Marshall McLuhan
De Viquipèdia
Herbert Marshall McLuhan (Edmonton (Canadà), 21 de juliol de 1911 – Toronto, 31 de desembre de 1980) va ser un educador, filòsof i estudiós canadenc.
Professor de literatura anglesa, crítica literària i teoria de les comunicacions, McLuhan és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comuniació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme “aldea global” per a descriure la interconectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Herbert Marshall McLuhan va nàixer el 21 de juliol de 1911 en Edmonton, Alberta, Canadà, d'Herbert Marshall i Elsie Hall. La família McLuhan es va traslladar a Winnipeg, Manitoba, mentres Marshall era encara un xiquet. En la Universitat de Manitoba (Canadà) va estudiar la Llicenciatura en Lletres i la Mestria en Arts. Es va doctorar als 31 anys d'edat en la Universitat de Cambridge, i en la seua tesi doctoral va analitzar l'obra del dramaturg anglés Thomas Nashe. Estant en Winnipeg, McLuhan va aconseguir un BA i un MA en anglés, en la Universitat de Manitoba. McLuhan després es va matricular en la Universitat de Cambridge. Allí li ensenyaria I. A. Richards i F. R. Leavis, i va ser influenciat pel New Criticism. Entre 1936-37, McLuhan va ensenyar com a professor adjunt en la Universitat de Wisconsin.
El 30 de març de 1937, McLuhan va culminar la conversió a la fe catòlica, després d'un llarg procés. A continuació va ensenyar en instituts superiors Catòlics. Des de 1937 fins a 1944 va ensenyar anglés en la Universitat de Saint Louis, on es va fer amic de Walter J. ONG (1912-2003), qui després va realitzar un Doctorat sobre un tema respecte del qual McLuhan li havia cridat l'atenció, i qui després seria conegut al seu torn com una autoritat de les comunicacions i la tecnologia.
El 4 d'Agost de 1939, McLuhan va contraure matrimoni amb Corinne Lewis en Fort Worth, Texas, i van estar durant 1939-40 en la Universitat de Cambridge, on ell va continuar treballant en el seu Doctorat que tenia com a tema a Thomas Nashe i les arts verbals. Des de 1944 fins a 1946 McLuhan va ensenyar en el Col·legi Assumption en Windsor, Ontario. Des de 1946 fins a 1979 va ensenyar en St. Michael's College, en la Universitat de Toronto, on Hugh Kenner va ser un dels seus estudiants. McLuhan també va ensenyar en la Universitat de Fordham un any (1967-68), quan el seu fill Eric McLuhan va fer el conegut Experiment Fordham.
[edita] Pensament
Durant els anys en la Universitat de Saint Louis (1937-1944), McLuhan va treballar evidentment en dos ambiciosos projectes: la seua dissertació doctoral i el seu manuscrit que seria publicat en 1951 com el llibre de The Mechanical Bride, que incloïa només una selecció representativa dels materials que McLuhan havia preparat per a ell.
El doctorat de la Universitat de Cambridge, aconseguit en 1943, revisa la seua dissertació sobre la història de les arts verbals (gramàtica, dialèctica, lògica i retòrica–. McLuhan algunes vegades utilitza el concepte en llatí de trívium per a destacar un orde sistemàtic de la visió de certs períodes de la història cultural d'Occident. Suggerix que l'Edat Mitjana, per exemple, estava caracteritzada en gran manera per l'èmfasi en l'estudi de la lògica. La clau que va portar al Renaixement no va ser el redescobriment de textos antics sinó més aviat la renovada importància que se li va donar a la retòrica i al llenguatge per sobre l'estudi de la lògica. Este canvi realitzat en el Renaixement humanista va ser un canvi en l'èmfasi donat, no totalment a l'eliminació de l'art verbal. L'Edat Moderna està caracteritzada pel ressorgiment de la gramàtica com el seu tema més excel·lent.
McLuhan és el creador de nombrosos conceptes hui molt populars sobre els mitjans de difusió massiva i la societat de la informació, com ara la "Galàxia Gutenberg", la "veïnatge universal", la diferenciació entre mitjans "freds" i "calents" i la descripció dels mitjans de comunicació com "extensions" de la persona.
