Marguerite Yourcenar
De Viquipèdia
Marguerite Yourcenar era el pseudònim de la novel·lista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour (Brussel·les (Bèlgica), 1903 - Mount Desert Island (EUA), 1987). Malgrat nàixer a Bèlgica, i ser ambdós pares d'ascendència flamenca, tenia la nacionalitat francesa. El 1947 va legalitzar el malnom literari com a nom legal. Va ser la primera dona membre de l'Académie française, el 1980.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Yourcenar va nàixer a Brussel·les (Bèlgica) i educada de manera privada a l'hisenda de son pare al nord de França. Sa mare, belga, va morir, als 10 dies de donar a llum Marguerite, a causa d'una peritonitis i de febra puerperal. Jeanne von Vietinghoff, amb cognom de soltera Bricou, filla d'un arquitecte belga, amiga de sa mare i escriptora, esdevingué la "mare somniada" de Marguerite. En tenir 8 anys, ja llegia Aristòfanes i Racine, amb 10 anys son pare li ensenyà llatí, als 12 grec antic.
[edita] Carrera d'escriptora
El 1929, Marguerite Yourcenar va publicar la seua primera novel·la, Alexis. La traductora Grace Fick li suggerí d'anar als Nova York, on donà classes de literatura comparada. El 1937 Grace i ella esdevingueren amants, relació que acabaria amb la mort de Fick, el 1979, d'un càncer de mama.
El 1951 va publicar Memòries d'Adrià, la qual havia escrit amb pauses durant una dècada. Aquesta novel·la fou un èxit immediat entre els lectors i la crítica literària, convertint-se en un clàssic modern de la novel·la històrica. Yourcenar hi recrea la vida i mort d'un dels més grans governants de l'Imperi romà, Adrià, qui (en la ficció) escriu una llarga carta a Marc Aureli, el seu succesor i fill adoptiu. L'Emperador enraona sobre el seu passat, descrivint tant les seues fites com dissorts, el seu amor per Antinoo, i la seua filosofia particular.
El 1980, Yourcenar va ser escollida com a membre de l'Académie française, si bé ja pertanyia a l'Acadèmia belga des del 1970. Va ser una de les escriptores en francés més respectades, publicant diverses novel·les, assajos, poemes, així com 3 volums de memòries, i traduint altres autores com Virginia Woolf, Henry James i Yukio Mishima.
Yourcenar va viure gran part de la seua vida a Petite Plaisance (Maine), ciutat on té un museu dedicat.
[edita] Obres
- Le jardin des chimères (1921)
- Alexis ou le traité du vain combat (1929)
- La nouvelle Eurydice (1931)
- Pindare (1932)
- Denier du rêve (1934, revisat 1958–59)
- Moneda del somni, Edicions de 1984, ISBN 978-84-96061-75-0
- La mort conduit l'attelage (1934)
- Feux (1936)
- Nouvelles orientales (1938)
- Contes orientals, Editorial Empúries, ISBN 978-84-7596-210-8
- Les songes et les sorts (1938)
- Le coup de grâce (1939)
- Mémoires d'Hadrien (1951)
- Memòries d'Adrià, Grup 62, ISBN 978-84-96863-13-2
- Électre ou La chute des masques (1954)
- Les charités d'Alcippe (1956)
- Constantin Cavafy (1958)
- Sous bénéfice d'inventaire (1962)
- Fleuve profond, sombre rivière: les negros spirituals (1964)
- L'Œuvre au noir (1968)
- Obra negra, Proa, ISBN 978-84-8256-149-3
- Yes, Peut-être, Shaga (1969)
- Théâtre, 1971
- Souvenirs pieux (1974)
- Archives du Nord (1977)
- Le labyrinthe du monde (1974-84)
- El laberint del món , Proa, ISBN 978-84-7739-573-7
- Mishima ou la vision du vide (1980)
- Anna, soror... (1981)
- Comme l'eau qui coule (1982)
- Le temps, ce grand sculpteur (1984)
- Quoi? L'Éternité (1988)
[edita] Altres obres disponibles en català
-
- Amb els ulls oberts, Edicions B, ISBN 978-84-406-1433-9
- Un home obscur un matí esplèndid, Pagès editors, ISBN 978-84-9779-262-2
