Marraix

De Viquipèdia

Marraix

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Chondrichthyes
Subclasse:	Elasmobranchii
Ordre:	Lamniformes
Família:	Lamnidae
Gènere:	Lamna
Espècie:	L. nasus

Nom binomial

Lamna nasus
Bonnaterre, 1788

Distribució geogràfica del marraix (en blau).

El marraix (Lamna nasus) és una espècie de tauró que a l'estiu s'apropa molt a la costa fins al punt que arriba a penetrar en platges i ports.

[edita] Descripció

Cos fusiforme i relativament alt.
El musell és cònic i una mica arrodonit.
Dues aletes dorsals; la primera, gran, just per darrera de la inserció de les pectorals; la segona molt més petita, com l'anal.
L'aleta caudal és semilunar.
Presenta cinc parells de fenedures branquials per davant de les pectorals.
Sense membrana nictitant.
Les dents són iguals a les dues mandíbules, primes, de marge llis i amb dues cúspides secundàries a la base.
Color blau fosc al dors i blanc o gris a la panxa.
La seua longitud màxima és de més de 300 cm.
El mascle és adult entre els 219 i 262 cm, i la femella entre els 152 i 219 cm.

[edita] Hàbitat

Excel·lent nedador pelàgic, pot navegar sol o en grups pel litoral costaner. Cerca els corrents d'aigües fredes de menys de 18º C. A l'estiu s'apropa a les costes nedant per la superfície; a l'hivern s'està més en fondalades d'alta mar. Se'l troba des de la superfície fins a profunditats de 336 m. Presenta segregació poblacional per sexes i edats.

[edita] Alimentació

Menja petits peixos pelàgics com la sardina, el seitó, el verat i el sorell. També alguns gàdids, petits taurons i calamars.

[edita] Reproducció

És ovovivípar aplacentari. Els embrions practiquen el canibalisme intrauterí. La femella fa ventrades, presumiblement durant tot l'any, d'una a cinc cries entre 60 i 75 cm. Poden viure fins uns 30 anys, i arriben a la seua maduresa als 5 anys.

[edita] Aprofitament

Dents d'un marraix

Tot i la seua poca abundor, és una espècie comercial. Es pesca amb palangre i es ven, juntament amb el solraig, amb el nom d'emperador. Ambdós tenen els mateixos aprofitaments.

[edita] Referències

Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 123.