Una investigació de Graciela Paula Caldeiro (2005), publicada en [1], relata que McLuhan arribà a la fama en 1964 quan va publicar Understanding Media. El llibre, sense recursos publicitaris, es va transformar en un best seller en Harvard i altres universitats.
Quin era el particular enfocament de McLuhan? Essencialment, podria dir-se que no tenia cap. L'aproximació de McLuhan a un determinat problema partia de negar un punt fix, ja que la comprensió requerix sempre, per a ell, un enfocament multidimensional. Amb total llibertat, els seus escrits no tenen argumentacions complexes o de cap tesi que es desenvolupe linealment al llarg de les seues pàgines. En el treball de McLuhan s'aprecia en tot cas una visió parcial de la comunicació com un procés tancat pel que un subjecte agent, l'emissor, comunica una informació a un subjecte pacient o receptor, a fi de modificar el seu comportament. L'enfocament subjacent ignora la dimensió dialèctica del procés comunicatiu (l'emissor i el receptor intercanvien els seus papers, i la comunicació també "informa" a l'emissor), el seu caràcter orquestral (la participació de múltiples actors en qualsevol acte comunicatiu), els comportaments també comunicatius per mitjà dels quals el receptor completa el sentit dels missatges, i en definitiva és incapaç d'articular la relació entre la difusió física d'un missatge (una informació sobre quelcom, la referència), articulat en un llenguatge, i com s'utilitza pels subjectes -individus socialitzats- en els seus comportaments.
Cal recordar com a anècdota que quan li preguntaven a McLuhan què era la veritat, responia amb una cita d'Hèrcules Poirot, el detectiu de Agatha Christie:
'És tot el que pateja el tauler'
I en eixe sentit, és innegable que McLuhan va ser, en efecte, un home lliure. La seua làpida resa, amb tipografia digital:
'La veritat ens farà lliures' (Cita Bíblica "Veritas liberabit nos")
Diaris i revistes ho van recordar a la seua mort amb qualificatius com 'Místic de l'Aldea Electrònica', o 'El més hippie entre els acadèmics i el més acadèmic entre els hippys'.
Les perspectiva de McLuhan respecte als mitjans de comunicació social, s'ha anomenat 'determinisme tecnològic'. Encara que és probable veure en ell, també, un visionari. En efecte, quan McLuhan va morir, la televisió per cable encara no era una realitat mundial, els habitants de la 'Aldea golbal', encara poc sabien sobre interactivitat, e-books, multimèdia, videoconferències... però l'obra de McLuhan ens ha deixat un marc teòric que ens permet estudiar i comprendre la naturalesa d'aquestos nous mitjans que han revolucionat la història de la comunicació de la humanitat.
Quan McLuhan, a mitjan dècada dels 60, va cridar per primera vegada l'atenció del públic al redefinir mitjans i missatges. Aleshores va hi haver qui va interpretar que el que feia era promoure el fi de la cultura del llibre per a propiciar l'era de la televisió. Però, en realitat, el que feia era advertir sobre el poderós potencial del nou medi. Se sap que en la seua vida privada McLuhan rebutjava a la TV fins a tal punt que li demanava al seu fill que impedira que els seus néts la vegerem. En efecte, va cridar a la TV 'el gegant tímid' i pretenia la conscienciació sobre el seu enorme poder.
El pensament de McLuhan respecte als mitjans de comunicació s'inicia a partir de les idees següents:
1. Som el que veiem 2. Formem les nostres ferramentes i després aquestes ens formen
En aquesta línia, podria afirmar-se que veia en els mitjans abans agents de 'possibilitat' que de 'consciència': així, els mitjans podrien comparar-se a camins i canals abans que obres de valor artístic o models de conducta a seguir.
És habitual que pensem que els mitjans no són sinó fonts a través de les quals rebem informació, però la concepció de McLuhan era que qualsevol tecnologia (tot med) és una extensió del nostre cos, ment o ser. Els mitjans tecnològics són entesos com a ferramentes que estenen les habilitats humanes, de la mateixa manera que una bicicleta o un automòbil són una extensió dels nostres peus... la computadora seria una extensió del nostre sistema nerviós central.
[edita] El mitjà és el missatge
Amb la famosa frase 'El mitjà és el missatge' (The Medium is The Message), pretén qüestionar el que solem entendre per mitjà i per missatge.
