Krzysztof Penderecki
De Viquipèdia
Krzysztof Penderecki (Dębica, Polònia 1933) és un compositor i director d'orquestra clàssic polonès.
Taula de continguts |
[edita] Primers Anys
Nasqué el 23 de novembre de 1933 a la població polonesa ded Dębica. Després de prendre classes privades de composició amb Franciszek Skolyszewski, Penderecki va estudiar música a la Universitat de Cracòvia i a l'Acadèmia de Música de la mateixa ciutat amb Artur Malawski i Stanislaw Wiechowicz. Després de graduar-se l'any 1958, va aconseguir un lloc d'ensenyament en l'Acadèmia.
Les primeres obres de Penderecki mostren la influència d'Anton Webern i Pierre Boulez, així com d'Igor Stravinski. El reconeixement internacional de Penderecki va iniciar-se el 1959 en el Festival de Tardor de Varsòvia amb l'estrena de les seves obres, Strophen, Salms de David i Emanations, però l'obra que realment cridaria l'atenció internacional vers ell fou Lament a les Víctimes d'Hiroshima, escrita per a 52 instruments de corda fregada. En ella, Penderecki fa ús de tècniques instrumentals esteses (per exemple, tocar en el costat "erroni" del pont). Hi ha moltes teixidures noves en l'obra, que fa molt ús dels clústers (notes adjacents tocades al mateix temps).
[edita] La Passió segons Sant Lluc
La Passió segons Sant Lluc (1963-1966) va donar a Penderecki prompte l'aclamació popular, no menys perquè fos una obra major, devotamente religiosa, escrita en un llenguatge musical avantguardista, composta en l'Europa Oriental Comunista. Els públics occidentals la van considerar com un desafiament a les autoritats soviètiques i li van donar el seu prompte suport. Diversos estils musicals poden observar-se en l'obra. Les teixidures experimentals estan balancejades amb la forma barroca de l'obra i l'ús ocasional d'una escriptura harmònica i melòdica més tradicional. Penderecki fa ús del serialisme en aquesta obra, i una de les sèries que usa conté el motiu BACH, que actua com un pont entre els elements més convencionals i més experimentals. La secció del Stabat Mater fins al final conclou en un acord major de Re major, i aquest gest és repetit al final de l'obra, que acaba amb un triomfant acord de Mi major. Aquestes són les úniques harmonies tonals de l'obra, i ambdues resulten com una sorpresa per a l'oïdor; l'ús de tríades tonals per part de Penderecki com aquests romanen com un aspecte controvers de l'obra.
[edita] Dels anys 70 al present
A mitjan de la dècada de 1970 l'estil de Penderecki va començar a canviar. El Concert per a violí n° 1 mostra notablement els densos clústers als quals estava associat el compositor, i en el seu lloc es concentra en dos intervals melòdics: el semitò i el tritò.
Aquesta direcció va continuar amb la Simfonia n° 2 "Nadal" de 1980, que fa major ús encara de recursos harmònics i melòdics del passat, en un compositor que ha estat un dels més experimentals a Europa. En ella fa un ús freqüent de la melodia de la nadala Nit de pau.
El mateix any 1980, Penderecki fou comissionat per Solidarność per a compondre una obra que acompanyés el desvetllar d'una estàtua a Gdańsk commemorant aquells que van ser assassinats en les protestes contra el govern el 1970. Penderecki va respondre amb Llagrimosa, que posteriorment ampliaria per a convertir-se en una de les obres més conegudes del seu últim període, el Rèquiem Polonès (1980-84, revisat el 1993). La tendència en els recents anys ha girat cap a un conservador romanticisme, no obstant això, com es pot veure en obres com el Concert per a cello n° 2 i el Credo.
El 2001 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.
