[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mònica López (actriu) - Viquipèdia

Mònica López (actriu)

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre l'actriu. Per a altres significats, vegeu «Mònica López».

Mònica López va néixer a Las Palmas de Gran Canaria (Illes Canàries) el dia 30 de maig del 1969. L'any 1987, va emigrar a Barcelona i va triomfar com a actriu a Catalunya, en part gràcies al seu correcte domini del català.

Taula de continguts

[edita] Formació

Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, també va seguir cursos d’interpretació amb Franco di Francescantonio, Dominic de Fazio, Bob McAndrew i James de Paul.

[edita] Teatre

[edita] Trajectòria

El 1990, Mònica López presentà Línia Roja de Miguel Casamayor i, després, va treballar amb Pere Planella (Trucades a mitjanit), Lluís Homar (Els Bandits, de Schiller), Adolfo Marsillach (L'auca del senyor Esteve,de Santiago Rusiñol), Joan Ollé (Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac; Oncle Vània, de Txèkhov), Pau Miró (Bales i ombres) i Carlota Subirós (Marie i Bruce, de Wallace Shawn; Fragmentos de La Divina Comedia. Homenaje a Franco di Francescantonio, a partir de textos del Dant).

També va col·laborar amb Mario Gas, amb qui treballà com a ajudanta de direcció a les Troianes d'Eurípides i sota les ordres del qual interpretà El temps i els Conway, de J.B. Priestley; Golfus de Roma i Little night music, d'Stephen Sondheim (Premi de la Crítica de Barcelona); Top Dogs, d'Urs Widmer (també Premi de la Crítica de Barcelona); Otel·lo, de Shakespeare; Guys and dolls, de Frank Loesser; Brecht – Brecht, sobre textos de Bertolt Brecht; 100 años de poesía española; Las criadas, de Jean Genet (Premi Revelación dels Premis Ercilla de Bilbao); A Electra le sienta bien el luto, d'Eugene O'Neill, i Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny, de B. Brecht i K. Weill. Igualment, va formar part del repartiment de les adaptacions de textos d'Eurípides Las Troyanas y Hécuba, sorgides de la col·laboració d'Irene Papas i La Fura dels Baus. Amb Calixto Bieito presentà Company, d'Stephen Sondheim i La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca.

[edita] Teatre Nacional

Obres de teatre que ha interpretat

[edita] Cinema

[edita] Premis

Mònica López va rebre dues vegades el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretació secundària per Aquesta nit o mai de Ventura Pons i La Febre d'Or, de Gonzalo Herralde. Igualment, també va ser distingida amb el Premi del Col·legi de Directors de Barcelona a la millor interpretació femenina pel seu treball a A la ciutat (2003), pel qual també fou nominada al Premi Goya a la millor actriu de repartiment.

En la divuitena edició dels premis Goya, Mònica López obtingué una nominació com a millor actriu secundària. Per altra banda, el 2004, obtingué el premi a la millor interpretació del Festival de Cinema de Sitges per The Uncertain Guest.

[edita] Llargmetratges

  • Uno de los dos no puede estar equivocado (2007)
  • The Uncertain Guest (2004)
  • A la ciutat (2003)
  • Intact (2001)
  • The Other Side (2000)
  • Un banco en el parque (1999)
  • El pianista (1998)
  • La Moños (1997)
  • It's All Lies (1994) també coneguda com Life's a Bitch
  • Souvenir (1994)
  • The Worst Years of Our Lives (1994)
  • Aquesta nit o mai (1992)

[edita] Curtmetratges

  • Pernocta (2004)
  • Ábreme la puerta (1995)

[edita] Televisió

[edita] Telefilms

[edita] Programes on ha estat entrevistada

[edita] Altres intervencions televisives

Concert "Aturem la guerra" (2003)

[edita] Doblatge

Mònica López fou la veu en català d'Emma Thompson a Harry Potter i el presoner d'Azkaban, i la veu en castellà de Cate Blanchett a The Good German.

[edita] Enllaços