Així com el mitjà és entés com una extensió del cos humà, el missatge no podria ser llavors simplement reduït a 'contingut' o 'informació', perquè d'aquesta manera exclouríem algunes de les característiques més importants dels mitjans: el seu poder per a modificar el curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes.
En aquesta línia, McLuhan definirà al 'missatge' d'un mitjà com tot canvi d'escala, ritme o pautes que eixe medi provoque en les societats o cultures. D'aquesta manera, el 'contingut' es convertix en una il·lusió, en el sentit que aquest es troba emmascarat per la intervenció del medi (la mediatització).
Mitjà i missatge funcionen en parella ja que un pot contindre a un altre: el telègraf, conté a la paraula impressa, que conté a l'escriptura, que conté al discurs... i així, per la qual cosa el contingut es convertix en el missatge del medi continent.
Habitualment no notem que hi ha interacció entre els mitjans i atés que el seu efecte en nosaltres, en tant audiència, sol ser poderós, el contingut de qualsevol missatge resulta menys important que el mitjà en si mateix.
Una manera d'intentar sistematitzar algunes idees que caracteritzen el pensament de Mc Luhan és realitzar un breu recorregut per la història de la comunicació, d'acord amb la concepció que tenia de cada etapa.
[edita] La història de la civilització
Recorre tres fases segons McLuhan:
1. L'estadi tribal. És un període que no està associat amb cap fenomen que ell ja considera tecnològic: la comunicació verbal. Per a ell és tecnologia la creació d'un mitjà que no posseïm quan naixem. McLuhan no es referix a una llengua com una combinació de fonemes. Ell es referix a les llengües que compten amb sèries de sons associats a objectes. Per què hem desenvolupat un llenguatge on predomina la funcionalitat sobre la descripció de les emocions?
2. L'estadi de destribalització. El moment clau en què s'inicia un segon estadi de la civilització és la creació de l'escriptura. L'abstracció, la separació i distància dels símbols respecte dels objectes va portar a la civilització a un estat més racional i funcional, on naixen els conceptes d'útil i beneficiós. L'exigència de racionalització que determina l'escriptura produïx un desenvolupament especial de la vista, perquè requerix una organització sistemàtica, visual, del coneixement. El concepte de destribalización no és nou. La divisió que suposa l'escriptura és compartida pel sociòleg Max Weber o per Northrop Frye.
3. L'estadi de retribalización. Suposa una tornada i està marcada per l'aparició dels mitjans tecnològics en l'àmbit de la comunicació. Els mitjans electrònics redescobrixen les facultats eclipsades per la cultura quirográfica i impressa. La ràdio, com a extensió de l'oïda, i la TV, com a extensió del tacte, tenen la capacitat de trencar els equilibris naturals per a restituir a l'individu la totalitat de les seues sensacions. D'una banda, recreen el contacte oral immediat que va ser típic de la vida arcaica comunitària i tribal. D'altra banda, derroquen les barreres estatals derivades al seu torn dels efectes de l'escriptura i donen cos als projectes de mundialització de la cultura.
[edita] La aldea tribal
És possible que la parla s'haja iniciat fa uns 30.000 anys, però la comunicació escrita-alfabètica té tan sols uns quatre mil·lennis d'antiguitat. L'aldea tribal és una aldea analfabeta i la seua duració en la terra hauria tingut l'extensió d'uns 26.000 anys.
Durant tot eixe temps, junt amb altres factors (innovacions tecnològiques des del foc i els metalls fins als mitjans de trasport i les armes) van fer que l'home deixara de ser caçador i nòmada per a aprendre els secrets de l'agricultura i transformar-se en un ser sedentari. Van aparéixer, perquè, les aldees estables, es van desenvolupar recursos defensius, la qual cosa va obrir el pas per a les primeres ciutats i, més tard, les civilitzacions, amb tot el que elles impliquen: la formació de classes, jerarquies, estructures administratives, etc. L'aldea tribal es caracteritza perquè serà la paraula oral l'únic mitjà de comunicació de què disposava l'home.
