Labris
De Viquip??dia
La labris ??s una destral de doble fil coneguda pels antics grecs com a pelekys (??????????????)[1] o sagaris i bipennis pels romans.
L'??s per part dels grecs no ??s el primer ??s del qual se'n t?? const??ncia, ja que en els per??odes palel??tic i neol??tic ja es troben representacions d'aquesta destral, sovint associades al culte de Nerthus i a divinitats tel??riques que pertanyien a cultures m??s primitives. El simbolisme del labris mostra una continu??tat a la religi??, mitologia i art de les civilitzacions minoica, tr??cia, grega i bizantina, el qual es remunta a fa m??s de tres mil anys. La labris tamb?? apareix en el simbolisme religi??s i la mitologia africanes (vegeu Shango).
En l'actualitat, la labris s'usa sovint com a s??mbol associat al poder femen?? i matriarcal i, m??s recentment, tamb?? s'usa com a s??mbol del lesbianisme. Tanmateix, tamb?? fou emprada com a s??mbol del feixisme grec.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Aquest article necessita traducci??.
Aquesta p??gina est?? traduint-se de l'idioma {{{1}}} a partir de l'article [[:{{{3}}}:{{{2}}}|{{{2}}}]], ra?? per la qual pot haver-hi llacunes de continguts, errors sint??ctics o escrits sense traduir.
Podeu col??laborar amb la Viquip??dia continuant amb la traducci?? des de l'[[:{{{3}}}:{{{2}}}|article original]]. Si l'article roman sense traducci?? completa durant molt de temps, podr?? passar al registre de p??gines per esborrar.
La primera aparici?? del mot labris de la qual se'n t?? const??ncia ??s la de l'OED del Journal of Hellenic Studies [2] [Sembla l??gic interpretar els noms de santuaris caris com ara Labranda en el sentit m??s literal com a l'indret de la sagrada labris, que era el nom lidi (o cari) per a la ??????????????, pelekys o destral de doble fil.] i a la p??gina 109 d'aquesta mateixa publicaci?? diu ??On Carian coins indeed of quite late date the labrys, set up on its long pillar-like handle, with two dependent fillets, has much the appearance of a cult image.?? [En efecte, a les monedes c??ries molt antigues, la labris, la qual se sost?? per un m??nec molt semblant a un pilar, s'assembla molt a una icona].
El mot labris, d'origen no grec, apareix per primera vegada esmentada per Pultrac com a paraula de la llengua l??dia per a designar "destral".
- H??racles, un cop derrot?? a Hip??lita i va haver pres la seva destral amb la resta de les seves armes, la hi don?? a Onf??lia. Els reis de L??dia que la succe??ren dugueren aquesta destral com a un dels s??mbols de la seva potestat, i es va transmetre de pares a fills fins a Candaules. Ell, emper??, la menyspre?? i la ced?? als seus companys d'armes. Quan Giges protagonitz?? un al??ament i f??u la guerra contra Candaules, Arselis acud?? amb les seves tropes des de Milasa per ajudar a Giges, mat?? a Candaules i al seu company, i se'n dugu?? la destral a C??ria juntament amb la resta de l'espoli, on la coloc?? a la m?? d'un est??tua de Zeus, i anomen?? al d??u ??Labrandeos??, nom que evoca al mot labris, destral en llengua l??dia [3].
Els estudis arqueol??gics indiquen que el culte a Zeus Labrandeos de Labranda podria ser molt m??s antic del que Pultrac s'havia imaginat. Tal i com pass?? amb laberint, el seu cognat aparent, la paraula s'introdu?? a la llengua grega com a un manlleu, de tal manera que ni l'etimologia i ni tan sols la llengua de la qual prov?? ens s??n coneguts amb certesa. El manlleu laberint era usat en grec, per?? la designaci?? ??la casa de la doble destral?? per al palau de Cnossos ??s una invenci?? moderna.
[edita] Civilitzaci?? minoica
La paraula i el s??mbol s'associen normalment als registres hist??rics de la civilitzaci?? minoica, que arrib?? al seu apogeu durant el mil??lenni II aC. S'han trobat labris m??s alts que un home i que podrien haver sigut utilitzades en els sacrificis, les ofrenes del qual haurien sigut toros. Segons alguns dels descobriments arqueol??gics fets a Creta, aquesta mena de destrals de doble fil eren utilitzades per sacerdotesses minoiques per a usos cerimonials: de tots els s??mbols religiosos de la civilitzaci?? minoica, la destral era el m??s sagrat, per la qual cosa la possessi?? d'una d'aquestes destrals par part d'una dona ens d??na una idea de la seva import??ncia en la cultura minoica.
A l'Orient Mitj?? i a d'altres zones de la regi??, les divinitats masculines ben sovint branden aquesta mena de destrals i semblen ser s??mbols del tro, mentre a Creta les divinitats masculines mai no branden aquesta mena de destrals, sin?? les deesses i les sacerdotesses.
El toro simbolitza a Zeus i, en efecte, la labris s'associa a un s??mbol arcaic de la divinitat del llamp: aix?? doncs, Zeus i altres divinitats es representen com a d??us del tro que sostenen les seves armes i apareixen en moltes icones de la mitologia indoeuropea. Exemples d'aix?? s??n el d??e germ??nic Thor, el qual branda el martell Mj??llnir per llan??ar el tro i el llamp sobre la terra, o Indra, el qual fa servir el Vajra, la seva arma favorita. De manera similar, Zeus llan??a el Kervanos per dur la tempesta i la labris o pelekys ??s la destral de doble fil que fa servir per a invocar-la.
