Juntes Generals d'??laba

De Viquip??dia

Juntes Generals d'??laba (en euskera Arabako Biltzar Nagusiak) s??n el parlament i ??rgan legislatiu del territori hist??ric d'??laba, que al seu torn forma part del Pa??s Basc. Entre les atribucions que posse??xen les Juntes Generals es troben:

Aprovaci?? de normes forals, mitjan??ant les quals es regulen mat??ries en les quals el territori hist??ric t?? compet??ncies. Quan es tracta de compet??ncies exclusives del territori hist??ric aquestes normes forals tenen rangle equivalent a llei. Entre les mat??ries en les quals ??laba t?? compet??ncies exclusives es troben el funcionament dels ??rgans forals com la Diputaci?? Foral d'??laba o les pr??pies JJGG.; els pressupostos i comptes delterritori hist??ric, els plans sectorials, el r??gim tributari, el r??gim tributari i de finan??ament dels ajuntaments, els b??ns provincials i municipals i les demarcacions municipals.

Elecci?? del Diputat General, que ??s el cap del poder executiu del territori hist??ric.

Aprovaci?? dels pressupostos del territori hist??ric.

Control i impuls de l'activitat de la Diputaci?? Foral d'??laba.

Les Juntes Generals estan formades per 51 junteros que s??n triats per sufragi universal. Les eleccions a les Juntes Generals se celebren cada 4 anys i solen ser coincidents amb les eleccions municipals. La composici?? actual de les Juntes Generals d'??laba ??s la seg??ent:

Partit Popular - 15 junteros.
PNB- 14 junteros.
SE-EE/PSOE - 14 junteros.
EAE-ANV - 4 junteros.
Eusko Alkartasuna - 2 junteros.
Ezker Batua Berdeak - 1 juntero.
Aralar - 1 juntero.

L'elecci?? dels junteros es realitza sobre la base de 3 circumscripcions electorals basats en les quadrillas o comarques alabeses: Quadrilla de Vit??ria (38 junteros); Quadrilla d'Aiara (6 junteros) i Terres Esparses, que agrupa les 5 quadrilles restants (7 junteros). Aquesta divisi?? es remunta a 1987, ja que amb anterioritat existien 7 circumscripcions electorals que es corresponien a les 7 quadrilles. Les circumscripcions anteriors a 1987 asseguraven la representativitat de totes les comarques alabeses, per?? prevalien el vot rural en detriment del vot de la capital, Vit??ria.

La seu de les Juntes Generals es troba en el barri de Lovaina de la ciutat de Vit??ria en el carrer Vicente Goikoetxea, 2. Es tracta d'un xalet que data de 1868. No obstant aix??, els plens se celebren, en el sal?? de plens de l'edifici de la Diputaci?? Foral d'??laba, situat en el mateix barri i a molt escassa dist??ncia. Aquest edifici data de 1833.

[edita] Hist??ria

La hist??ria de les Juntes Generals d'??laba pot dividir-se a grans trets en tres per??odes; un primer per??ode que abasta des de la seva formaci?? en el segle XV fins a la seva primera abolici?? en 1876, un segon per??ode transitori que abasta la major part del segle XX en el qual va tenir una vida intermitent amb car??cter prim??riament cerimonial, i un tercer per??ode contemporani, que abasta des de la Transici?? Espanyola fins a l'actualitat.

L'antecedent directe de les Juntes Generals d'??laba ??s la Cofraria d'Arriaga que es remunta almenys a 1258. Celebrava les seves juntes en el camp de Lakua, prop del poblat d'Arriaga. La Cofradia d'Arriaga agrupava a la baixa noblesa i als gentilhomes del territori d'??laba i exercia una sobirania compartida sobre el territori d'??laba. Va desapar??ixer en 1371 arran del seu Voluntari Lliurament al reialeng del Regne de Castella. Les Juntes Generals d'??laba neixen en el segle XV seguint la tradici?? de la Cofradia d'Arriaga i durant el proc??s de formaci?? de la Germandat d'??laba. En aquest primer per??ode les Juntes Generals d'??laba acumulaven tant el poder executiu, com el legislatiu i el judicial sobre el territori de ??laba, sense haver una clara divisi?? de poders i sent el m??xim ??rgan de poder d'aquest territori. Les Juntes funcionaven com una assemblea representativa de les germanors que conformaven la prov??ncia d'??laba que es reunia cada cert temps per a fer ??s de les seves atribucions que com hem dit abans abastaven tant aspectes executius i legislatius com judicials.

Per als per??odes de temps entre junta i junta, les Juntes Generals nomenaven al Diputat General que actuava tant com representant del rei en la prov??ncia com comissionat de les Juntes per a dirigir la prov??ncia en el dia a dia i portar a terme l'acordat per les Juntes Generals. D'acord a la norma foral escrita i els costums tradicionals les atribucions de les Juntes Generals d'??laba eren les seg??ents:

Fer guardar les lleis i ordenances. Aquesta labor la realitzaven de forma conjunta amb el Diputat General.
Determinar els impostos i manera de recaptaci?? dels mateixos entre els diferents elements de la prov??ncia.
Rebre el jurament dels Furs pel rei.
Nomenar el Diputat General, aix?? com a la resta dels elements directius de la prov??ncia. Les Juntes Generals d'??laba intervenien en la reestructuraci?? de les Quadrilles i Germanors alabeses.
Instrumentar la passada foral a la legislaci?? d'origen real. (Vetar aquelles lleis reals que contravenia els Furs).
Efectuar les levas militars i cridar a les armes a les mil??cies forals, encarregades de defensar el territori d'??laba.
Administrar la prov??ncia establint el pressupost general, cuidant de la xarxa vi??ria, peses, mesures, problemes municipals, etc.
Exercir funcions judicials atenent a totes les reclamacions, corregint sent??ncies, intervenint en plets entre concejos, viles i ve??ns, etc.

