Marc-Antoine Charpentier
De Viquipèdia
Marc-Antoine Charpentier (c. 1643 - 24 de febrer de 1704) és un compositor francès del barroc. Actualment és el compositor francès d'aquesta època més interpretat en concerts i amb més enregistraments en el mercat.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Se saben poques coses de la seva infantesa i joventut. Hi ha llibres que situaven la data de naixement a París, França, cap al 1634, però actualment es considera més probable el 1643. En la seva família, procedent de la Champagne, hi havia antecedents artístics en el camp de la pintura.
[edita] Lully i Molière
De jove va anar a Itàlia impulsat per les seves inquietuds artístiques, que en aquell moment sembla que eren fonamentalment pictòriques. A Roma conegué a Giacomo Carissimi i decidí estudiar amb ell i dedicar-se a la música. De retorn a França destacà en els cercles italonòfils, és a dir simpatitzants de l'estil italià, convertint-se en el principal rival de Lully. Lully, deixant de banda el seu geni musical, tenia molta influència a la Cort i l'aprofitava sempre que podia per perjudicar els rivals.
El 1672, arrel de la discòrdia entre Lully i Molière, director de la Comédie Française, aquest proposà Charpentier com a substitut de Lully, i així va compondre música per al teatre amb una clara influència italiana: els entractes de Circé i d'Andromède, així com escenes cantades en el Malalt imaginari (Le Malade imaginaire). Molière va morir en la quarta representació del Malalt imaginari, i Charpentier va quedar-se sense feina.
[edita] Darrers anys
Tingué diversos càrrecs al servei de l'església. Va ser compositor de Capella a Saint-Germain, mestre de música de l'església de Saint Paul-Saint Louis, i des del 1698 fins a la seva mort, Gran Mestre de la Sainte-Chapelle del palau de la cort. Sense tenir un càrrec a la Cort, també hi col·laborà escrivint misses per a Lluís XIV, ensenyant música al fill gran del rei, Felip d'Orleans.
L'any 1694 va estar a punt de ser nomenat Sous-maître de Chapelle de la Cort, però una malaltia que arrossegava li ho va impedir. De la seva mort se sap el dia per un petit manuscrit que diu:
- "Regles de composició, per Monsieur Charpentier. Ell va morir sent Mestre de Música de la Santa Capella de París, el diumenge 24 de febrer de 1704 a les 7 del matí".
[edita] Obra
La major part de la seva obra és música religiosa: misses, motets, himnes, magnificats, cantates, oratoris,...També té algunes composicions profanes entre les que destaca la seva òpera Medea, que a la mort de Lully va poder ser estrenada. Cla recordar que Lully tenia el monopoli de l'òpera a la França d'aquella època, i no permetia que cap rival pogués estrenar cap obra.
Marc-Antoine-Charpentier va restar oblidat fins el 1953, que va ser redescobert pel Preludi del seu Te Deum, que va ser seleccionada com la sintonia d'Eurovisió. És gràcies a Carl de Nys que cal atribuir la recuperació del Te Deum, que també és l'himne del Torneig de les Sis Nacions.
L'obra completa de Charpentier comprèn 28 volums cal·ligrafiats de la seva mà, format per més de 500 peces que es va enacrregar de classificar ell mateix. Aquesta col·lecció, anomenada Mélanges, és un dels conjunts de manuscrits autògrafs musicals més bonics de tots el temps. A la seva mort, els seus nebots Jacques Édouard i Jacques-François Mathas van heretar de la col·lecció. El 1727, Jacques-Édouard va vendre el conjunt dels manuscrits a la Bibliothèque Royale. Actualment la col·lecció forma part del fons de la Biblioteca nacional de França.
[edita] Llistat d'obres
[edita] Òpera
-
- Les Amours d'Acis et de Galatée (1678)
- La Descente d'Orphée aux Enfers (1686-1687)
- Le Jugement de Pâris (1690)
- Philomèle (1694)
- Médée (1693-1694)
- David et Jonathas (1688)
[edita] Pastorals
-
- Actéon (1684)
- La Couronne de fleurs (1685)
- La Fête de Ruel (1685)
- Il faut rire et chanter : dispute des bergers (1685)
- Le Retour du printemps
- Cupido perfido dentr'al mio cor
- Petite pastorale (Églogue) de bergers
- Amor vince ogni cosa
- Les Plaisirs de Versailles (1680)
[edita] Tragedia lírica
-
- Circé (1675)
- Andromède (1682)
[edita] Comèdia
-
- Idylle sur le retour de la santé du roi (1686-1687)
- La Comtesse d'Escarbagnas (1672)
- Le Médecin malgré lui (1672)
- Le Fâcheux (1672)
- L'Inconnu (1675)
- Les Amours de Vénus et d'Adonis (1670)
[edita] Comèdia-Ballet
-
- Le Mariage forcé (1664)
- Le Malade imaginaire (1673)
- Le Sicilien (1679)
[edita] Interludi
-
- Le Triomphe des dames (1676)
- La Pierre philosophale (1681)
- Endymion (1681)
[edita] Música instrumental
[edita] Música religiosa
-
- Te Deum
- Quatre Miserere
- Miserere (H.219)
- Deu Magnificat
- Pour le sacrement
- Pour le saint sacrement au reposoir (H.346)
- Pour la seconde fois que le saint sacrement vient au mesme reposoir (H.372)
- Himnes
- Proses
- Misses
- Motets
- Motet pour une longue offrande (antigament Motet pour l'offertoire de la messe rouge) (H.434)
- Oratoris
- Salms
- Leçons de Ténèbres
[edita] Bibliografia
- H. Wiley Hitchcock, Les œuvres de Marc-Antoine Charpentier, Paris, Picard, 1982.