Segons Christian Blinkenberg ??moltes proves assenyalen que la doble destral ??s una representaci?? del llamp (...). El culte ??s mantingu?? a l'illa grega de Tenedos i en moltes ciutats del sud-oest de l'antiga ??sia Menor hel??l??nica, i apareix el culte al d??u del tro a l'??sia menor (Zeus Labrandeos) en ??poques hist??riques posteriors. El relleu d'un segell de pedra representa una destral de doble fil al costat d'una ziga-zaga que simbolitza la resplandor del llamp??. [Extret de: The thunder weapon in religion and folklore; a study in comparative archaeology (L'arma del tro en la religi?? i folclore: estudi d'arqueologia comparada), 1911: 19.]. Aconseguir el control d'un fenomen natural tan inquietant com el llamp sempre ha sigut ra?? de pes per intentar guanyar-se els favors d'una divinitat. Robert Graves l'interpreta com a un s??mbol de la lluna, amb els dos fils corbats representant les fases creixent i minvant a ambdues cares de la lluna plena.
[edita] Antiga Gr??cia
En el context del mite grec cl??ssic de Teseu, el laberint de la mitologia grega s'associa freq??entment al palau minoic de Cnossos (labyrinthos -mic??nic *daburinthos [4]- es troba, probablement, relacionat amb la paraula labris.), i t?? una llarga tradici?? que es remunta abans que qualsevol text escrit n'aclareixi les tradicions.
De vegades apareix a les pintures de les ??mfores gregues una labris en escenes de sacrificis d'animals, especialment com a arma per a sacrificar toros.
A ??L'??mfora de Perseu?? que es troba a Berl??n (F1704; 570???560 aC aprox.), Hefest obre el cap de Zeus per alliberar a Atenea, la mare embarassada la qual Zeus havia engolit per evitar que el seu fill el destron??s. Damunt de l'espatlla d'Hefest es pot veure l'instrument emprat: una destral de doble fil, la qual cosa t?? un simbolisme important, ja que l'eina d'Hefest sol ser el martell de dos caps. El fet que Zeus engol??s a una deessa simbolitzava l'abandonament progressiu de les creences religioses tradicionals, amb la simbologia del destronament de la dea Metis, per?? alhora permet a Atenea, la seva filla, ??n??ixer?? de Zeus, ja que el seu culte era tan persuasiu i est??s que no es podia suprimir. Aquesta ??s, probablement, la ra?? per la qual la labris es va representar com a l'instrument emprat per Hefest )que, molt abans, havia estat casat amb la deessa de la terra) per alliberar a Atenea.
A les monedes gregues del per??ode cl??ssic, com ara les de Pixodauros, es pot veure una figura del Zeus venerat a Labranda, a C??ria, a qui els numism??tics anomenen Zeus Labrandeos, amb un ceptre alt amb una flor de lotus a la m?? esquerra i la destral de doble fil damunt de l'espatlla dreta.
La destral de doble fil tamb?? apareix a l'art traci, i al fresc del kurgan d'Aleksandrovo (vegeu hip??tesi dels kurgans), en el qual ??s brandada, segurament, per Zalmoxis.
[edita] Cultura popular contempor??nia
Durant el R??gim del 4 d'Agost (1936-1941), l'associaci?? feixista grega Organitzaci?? Nacional de Joventuts (EON, Ethniki Organosi Neolaias) va emprar la labris com a s??mbol fonamental, ja que el l??der del r??gim, Ioannis Metaxas, la considerava el primer s??mbol de totes les civilitzacions hel??l??niques. en l'actualitat tamb?? ??s utilitzada pels seguidors del black metal de Gr??cia com a s??mbol del paganisme grec. D'altra banda, tamb?? ??s utilitzada per associacions per a la preservaci?? del folclore de Creta tant a Gr??cia com en d'altres pa??sos, de vegades rebent el nom alternatiu de lavrys. A la Gr??cia contempor??nia, la labris ??s tamb?? utilitzada pels neopagans grecs com a un del s??mbols arcaics de Zeus, el d??u del tro i la divinitat m??s important dels 12 d??us ol??mpics. Aquest s??mbol tamb?? ??s utilitzat per pagans seguidors del black metal grec i es pot adquirir a qualsevol tenda especialitzada en heavy metal o a molts mercats d'encants de Gr??cia.
[edita] Notes
- ??? El mot per a una destral d'un ??nic fil ??s h??mipelekus (??mig pelekus??), per exemple: Il??ada. 23.883.
- ??? Journal of Hellenic Studies XXI. 108 (1901):??It seems natural to interpret names of Carian sanctuaries like Labranda in the most literal sense as the place of the sacred labrys, which was the Lidian (or Carian) name for the Greek ??????????????, or double-edged axe.??
- ??? ??????????? ?????? ?????????????????? ??????? ?????????????? ????????????????????? 2.302a.
- ??? Da-pu2-ri-to-yo (KN Gg 702), daburinthoyo potnia, que significa ??dama del laberint??.
[edita] Vegeu tamb??
- Sagaris
- Destral
- Destral de guerra
- Francisca
- Fasces
- Edat del bronze