La paraula oral com a mitjà de comunicació estimulava l'oïda abans que la vista, involucrant sensorialment i emocionalment a l'oient i integrant-ho així al grup de pertinença (el clan, la tribu). En l'aldea tribal, l'única possibilitat de transmetre experiències i acumular-les era fent-ho en un espai restringit que estava representat per la memòria del grup ja que encara no existien ni la història ni les escoles ni la burocràcia... els hòmens estaven 'sensorialment' integrats.
L'home alfabético-quirográfico Esta era s'inicia amb la invenció de l'escriptura fins a la difusió de la impremta a Europa, per tant, esta etapa s'estendria al llarg d'uns 3.500 anys. Durant aquest període de temps apareixen nombroses 'extensions de l'home' en el camp de les màquines i ferramentes. Però apareixerà també l'escriptura alfabètica que pot ser considerat el primer mig capaç d'arreplegar, conservar i transmetre les experiències humanes, reduint la funció mnemònica dels individus, el pes dogmàtic dels proverbis i inclús l'autoritat dels ancians, que fins llavors eren els depositaris de la història i la tradició, carregant amb la funció de transmetre-les a les elits administratives religioses i fiscals.
L'alfabet es concreta en una perspectiva sensorial-visual i posseïx una clara funció analiticolineal, en efecte la linealitat és una característica predominant de la vista si se la compara amb altra sentida com l'oïda, el gust i el tacte.
McLuhan dirà que que açò deriva en una dissociació entre la sensibilitat interior de l'home alfabetitzat. McLuhan veurà, a més, que la dissolució de la família i el clan cap a societats més obertes és una conseqüència mediata de l'alfabetització, en el sentit que aquesta possibilita l'homogeneïtzació entre les cultures, la uniformitat dels individus davant de les lleis escrites i, particularment, la revolució que l'escriptura va generar en el pensament grec que va marcar el pas del 'salvatge' cap a la filosofia i la ciència.
[edita] La galàxia Gutemberg o l'Aldea Global
En la introducció a The Gutemberg Galaxy McLuhan diu que la paraula 'ambient' haguera sigut preferible per a descriure el període però després reflexiona: El terme galàxia expressa perfectament al conjunt simultani i recíproc de diversos factors no directament relacionats entre si.
Aquest període comprén els quasi quatre segles que van des de la difusió de la impremta en l'Europa de la modernitat fins a les primeres dècades del segle XIX, quan el telegráfo canviaria per sempre la història de la comunicació humana.
En el món occidental, només una tercera part de la història ha sigut tipogràfica, encara que, per cert, la relació entre aquesta etapa i l'anterior és interdependent. Per a McLuhan, la 'civilització' és equiparable a 'la cultura de l'escriptura', cultura que, segons la seua opinió, competirà amb la cultura electrònica. Observarà, a més, que mentre que l'escriptura manuscrita destacava la insignificança i la malaptesa de la irritació especialitzada pròpies del signe visual, en la pàgina impresa, predominarà la linearidad i la repetitividad.
[edita] La Galàxia Marconi o l'Aldea Cósmica
McLuhan va dir que el cicle històric entre els mitjans-missatges i l'home-usuari, conclou en l'actual Galàxia Marconi, caracteritzada pel mitjà televisiu.
En síntesi, hi ha una referència de fet (encara que probablement intuïtiva) a tres diferents ordes d'innovacions tecnològiques:
1. Un orde elèctric: el telègraf i el telèfon, mitjans que van reduir l'espai psicosocial en associació amb altres 'extensions' com els mitjans de transport.
2. Un orde electrònic: dispositius centrats essencialment en l'ús de vàlvules.
3. Tecnologies recents: aquestes tecnologies pareixen envair totes les tècniques convencionals de comunicació fent confluir la comunicació i la informació de forma integrada i universal associant tots els aspectes de la comunicació humana: des de l'administració pública, fins als servicis socials, des de l'entreteniment fins a la salut i l'educació.
Mitjans freds i Mitjans calents La classificació que fa McLuhan dels mitjans com 'calents' o 'freds' sorgix de significats tècnics com 'definició' e 'informació' i se sustenta més en l'experiència sensorial que en el significat de les paraules.
En el món de la TV, 'alta definició' significa precisió, detall, qualitat en referència a qualsevol imatge visual. D'acord amb este criteri, Mc Luhan va explicar que les lletres de l'abecedari, els números, les fotografies i els mapes són objectes d'alta definició.
