Laquix
De Viquipèdia
| Districte • Subdistricte |
Sud Ascaló |
| Superfície | 500 km² |
| Altitud | 209 m |
| Població (2004) • Densitat |
6.400 hab. 12,8 hab/km² |
| Coordenades | 31° 34′ N, 34° 51′ E |
| Tipus de municipi | Consell regional |
Laquix (en hebreu, לכיש) és un consell regional del districte del Sud d'Israel, proper a Gat. Fou fundat a principis dels anys cinquanta i l'economia local es basa en l'agricultura, en especial de fruita i flors. També és important la producció de vi.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] La ciutat cananea
Al segon mil·leni aC s'establí a la zona una ciutat cananea. Era fortificada amb una muralla, un glacis i un fossat. A la part més alta de la ciutat hi havia una acròpoli, lloc on hi havia un palau, residència del rei de Laquix.
Algunes cartes enviades pels reis de Laquix als seus senyors, els faraons de l'Antic Egipte, el segle XIV aC. De les cartes se'n dedueix que Laquix era un centre urbà important i seu del governador egipci del sud de Canaan.
Les teories més acceptades sostenen que la ciutat fou finalment destruïda el segle XII aC a mans dels israelites, segons s'explica a la Bíblia (Josuè 10,31-32); però també hi ha qui diu que foren els filisteus els qui van destruir-la.
A les cartes d'Amarna és esmentat com a Laquixa; també s'ha trobat una carta que esmenta un rei anomenat Zimredda o Zimrida (segle XV aC) i, més tard, Pabi, Iabnilu i Shipti-Hadda (tots tres al segle XIV aC) i Japhia (al segle XII aC).
[edita] La ciutat israelita
La ciutat fou reconstruïda a l'època del regne de Judà. Roboam la va fortificar juntament amb les ciutats d'Adoraim i Azecà. Com que Laquix era una ciutat fronterera, fou fortificada amb una línia doble de muralles de rajoles de fang sobre fonaments de pedra. La muralla feia uns sis metres d'ample i la porta de la ciutat, a la part sud-oest de la muralla, era una de les més grans i més poderosament fortificades de l'època. A l'acròpoli s'hi construí un palau, que servia de residència al governador nomenat pel rei de Judà.
La nova ciutat fou arrasada completament per l'exèrcit assiri de Senaquerib entre els anys 713 i 701 aC. La campanya assíria contra el rei Ezequies de Judà és documentada a la Bíblia (2n Reis 18,14-17 i 2n Cròniques 32,9); endemés, alguns relleus monumentals sobre pedra trobats al palau de Senaquerib a Nínive mostres imatges de la batalla. També s'han trobat als jaciments de Tel Laquix centenars de fletxes i restes d'armes que serien una prova més de l'existència de la batalla.
Durant el regnat de Josies (639-609 aC), la ciutat tornà a ser reconstruïda i fortificada, tot i que aquest cop d'una manera més modesta. Laquix fou de nou capturada i destruïda, a mans dels babilonis encapçalats per Nabucodonosor II, cap als anys 587-585 aC (Jeremies 34,7). La ciutat va renéixer altra vegada durant l'etapa persa al segle V aC i fou capturada per Alexandre el Gran el 332 aC. Finalment, la ciutat fou abandonada definitivament el segle II aC.
[edita] Època moderna
El moshav de Laquix fou fundat el 1955 a la zona propera al jaciment arqueològic, agafant-ne el nom. Posteriorment esdevingué el centre administratiu de la resta de moshav de la zona i model per a municipis similars establerts a Nigèria, a Zàmbia i al Nepal durant els anys seixanta.
[edita] Estructura municipal
El municipi de Laquix agrupa quinze moshav: Ahuzzam (אחוזם), Amazya (אמציה), Laquix (לכיש), Menuha (מנוחה), Nehora (נהורה), Nir Hen (ניר חיין), Nogah (נוגה), Ozem (עוצם), Sede Dawid (שדה דוד), Sede Moshe (שדה משה), Shahar (שחר), Sheqef (שקף), Telamim (תלמים), Yad Natan (יד נתן) i Zohar (זוהר).
