Josep Maria Espanya i Sirat
De Viquipèdia
Josep Maria Espanya i Sirat (Viella, Vall d'Aran, 1879 - Bogotà 1953) fou un polític català, membre d'una de les famílies més influents de la Vall d'Aran, estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es va fer amic de Lluís Companys i de Francesc Layret.
El 1900 va ser un dels fundadors i vicepresident de l'Associació Escolar Republicana. Tot i així, s'afilià al Partit Liberal, amb el que fou elegit diputat provincial el 1903 pel districte de Tremp-Viella, càrrec que mantingué fins el 1915; després ingressà a la Unió Republicana i el 1907 donà suport la Solidaritat Catalana. El 1916 fundà el Partit Liberal Autonomista de Lleida i de 1914 a 1917 representà Lleida en el consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya. També fou president de la Diputació de Lleida del 1913 al 1917, i després de donar suport l'Assemblea de Parlamentaris de 1917, ingressà a la Lliga Regionalista.
Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera es dedicà a treballar com a advocat. En proclamar-se la Segona República Espanyola passà a Esquerra Republicana de Catalunya i a les eleccions de 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida. Fou conseller de governació de la Generalitat del març al setembre del 1936 (llevat del 20 de març al 26 de maig). Quan esclatà la guerra civil espanyola facilità la fugida als perseguits per incontrolats i intervingué en la rendició del general Goded, raó per la qual fou amenaçat i hagué d'exiliar-se a França. Posteriorment s'establí a Bogotà, on participà en les activitats de la Comunitat Catalana de Colòmbia, i fundà dues empreses.
