Solraig
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Isurus oxyrinchus Rafinesque, 1810 |
||||||||||||||||
 Distribució del solraig (en blau).
|
||||||||||||||||
El solraig (Isurus oxyrinchus) és un tauró que pot arribar a assolir els quatre metres de longitud i pot arribar a viure entre 11 i 23 anys.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Presenta cinc fenedures branquials a cada costat.
- Té dues aletes dorsals, la segona d'elles molt petita i situada a nivell de l'anal. Les pectorals són amples i llargues mentre que les ventrals són petites.
- Peduncle caudal estret i proveït d'una carena lateral a cada costat.
- Aleta caudal en forma de mitja lluna.
- Musell afuat i dents triangulars amb la punta recorbada cap enrere.
- Dors i costats de to gris fosc o gris blavós.
- Ventre blanc.
[edita] Costums
És de costums solitaris, neda moltes vegades amb les aletes dorsal i cua fora de l'aigua.
[edita] Dieta
S'alimenta de calamars, verats, tonyines, bonítols, peixos espasa, altres taurons, marsopes i tortugues.
[edita] Ús gastronòmic
La seua carn blanca és molt apreciada i sovint es ven al mercat juntament amb la d'altres taurons com el peix espasa, el conegut emperador, del qual és fàcil diferenciar per l'estructura i la composició cartilaginosa de les vèrtebres, com també per la pell, que no té escates sinó petits denticles de constitució semblant a les dents, encara que quan és a la venda es troba sense pell.
[edita] Bibliografia
- Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 63.
