Northrop Frye

De Viquipèdia

Northrop Frye (1912- 1991) és un crític literari que va començar dins les files de l'estructuralisme, el qual va aplicar a la teoria literària. Ha estat professor universitari a Canadà i una de les principals influències de crítics com Harold Bloom. La seva obra més coneguda és Anatomy of Criticism (1957). Posteriorment va derivar cap a posicions més properes a la semiòtica.

[edita] Idees principals

Frye pensa que la majoria d'obres estan bastides amb unes estructures que corresponen als arquetips de trama, personatge i estil. Aquests arquetips són comuns a moltes cultures i van més enllà de la ideologia de cada crític, per tant permeten jutjar una obra i entendre-la sense caure en el subjectivisme.

Seguint les idees poètiques d'Aristòtil, separa les obres segons tres modes (tràgic, còmic i temàtic) i divideix la història de la literatura en cinc edats segons el predomini d'una manera d'escriure o una altra. Així, l'Edat Antiga correspon a les obres relacionades amb la mitologia, després triomfa el romanticisme (com a actitud estètica i no equivalent al moviment del segle XIX), segueix una època basada en la imitació dels clàssics per acabar, en la post-modernitat, en una era on la ironia omple la manera de concebre el propi art. Cada cultura segueix aquest cicle en diferents moments històrics.

Identifica els grans gèneres amb les estacions de l'any. Així, la comèdia clàssica s'associa amb la primavera, ja que l'heroi acaba renaixent després de l'adversitat, l'obra acaba bé, amb un cant a la vida. Les obres d'amor es lliguem amb l'estiu, la plenitud de les estacions, ja que són llibres que culminen amb la trobada de la parella, que il·lumina tota la resta de personatges. La tragèdia s'assembla a la tardor per la caiguda del protagonista i el final infeliç. La sàtira és similar a l'hivern per la falta de vida pròpia i el desencant i distanciament que hi apareixen.