Martí Rouret i Callol
De Viquipèdia
Martí Rouret i Callol (l'Escala, Alt Empordà 1902 - ciutat de Mèxic 1968) fou un mestre i polític català. Estudià a la l'Escola Normal de Girona i col·laborà a les revistes L'Empordà Federal de Figueres i a L'Autonomista de Girona. El 1926 fou traslladat a Móra d'Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà L'Ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta, que es va unir a el Partit Republicà Radical Socialista.
Malgrat això, fou militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Fou secretari del Parlament de Catalunya, i fou empresonat al vaixell Uruguay per la seva participació als fets del sis d'octubre de 1934. De juliol a setembre de 1936 fou nomenat conseller de sanitat i assistència, i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Després de la guerra civil espanyola s'exilià primer a França i després a Mèxic amb Josep Maria Murià i Romaní el 1942. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 la presidència de Josep Tarradellas.
