Mare de D??u de Gr??cia

De Viquip??dia

La seua llegenda, sorgida a Vila-real al segle XVIII per imitaci?? d'altres semblants existents per tot arreu, diu que un pastor que tenia pasturant el ramat per aquells indrets propers a les riberes del riu Millars, va sentir una m??sica celestial i, atret per aquesta, es va dirigir al fons d'una cova en la qual va trobar una imatge de la Verge que, traslladada a l'esgl??sia de Vila-real, desaparegu?? de manera inexplicable, tornant a ser trobada al mateix lloc.

[edita] L'ermita de la Mare de D??u de Gr??cia a Vila-real

Les dades essencials sobre la devoci?? en aquest santuari, crescut entorn de la petita cova, estan documentades al 1672 quan el prevere Jeroni Cabrera ??s autoritzat a promocionar la devoci?? en la senzilla ermita all?? existent i, segons l'historiador local Jos?? Mar??a Do??ate, l'??nica cosa que sobre els or??gens d'aquest lloc de devoci?? cal admetre amb anterioritat ??s el fet que un frare eremita, anomenat Bernat Fabra, va establir-s'hi en una cova al 1375 als primers dies de la seua estan??a a la vila.

All?? que en veritat se registra hist??ricament ??s que, a partir d'aquesta data, diversos penitents habiten l'indret fins que al 1502 el frare Queretes aconsegueix perm??s per a celebrar missa en aquest lloc, aleshores conegut per "les ermites" perqu?? degueren ser diversos els punts de les balmes a la pedrera del riu que varen ser ocupats per successius penitents. Tamb?? per aquests anys es construeix a c??rrec de la vila el cos principal de la capella que ha arribat fins a nosaltres.

Els frares franciscans alcantarins arriben a establir-se a l'ermitori l'any 1577, per?? la seua pres??ncia tot just arriba als dos anys de duraci??, sense modificar substancialment les construccions ja existents, perqu??, pel seu inter??s com a frares mendicants, demanen al Consell municipal poder instal??lar-se a prop de la vila, a l'ermita dedicada a la Mare de D??u del Roser, bastida poc abans al raval de Castell?? en commemoraci?? de la Batalla de Lepant.

En aquest temps s??n mampreses importants obres a cura del Consell que, al 1606, inicia la celebraci?? d'una festa anual a la Verge en la data de la celebraci?? lit??rgica de la Visitaci?? de Maria a santa Isabel, a comen??aments del mes de juliol, que encara perdura amb renovada for??a.

Al llarg dels segles es fan moltes altres reformes a l'edifici, i a la segona meitat del XVII es decora la balma al gust barroc. Tamb?? les pintures al fresc de l'absis estan fetes a mitjan segle XVIII pel pintor valenci?? Luciano Calado. En 1757 la vila acorda la festa anual a la Mare de D??u de Gr??cia, en prova de gratitud despr??s d'una epid??mia i tots els anys, en arribar setembre, ??s portada la imatge durant uns dies a la poblaci??.

A partir d'aquesta data s'incrementen les visites al santuari i comen??a a registrar-se l'activitat com a hostal per a l'estiueg dels pelegrins, se creen noves habitacions, cuines i serveis per als visitants, aix?? com depend??ncies complement??ries com les cotxeres o cavallerisses annexes, i els administradors nomenats a l'efecte per l'Ajuntament porten llibres de registre de totes les actuacions en el conjunt de l'ermitori.

Al 1986 es fa una rehabilitaci?? total de l'edifici, molt malm??s per l'abandonament al per??ode anterior i, respectant els espais estrictament religiosos, es reconverteixen totalment les edificacions existents per a usos p??blics socials i culturals, amb sales de reunions i l'obertura d'un Museu Etnol??gic amb diverses seccions dedicades a la cer??mica, les activitats artesanals i els ??mbits de la vida quotidiana.

[edita] La imatge de Nostra Senyora

La imatge primitiva de la Mare de D??u de Gr??cia era una escultura tallada en fusta, de 74 cent??metres d'al??ada, d'estil de transici?? al g??tic, seient, amb el xiquet assegut sobre el genoll esquerre de la Mare de D??u. A principis del segle XVII la imatge ??s vestida amb mantell, perruca i joies, seguint el costum de l'??poca.

Destru??da pel foc en 1936, va ser substitu??da per una altra feta en 1938, tamb?? vestida, l'autor de la qual fou Pascual Amor??s. Posteriorment, en 1964, l'escultor Fuster, deixeble d'Amor??s, va reformar la imatge per a deixar-la amb seient i tra??a g??tica, tal com la coneixem a l'actualitat.

L'escultor Vicent Llorens Poy va realitzar recentment una reproducci?? fidel i documentada de l'escultura original, amb les seues aut??ntiques proporcions i decoraci??, que es venera a l'oratori de la "coveta".