Marc financer de la Unió Europea 2007-2013
De Viquipèdia
El marc financer de la Unió Europea per al període 2007-2013 suposa un canvi important respecte els anteriors acords financers. En primer lloc perquè per primera vegada contempla una Unió Europea a 27 (amb l'adhesió el 2007 de Romania i Bulgària) i en segon lloc perquè un cop l'ampliació de la Unió Europea cap a l'est és ja una realitat, la Comissió creu que ha arribat el moment de repensar les polítiques de la Unió Europea així com els instruments dels quals disposa.
Així, el 10 de febrer del 2004 publica una comunicació sota el títol Building our common future - Policy challenges and budgetary means of the enlarged Union 2007-2013 (pdf) i el 14 de juliol del mateix any la Comissió presenta ja una proposta per al marc financer de la UE per al període 2007-2014.
Taula de continguts |
[edita] Proposta de la Comissió
L'actual proposta de la Comissió es centra en tres eixos principals:
- Integrar el mercat únic en un objectiu més ampli de creixement sostenible. Les fites sota aquest eix són la competitivitat, la cohesió social i la preservació i gestió dels recursos naturals.
- Donar un significat real al concepte de ciutadania europea completant així l'àrea de llibertat, justícia, seguretat i accés als béns i serveis públics bàsics.
- Establir un rol coherent per a Europa com a actor global asuumint responsabilitats regionals, promovent el creixement sostenible, a la seguretat estratègica.
[edita] Estructura del marc financer
Aquests tres eixos queden plasmats en 5 capítols amb la següent estructura del marc financer 2007-2013
- 1. El capítol 1 (Creixmenent sostenible) es divideix en dos components
- 1.a. Competitivitat per al creixement i l'ocupació abarcant la despesa en I+D, eduació i formació, les xarxes europees i mercat interior.
- 1.b. Cohesió per al creixement i l'ocupació per tal de potenciar la convergència dels estats membres i regions menys desenvolupats i la cooperació interregional.
- 2. El capítol 2 (Preservació i gestió dels recursos naturals) inclou la Política Agrícola Comunitaria (PAC), les polítiques de pesca, desenvolupament rural i mediambiental (en particular el projecte Natura 2000).
- 3. El capítol 3 (Ciutadania, llibertat, seguretat i justíca) preten reflexar la importància creixent que adquireixen alguns camps com ara justíca i seguretat interiors, gestió de fronteres, immigració i asil, salut pública i protecció del consumidor, cultura, joventut i informació i diàleg amb la ciutadania. Aquest capítol també inclou un aprtartat de solidaritat i un Fons de Reacció Ràpida.
- 4. El capítol 4 (La Unió Europea com a actor global) inclou tota l'acció exterior de la UE com ara instruments de pre-adhesió, el Fons Europeu de Desenvolupament (FED) i partides de reserva per a casos d'ajuda internacional d'emergència i garanties de crèdits.
- 5. El Capítol 5 (Administració) cobreix les despeses de les de les institucions europees amb l'excepcció de la Comissió les despeses de la qual es comptabilitzen en cada una de les àrees operacionals.
[edita] Punts de discussió
La negociació de l'acord per al marc financer està essent molt complicada i a dia d'avui infructuosa. Hi ha nombrosos països o sectors enforntants. Alguns dels punts més calents són la revisió del xec britànic, la voluntat dels països nòrdics, Països Baixos i Alemanya de reduir el pressupost de la Unió i la voluntat dels països mediterranis de mantenir les ajudes malgrat la recent incorporació de països i regions més pobres.
[edita] El "xec britànic"
Vegeu artícle principal: xec britànic)
En els últims anys varis estats membres han fet pressió per a l'eliminació d'aquest descompte argumentant que en la situació actual ha perdut el sentit per al qual, el 1984 es concedí aquest benefici, però el govern britànic es nega a acceptar una eliminació del xec britànic si aquesta no va acompanyada d'una revisió completa de la Política Agrícola Comunitaria. En aquest punt el govern britànic ha aconseguit el suport dels països nòrdics que consideren excessiva la importància de les ajudes a l'agricultura dins del pressupost de la Unió.
[edita] "El problema espanyol"
Durant el període 2007-2013, Espanya perdrà amb gairebé tota seguretat gran part de les ajudes que rep de la Unió Europea i es convertirà així en contribuent net.
Això succeeix pels següents motius:
- Espanya conservarà les ajudes a l'agricultura (PAC). No obstant, el valor real d'aquesta partida anirà disminuint ja que l'any 2002 s'acordà que aquesta partida augmentés només un 1% anual i progressivament la major part de la despesa s'anirà destinant als nous estats membres de l'Europa oriental.
- A partir del 2007 només Galícia, Extremadura i Andalusia mantindran l'estatus de regions objectiu 1. Cantàbria, País Valencià i Canàries han progressat econòmicament en els últims anys i ja disposen d'un PIB per capita superior al 75% de la mitjana comunitària, però Astúries, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, Múrcia, Ceuta i Melilla perdran aquesta categoria per un mer efecte estadístic conseqüència de l'adhesió de regions més pobres.
- Per el mateix efecte estadístic, Espanya deixarà de percebre els anomenats Fons de Cohesió. El PIB per capita espanyol respecte l'EU-15 representa el 87% de la mitjana, però després de l'ampliació equival al 95% de la mitjana europea (el llindar per rebre els Fons de Cohesió és el 90%).
- El creixement espanyol dels últims anys ha estat superior que la mitjana europea (i en els propers anys es preveu que aquesta tendència continuï) i donat que les contribucions al pressupost de la Unió es realitzen, en bona part, en funció del PIB, les aprotacions d'Espanya augmentaran més que la mitjana europea en els propers anys i s'estima que cap a l'any 2010 o 2012 Espanya s'haurà convertit en contribuent neta.
Davant d'aquest panorama, el govern espanyol està intentant negociar que la reducció dels fons es realitzi de manera progressiva apel·lant a que bona part de la millora d'Espanya en termes de riquesa respecte la mitjana europea es deu a l'efecte estadístic de l'ampliació.