Existien dos tipus de Juntes Generals; les juntes ordin??ries i les extraordin??ries. Les juntes ordin??ries se celebraven sota una certa periodicitat, que va ser variant amb el temps; al principi aquesta periodicitat no estava establerta. A ??laba les Juntes Generals van acabar reunint-se dues vegades per any; al maig es reunien per terres esparsas ??s a dir en algun lloc de la prov??ncia, mentre que al novembre es reunien en la capital, Vit??ria. Probablement acudissin a les primeres juntes tota classe de procuradors sense major distinci?? social ni de sexe tal com ocorria durant la Edat Mitjana en les juntes de la Cofraria d'Arriaga; per?? en el segle XVI es van establir diversos condicionaments de elegibilitat que perdurarien fins al segle XIX; solament podien ser junteros aquells barons, posse??dors de certa renda, ve??ns establerts de la localitat a la qual representaven i de neteja de sang assegurada i provada (el que solia suposar un cert desembors econ??mic). Ni sacerdots ni advocats podien ser junteros. En ??laba es va excloure tamb?? als funcionaris del govern provincial i a persones relacionades econ??micament amb la instituci?? provincial. Cada concejo o vila amb dret a vot podia enviar un juntero. A ??laba els concejos s'agrupaven en germanors a les quals cedien el seu vot i representaci?? en les Juntes. Aquestes germanors s??n la base dels actuals municipis rurals de la prov??ncia.

Les Juntes Generals van deixar de celebrar-se com a conseq????ncia de l'aplicaci?? de la llei del 21 de juliol de 1876 que derogava el r??gim foral basc, del que solament es conservarien alguns aspectes com el Contingent basc. Aquesta llei es va aprovar poc despr??s de finalitzar la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), en la qual el Pa??s Basc i Navarra havien estat el principal basti?? del pretendent carl?? al tron; que va resultar derrotat en la guerra. Durant un segle la recuperaci?? total del r??gim foral i de les Juntes Generals va ser una de les principals reivindicacions del nacionalisme basc, moviment pol??tic sorgit en part a causa del malestar produ??t per la derogaci?? dels Furs i de les Juntes Generals.

La particularitat d'??laba, respecte a Guip??scoa i Biscaia, va consistir que les Juntes Generals no van desapar??ixer totalment arran de la llei de 1876, ja que van ser restaurades diverses vegades al llarg del segle XX, aix?? si amb atribucions molt redu??des. La primera restauraci?? es va produir en 1909 com un ??rgan consultiu i assessor de la Diputaci?? Foral d'??laba, durant fins a 1923, any en el qual van ser abolides per la dictadura de Miguel Primo de Rivera. La segona restauraci?? es va produir durant la dictadura franquista quan foren restablides en 1957, encara que solament amb car??cter cerimonial i commemoratiu. Aquesta segona restauraci?? es va deure al fet que el franquisme va permetre la conservaci?? de part del r??gim foral alab??s, a causa del suport que va rebre del tradicionalisme alab??s durant la Guerra Civil.

[edita] Restabliment del r??gim foral

La resurrecci?? total de les Juntes Generals d'??laba es va produir durant la Transici?? Espanyola, el 2 de juny de 1977 en reasumir les seves caracter??stiques forals plenes, dos anys abans que els seus hom??nimes guipuscoana i bisca??na. El Reial decret del 4 de gener de 1978 que va establir el r??gim preauton??mic per al Pa??s Basc, autoritzava al Govern a restablir, abans de les eleccions municipals, sobre la base del respecte al r??gim foral vigent, les Juntes Generals. La Constituci?? Espanyola que es va aprovar aquest mateix any va derogar definitivament la llei de 1876 al recon??ixer els drets forals de les 4 prov??ncies basc-navarreses en la seva disposici?? addicional primera on es pot llegir: La Constituci?? empara i respecta els drets hist??rics dels territoris forals.

L'actualitzaci?? general d'aquest r??gim foral es portar?? a terme, si escau, en el marc de la Constituci?? i dels Estatuts d'Autonomia. El Reial decret del 26 de gener de 1979 ??s el qual ressuscita definitivament les Juntes Generals d'??laba, que queden definides de la seg??ent manera:

Article 1r Correspon a les Juntes Generals de Alava i a la seva Diputaci?? Foral el govern i administraci?? dels interessos peculiars de la prov??ncia.

Article 2n Les Juntes Generals de Alava s??n, conforme a la seva tradici?? hist??rica, l'??rgan de participaci?? del poble alab??s, a trav??s dels seus Municipis agrupats en Germanors, en l'administraci?? i govern provincial.

Article 3r Els Municipis de Alava, als efectes previnguts en el present Reial decret, s'agrupen en Germanors que a tal fi constitu??xen les corresponents circumscripcions electorals, a cadascuna de les quals corresponen els procuradors que s'assenyalen.

Aquestes circumscripcions electorals serien modificades en 1987. Les noves Juntes Generals sorgides en 1979 s??n una instituci?? moderna basada en el sufragi universal i que t?? un car??cter legislatiu. La seva seu va quedar fixada en la capital de la prov??ncia, Vit??ria.