Hill 1998 ) fou un bioqu??mic nord-americ?? guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1994.
[edita] Biografia
Va n??ixer l'1 de desembre de 1925 a la ciutat de Baltimore, poblaci?? situada a l'estat nord-americ?? de Maryland. Va iniciar l'any 1943 els estudis de biologia a la Universitat Johns Hopkins, estudis que hagu?? d'interrompre per la Segona Guerra Mundial, en la qual particip?? com operador de r??dio de l'armada dels Estats Units. Finalment aconsegu?? graduar-se l'any 1949. El 1954 realitz?? el doctorat de bioqu??mica a la Universitat de Washington, ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat d'Illinois. El 1956 entr?? a treballar per l'Institut Nacional de la Salut de Betheseda, esdevenint l'any 1985 director de l'Institut Nacional de Ci??ncia i Salut Ambiental del Research Triangle Park de Chapel Hil, poblaci?? de Carolina del Nord on mor?? el 7 de desembre de 1998 .
[edita] Recerca cient??fica
Inici?? els seus estudis, a partir de l'estudi del fetge d'una rata, de l'hormona glucag??, el discriminador cel??lular que rep senyals exteriors. Rodbell va descobrir que el trifosfat d'adenosina (ATP) podria invertir l'acci?? obligat??ria del glucag?? al receptor de la c??l??lula i dissociar aix?? aquesta hormona de la c??l??lula en conjunt, observant que els rastres de trifosfat de guanosina (GTP) podrien invertir el proc??s obligatori gaireb?? mil vegades m??s r??pidament que no pas l'ATP i va deduir que era probablement un factor biol??gic actiu en la dissociaci?? del glucag?? del receptor de la c??l??lula, i que havia estat present com a impuresa en el seus experiments anteriors amb l'ATP. Aix?? mateix va observar com el trifosfat de guanosina estimulava l'activitat en la prote??na del nucle??tid de la guanina, anomenat posteriorment prote??na G, i que alternadament produeix efectes metab??lics profunds en la c??l??lula.
L'any 1994 li fou concedit, conjuntament amb Alfred Goodman Gilman, el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre la prote??na G i la seva missi?? en la comunicaci?? cel??lular.
