Le siège de Corinthe
De Viquipèdia
El setge de Corint | |
Títol original: | Le siège de Corinthe |
Llengua original: | francès |
Gènere: | Tragédie lyrique |
Música: | Gioacchino Rossini |
Llibret: | Luigi Balocchi i Alexandre Soumet |
Actes: | tres |
Estrena: | 9 d'octubre de 1826 |
Teatre: | Teatre de l'Académie Royale de Musique de París |
Personatges:
|
|
|
Le siège de Corinthe (El setge de Corint, en italià L'Assedio di Corinto) és una òpera en tres actes amb música de Gioacchino Rossini, sobre un llibret francès de Luigi Balocchi i Alexandre Soumet
Es tracta d'una nova versió, profundament modificada, de Maometto secondo (1820).
Va ser estrenada a París el 9 d'octubre de 1826 amb gran èxit. Entre els intèrprets van destacar la soprano Laure Cinti-Damoreau i el tenor Adolphe Nourrit. L'orquestra va ser dirigida per François-Antoine Habeneck.
Després d'haver conegut un gran èxit fins a la meitat del segle XIX, al llarg de la segona meitat del segle va ésser progressivament oblidada, fins a desaparèixer gairebé per complet dels grans circuits operístics, almenys a Itàlia, en les primeres dècades del segle XX.
Després de la Segona Guerra Mundial va ser reposada en alguns teatres italians, entre els quals cal destacar el Teatro Comunale de Florència, on el 4 de juny de 1949 va haver-hi una representació històrica, sota la direcció de Gabriele Santini, amb la soprano Renata Tebaldi i el tenor Mirto Picchi. En una altra representació de l'any 1969 a la Scala de Milà, es va intentar fusionar El setge de Corint amb Maometto secondo. L'orquestra va ser dirigida per Thomas Schippers.
[edita] Sinopsi
L'acció té lloc a Corint, assetjada per l'exèrcit otomà pocs anys després de la caiguda de Constantinoble. Les escenes bèl·liques s'alternen amb moments més íntims, perquè el sultà Mehmet II, que finalment reïx a conquerir la ciutat, estima i al seu torn és estimat per la filla del governador de Corint, Palmira, a qui temps enrere va conèixer a Atenes. No poguent coronar el seu somni d'amor, la noia es llevarà la vida en presència del seu estimat Mehmet.