Un mitjà de tals característiques brinda molta informació i un receptor passiu. Al contrari, les formes que no es definixen amb tanta qualitat com per exemple, els dibuixos animats, serien de baixa definició perquè els nostres ulls es veuen en l'obligació de completar el que falta per a obtindre una percepció acabada. Aquest principi de 'completar els espais en blanc' també s'aplicaria als sons. Al brindar poca informació, els mitjans de baixa definició exigixen un receptor actiu. És necessari aclarir que quan McLuhan es referix a la 'informació' que un mitjà transmet, no es referix a dades o coneixements sinó al mode en què els nostres sentits físics responen a un mitjà o participen en ell. En conclusió, els mitjans d'alta definició són mitjans calents i els de baixa definició són mitjans freds.
Serien perquè mitjans calents la ràdio, la lectura, les fotografies ja que són lineals; i mitjans freds el telèfon, la parla, la televisió, els seminaris, entre altres, ja que la seua comprensió no és linela i requerix un participació activa visual del receptor per completar el que falta.
[edita] Obres
- 1951 The Mechanical Bride: Folklore of Industrial Man (1ra Ed.: The Vanguard Press, NY 1951) (Gingko Press) ISBN 1584230509
- 1960 Report on Project in Understanding New Media National Association of Educational Broadcasters.
- 1960 Explorations in Communication, edited with Edmund Carpenter. (1ra Ed: Beacon Press: Boston 1960)
- 1962 The Gutenberg Galaxy: The Making of Typographic Man (Routledge & Kegan Paul) ISBN 0710018185
- 1964 Understanding Media: The Extensions of Man (Gingko Press)ISBN 1-58423-073-8
- 1967 The Medium is the Massage (written with Quentin Fiore; produced by Jerome Agel) (Random House; 2000 reprint by Gingko) ISBN 1584230703
- 1967 Verbo-Voco-Visual Explorations (1st Ed: Something Else Press, NY 1967)
- 1968 War and Peace in the Global Village (design/layout by Quentin Fiore; produced by Jerome Agel) (2001 reprint by Gingko) ISBN 1584230746
- 1968 Through the Vanishing Point - space in poetry and painting (written with Harley Parker) (1st Ed.: Harper & Row, NY 1968)
- 1969 Counterblast (design/layout by Harley Parker) (1st Ed.: McClelland and Steward, Toronto 1969)
- 1970 Culture is Our Business (1st Ed.: McGraw Hill, NY 1970)
- 1970 From Cliché to Archetype With Wilfred Watson (1st Ed: Viking, NY 1970)
- 1970 Take Today: the Executive As Dropout With Barrington Nevitt. (1st Ed: Harcourt Brace Jovanovish, NY 1970)
- 1977 City As Classroom: Understanding Language and Media With Eric McLuhan (1st Ed: University of Toronto Press, Toronto 1977)
- 1988 Laws of Media: The New Science With Eric McLuhan (1st Ed: University of Toronto Press, Toronto 1988)
- 1989 The Global Village with Bruce R. Powers) (Oxford University Press) ISBN 019505444X
- 2004 Understanding Me (edited by Stephanie McLuhan and David Staines),The MIT Press, ISBN 026213442X
- 2006 The Classical Trivium. Corte Madera: Gingko Press. ISBN 1-58423-067-3.
[edita] Entrevistes Publicades
- "Understanding Canada and Sundry Other Matters: Marshall McLuhan." Mademoiselle, January 1967, pp. 114-115, 126-130.
- "Playboy Interview: Marshall McLuhan." Playboy, March 1969, pp. 26-27, 45, 55-56, 61, 63.
- "The Table Talk of Marshall McLuhan." by Peter C. Newman. Maclean's, June 1971, pp. 42, 45.
- "An Interview With Marshall McLuhan: His Outrageous Views About Women." by Linda Sandler. Miss Chatelaine, September 3, 1974, pp. 58-59, 82-87, 90-91.
- "It Will Probab
[edita] Enlaços externs
- Biografia (castellà)
- Article: "El medio es el mensaje" (castellà)
- Article: "Cultura electrónica" (castellà)
- Article: "El hombre desencarnado y el angelismo" (castellà)
