Maria de Mèdici
De Viquipèdia
Maria de Mèdici ( Florència 1575 - Colònia 1642 ), reina consort de França i Navarra (1600-1610) i regent de França (1610-1617).
[edita] Orígens familiars
Nasqué a Florència el 26 d'abril de 1575 sent filla del duc Francesc I de Mèdici i Joana d'Habsburg. Era néta per línia paterna de Cosme I de Mèdici i Elionor Alvárez de Toledo, i per línia materna de l'emperador Ferran I d'Habsburg i Anna I d'Hongria.
[edita] Núpcies i descendents
El 17 de desembre de 1600 es casà a Lió amb el rei Enric IV de França, de la qual va esdevenir la seva segona esposa. D'aquest matrimoni nasqueren:
- el príncep Lluís XIII de França (1601-1643), rei de França
- la princesa Isabel de Borbó (1602-1644), casada el 1615 amb Felip IV de Castella
- la princesa Maria Cristina de França (1606-1663), casada el 1619 amb Víctor Amadeu I de Savoia
- el príncep Nicolau-Enric de França (1607-1611)
- el príncep Gastó d'Orleans (1608-1660), duc d'Orleans
- la princesa Enriqueta de França (1609-1669), casada el 1625 amb Carles I d'Anglaterra
[edita] Regent de França
Hores desprès de l'assassinat d'Enric IV el 1610 el Parlament de París la va confirmar com a regent. En aquest càrrec no fou molt brillant i caigué ràpidament en la influència del seu favorit italià, Concino Concini. Amb la regent i el favorit catòlics esperven forçar la supresió del Protestantisme a França.
Buscà una aliança amb els Habsburg hispans, trencant així la tradicional lluitan anti-Habsburg francesa. El 1614 arreglà el matrimoni del seu fill amb la infanta castellana, i novament catòlica, Anna d'Àustria, filla del rei Felip III de Castella, així com el de la seva filla Isabel de Borbó amb el rei Felip IV de Castella.
El 1614 Maria patí la revolta dels principals nobles francesos, que volgueren aprofitar-se de la debilitat de la regent per aconseguir recuperar el poder que havien anant perdent (i que perdrien posteriorment del tot) amb l'ascens de la monarquia absolutista. Els Estats Generals hagueren de ser convocats per solucionar el conflicte, en la última ocasió que tingueren de solucionar un conflicte fins a la Revolució Francesa.
El 1617 el seu fill aconseguí la majoria d'edat i Maria de Mèdici fou exiliada i reclosa al castell de Blois. Aquesta aconseguí escapar-se el 1619 i s'alià amb el seu fill petit, Gastó d'Orleans, contra el rei. Derrotats finalment aconseguí el perdó reial gràcies a la mediació del Cardenal Richelieu. Finalment aconseguí mantenir una cort a Angers, tot i que posteriorment viatjà fins a Amsterdam, Brussel·les i Colònia.
Maria de Mèdici morí a Colònia el 4 de juliol de 1642 i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis al costat del seu espòs.
| Precedida per: Enric IV com a rei |
Regent de França 1610–1617 |
Succeïda per: Lluís XIII com a rei |
