Literatura andorrana
De Viquipèdia
La literatura andorrana fa part de la literatura catalana o sigui de llengua catalana. Està formada dels escrits creats al Principat d'Andorra o pels autors andorrans.
Taula de continguts |
[edita] Els principis de la literatura andorrana
El Diccionari Enciclopèdic d'Andorra per Àlvar Valls Oliva, ISBN 978-99920-1-629-9, està presentant l'imatge d'una literatura que ja té les primeres obres als segles XVIII, amb el Manual Digest d'Antoni Fiter i Rossell i el Politar Andorrà d'Antoni Puig. El Manual Digest és un «compendi de la realitat històrica i institucional i dels usos i customs d'Andorra seguit d'un recull de màximes comentades, que hom considera un dels llibres més importants en el seu gènere en la llengua catalana del segle XVIII i que durant més de tres segles ha estat una font de consulta i una guia de comportament per als governants d'Andorra i els andorrans en general.» (Valls, 259). Al segle XIX destaquen les obres de religiosos i a més apareix una literatura de viatge, sobretot escrita per estrangers.
[edita] Literatura de viatge
A la fi del segle XVIII es va formar una literatura coneguda com a literatura de viatge. Típicament, les obres d'aquesta literatura no van ser escrites per andorrans sinó per viatgers estrangers, sobretot venint de França, Catalunya, Espanya o dels Estats Units d'Amèrica. Àlvar Valls Oliva fa una distincció dels autors en tres grupes: 1) funcionaris dels estats veïns, 2) viatgers romàntics o utopistes i 3) vainants catalans.
A mencionar els funcionaris espanyols Francisco de Zamora, que al seu relat Diario de los viajes hechos en Cataluña escriu extensament sobre Andorra, així que Pascual Madoz, qui al Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar incou també una crónica del país pirinenc.
El militar espanyol Offizier Antoni Valls va publicar el 1820 a Barcelona el llibre Memoria acerca de la soberanía que corresponde a la Nación española, on recomanda l'annexió d'Andorra per Espanya. La resposta política va paréixer tres anys després pel monarquista francés Pierre-Roch Roussillou que va escriure el llibre De l'Andorre (Sobre Andorra), a la vegada la primera monografia completa sobre el principat.
Per als viatgers romàntics i els utopistes nord-americans i francesos, Andorra era un país aïllat, exotic i a vegades estrany. El francés Victorin Vidal va escriure L'Andorre el 1866, i Marcel Chevalier va presentar la primera mapa de les valls andorranes. Gaston Vuillier publicàLe val d'Andorre el 1888. Són a mencionar els americans Bayard Taylor amb The Republic of the Pyrenees del 1867 i The Hidden Republic del 1911 així que Lee Meriwether amb Seeing Europe by automobile, també del 1911. El 1933 es va publicar Les vallées d'Andorre del francés Gaston Combarnous i el 1937 On foot through Andorra per Imogene Warder.
Els relats dels vainants catalans de circa de 1900 mostren interessos culturals força semblants. Joseph Aladern va publicar les Cartes andorranes el 1892. Altres autors importants són Valentí Almirall, Salvador Arnet, Artur Osana i Jacint Verdaguer.
Al segle XX, uns autors van triar el principat com a tema de les seves obres, especialment a la literatura francesa i catalana. A més, es van publicar assaigs com el Llibre d'Andorra de Lluís Capdevila el 1958, el Glossari andorrà de Josep Fontbernat el 1966 així que els assaigs de l'escriptor català Josep Pla, publicats el 1943, 1959 i 1973.
La sèrie L'Andorra dels viatgers està presentant de nou els ancians textos de viatge, editats per autors contemporanis, per exemple Albert Villaró. Avui, que el principat d'Andorra posseeix una xarxa moderna de circulació i està connectat als medis internacionals, només pocs llibres sobre Andorra són escrits per escriptors estrangers. Un exemple és l'autor austriac Klaus Ebner que va publicar l'assaig Von der Legende zur Modernität (De la llegenda a la modernitat a la revista literària de Salzburg Literatur und Kritik. De l'altre costat, l'escriptor andorrà Joan Peruga va triar la literatura de viatge d'Andorra, sobretot la del segle XIX, com a tema central de la seva novel·la La república invisible del 2004.
[edita] Literatura contemporània
La literatura «moderna» comença als anys 1980 i s'intensifiava des de l'independència del condomini en 1993. El Consell General de les Valls, o sigui el parlament andorrà, i el nou govern començaven a fomentar decididament la literatura amb convocatòries, premis i mesures a les escoles. Avui hi ha uns quants autors andorrans que ja tenen una reputació remarcable als Països Catalans, per exemple Antoni Morell, Albert Salvadó, Albert Villaró i Teresa Colom. A la fira del llibre de Frankfurt en 2007, set autors andorrans van participar als esdeveniments.
[edita] Autors andorrans
- Manuel Anglada i Ferran, 1918-1998
- Montserrat Cayuela i Bragulat, n. 1953
- Teresa Colom Pich, n. 1973
- Josep Dallerès Codina, n. 1949
- Manel Gibert Vallès, n. 1966
- Rossend Marsol Clua »Sícoris«, 1922-2006
- Antoni Morell Mora, n. 1941
- Robert Pastor i Castillo, n. 1945
- Joan Peruga Guerrero, n. 1954
- Marta Repullo i Grau, n. 1976
- Albert Salvadó Miras, n. 1951
- Albert Villaró Boix, n. 1964
[edita] Enllaços externs
- Xarxa de biblioteques d'Andorra
- Cercador Escriptors en llengua catalana
- Assaig sobre Andorra per l'escriptor austriac Klaus Ebner, en alemany
[edita] Referències
- Andorra, terra literària, Editat pel Govern d'Andorra, coordinació: Inés Sánchez, Andorra la Vella 2007, ISBN 978-99920-0-465-4
- Editorials i societat a Andorra 1945-1994, Pere-Miquel Fonolleda Pérez, Biblioteca d'Andorra, Andorra la Vella 2006, ISBN 99920-53-27-5
- Diccionari Enciclopèdic d'Andorra, Àlvar Valls Oliva, Fundació Crèdit Andorrà, Andorra la Vella 2006, ISBN 978-99920-1-629-9
