Vicent Llorens Poy
De Viquipèdia
Vicent Llorens Poy (Vila-real, 19 d’agost de 1936) és un pintor i escultor valencià.
Amb només set anys va iniciar els primers estudis de dibuix, pintura i modelat amb qui seria sempre el seu gran mestre i mentor, l’escultor José Ortells.
Després d’haver guanyat amb un interessant dibuix el primer premi del Concurs Provincial d’Arts Plàstiques patrocinat per la Diputació de Castelló en 1949, dos anys més tard ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València. Al 1952 obté una beca del Patronat de Formació Professional per a estudis superiors que manté durant tota la carrera, completada amb el seu trasllat a Madrid, on se gradua com a Professor de Dibuix a l’Escola Central de Belles Arts als dinou anys d’edat, al mateix temps que la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando li concedeix la beca de la Fundació “Carmen del Río”.
L’any 1962 guanya, per concurs, una beca del Govern italià per a l’ampliació d’estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma i els museus d’Itàlia. I mitjançant altre concurs de mèrits aconsegueix una altra ajuda del govern francès que li permet residir a Paris durant el curs 1965-66 estudiant les tendències de l’art contemporani. Mentrestant ha començat la realització d’exposicions pictòriques de notable projecció social i cultural, la primera de les quals és presentada a Madrid l’any 1958 mentre Llorens Poy està encara complint el servei militar. A esta seguiran altres a Madrid (1960, 64, 68, 70, 72, 77, 79, 83), València (1961, 69, 76, 79), Roma (1963), Lisboa (1965), Paris (1966), Bilbao (1975), Barcelona (1978), Girona (1978), Castelló (1967, 73, 77, 80, 83, 97), Marbella (1979), Florida, EE.UU. (Miami, 1969, 71, Coral Gables, 1970, Fort Lauderdale, 1971). L’any 1981 li va ser concedida a Barcelona Medalla d’Honor al Concurs de Pintura “Condesa de Barcelona”.
Com a pintor ha cultivat totes les tècniques: dibuix, oli, gravat, etc. i ha anat evolucionant en quant a la temàtica. Des de les natures mortes i els paisatges (valencians, italians, parisencs) de la primera època, a la important faceta com a retratista (han posat per a ell el Papa Joan XXIII, el rei Joan Carles I de Borbó, el cardenal Tarancón, Simeó de Bulgària i una llarga llista de personalitats de la vida política i social espanyola), fins al paisatge depurat de la seua darrera etapa madrilenya o el realisme social en les figures de la “movida” juvenil dels anys setanta. Especial interès varen tenir les seues representacions de figures nues, d’un classicisme quasi renaixentista tot i que ben arrelats en la sensibilitat del nostre temps.
Sense deixar totalment de banda l’activitat pictòrica als anys setanta Llorens Poy inicia una nova trajectòria com a escultor, de fet la seua vocació primordial. Entre les seues obres ubicades en espais públics destaquen els monuments al Llaurador, a Sant Pasqual Baylon, al Rei Jaume I i a la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real, el retaule sepulcre de santa Maria Rosa Molas a Tortosa (Tarragona), el del beat José Manyanet de la Congregació de la Sagrada Família a Barcelona, la Resurrecció a Madrid, Sant Isidre, la Mare de Déu del Lledó i el monument a la Història de Castelló a la plaça de santa Clara a Castelló, i el Rei Jaume I a Almassora. En tirades destinades per a col·leccionistes, Vicent Llorens Poy ha realitzat també diversos treballs en bronze, de notable destresa i delicadesa, herència evident del seu mestre José Ortells.
Especial menció mereix la seua gran obra en la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real durant la remodelació d’aquest Santuari Eucarístic Internacional. Vicent Llorens Poy realitzà el sepulcre en plata que presideix la Reial Capella i on es conserven les relíquies del sant alcanterí, la sèrie de relleus que mostren diverses escenes de la vida de sant Pasqual Baylon, i el monumental retaule amb la glorificació del Sant, ubicat sobre la cel·la d’aquest a l’antic convent del Roser, i presidint la nau principal del temple. En total son més de cent cinquanta figures en tamany natural, i inclús superior, a més de diversos relleus simbòlic, que el qualifiquen com un conjunt excepcional de l’art sacre contemporani al que l’artista ha dedicat el seu treball durant huit anys. El conjunt de la Capella Reial va ser beneit pel Cardenal Vicent Enrique i Tarancón|Enrique i Tarancón]], i inaugurat per Sa Majestat Joan Carles I, el dia 17 de maig de 1992, en el quart centenari de la mort de Pasqual Baylon a Vila-real.
Vicent Llorens Poy és Doctor en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, amb la qualificació “cum laude”, per la seua tesi sobre José Ortells i la seua obra escultòrica. Està en possessió de la “Medaille Internationale des Arts”, l’Encomanda del Mèrit Civil, la “Medalla al Mérito en las Bellas Artes”, la Creu de sant Raimon de Penyafort, Creu i Encomanda de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi, i l’any 1998 el Papa Joan Pau II el va nomenar Cavaller Comanador de l’Orde de sant Gregori el Magne en la seua classe civil. Ha estat nomenat Fill Adoptiu per la vila de Torrehermosa (on va nàixer sant Pasqual) i Fill Predilecte de Vila-real.
Obres seues figuren en museus, edificis públics i col·leccions particulars d’Espanya, Itàlia, Vaticà, Suïssa, Regne Unit, França, Portugal, Estats Units i diversos paisos hispanoamericans.
