Jos?? Viera y Clavijo
De Viquip??dia
Jos?? de Viera y Clavijo (Los Realejos), Tenerife, 28 de desembre de 1731 - Las Palmas de Gran Can??ria, 21 de febrer de 1813)fou un escriptor, bot??nic i historiador espanyol, un dels m??xims representants de la il??lustraci?? can??ria.
[edita] Biografia
Encara que va n??ixer a Realejo ALto, i va ser batejat a la Parr??quia Matriu del Apostol Santiago la seva fam??lia es va traslladar al Port de La Orotava (actual Puerto de la Cruz). Va estudiar amb els dominicos en el Convent de Santo Domingo de Guzm??n de La Orotava, destacant en la filosofia escol??stica que despr??s rebutjaria. La seva afici?? a la literatura va ser primerenca i ja componia versos de nen. La lectura dels discursos de Benito Jer??nimo Feijoo li va fer un gran efecte i li va inclinar al racionalisme de la Il??lustraci??. Amb tan sols 14 anys escriu la seva primera obra important. En 1750 rep les ordres menors en La Laguna i poc m??s tard les majors a Las Palmas de Gran Can??ria. Va xocar amb el Sant Ofici com a pensador rebel a la tradici?? i als arguments d'autoritat. En 1756 es trasllada amb la seva fam??lia a la ciutat de La Llacuna per a exercir com rector (1757-1770) en l'esgl??sia dels Remeis. ??s acollit molt b?? en l'alta societat tinerfe??a, especialment per Tom??s de Nava Grim??n, marqu??s de Villanueva del Prado, en la casa del qual va muntar una tert??lia amb Crist??bal del Hoyo Sol??rzano, Fernando i Lope de la Guerra i Juan Antonio de Urtus??ustegui. D'aquestes tert??lies van sortir els 50 nombres d'una esp??cie de la gazeta confidencial titulada Papel hebdomadario, que no ha subsistit i que alguns el consideren el primer peri??dic de Can??ries.
L'acc??s a l'excepcional biblioteca del marqu??s li va permetre llegir als grans cl??ssics francesos i als fil??sofs i moralistes com el marqu??s d'Argens, Fontenelle, Voltaire, Montesquieu i Jean-Jacques Rousseau. En 1763 comen??a a escriure la seva Historia de Canarias. Es va traslladar a Madrid en 1770 per a publicar la primera part de La Hist??ria de Can??ries. All?? a causa de un amic aconsegueix el lloc preceptor del jove marqu??s de l'Aspecto, fill ??nic de Jos?? Joaqu??n de Silva Baz??n Meneses y Sarmiento, marqu??s de Santa Cruz de Mudela. A casa d'aquest culte i il??lustrat arist??crata, director de la Reial Acad??mia Espanyola, va rebre un tracte afectu??s, de manera que va realitzar alguns viatges acompanyant als marquesos, per exemple a les seves possessions manchegas, experi??ncia que va relatar en la seva diari Viaje a la Mancha en 1774, que revela uns fins dots d'observaci??, un gran sentit de l'humor i, tamb??, una gran hostilitat cap a les ordres regulars, no en va acabaven de ser expulsats els jesu??tes. En 1772 havia ja publicat el primer tom de la Historia de Can??arias, obra molt documentada i que va considerar la millor entre les seves, i el segon un any m??s tard; es creu que el marqu??s hauria sufragat les despeses d'impressi??.
En 1777 va passar a soci supernumerari de l'Acad??mia d'Hist??ria, a proposta del seu director Campomanes. Va ser col??lega de Melchor Gaspar de Jovellanos com censor i com acad??mic, padr?? de Juan Mel??ndez Vald??s i amic entranyable de l'il??lustre bot??nic Cavanilles, amb qui va sostenir una correspond??ncia que s'ha conservat i editat.
En 1779 mor el jove i delicat marqu??s sense descend??ncia i en 1780 acompanya al marqu??s de Santa Creu en un viatge que van visitar Par??s, Tor??, Roma, N??pols, Ven??cia i Viena, on l'anci?? marqu??s es va casar altra vegada, i visiten despr??s Alemanya i els Pa??sos Baixos; Vei??s escriur?? un diari d'aquest ??ltim viatge. En Roma va obtenir documents importants per al seu Hist??ria i, a m??s, una dispensa eclesi??stica per a llegir llibres prohibits. Va aprofitar l'estada a Par??s de gaireb?? un any per a seguir confer??ncies i cursets cient??fics, especialment de qu??mica i f??sica; va assistir a la recepci?? de Voltaire en l'Acad??mia i va con??ixer Condorcet i a d'Alembert. Despr??s d'aquesta estada parisenca es va renovar el seu inter??s per les ci??ncies a les quals va oferir una intensa dedicaci??. En 1782 ??s nomenat arcedi?? de Fuerteventura en la Catedral de Can??ries, a Las Palmas de Gran Can??ria, i en 1784 abandona Madrid i s'embarca a Cadis amb destinaci?? a Gran Can??ria, d'on ja no es mour?? fins a la seva mort.
En 1790 Antonio Porlier, membre del Consell d'??ndies, li va oferir diverses ocupacions a Madrid que no va acceptar. Viu bastant actiu dedicat a les ocupacions del seu c??rrec, de la Reial Societat Econ??mica, del col??legi de Sant Marcial i dels seus treballs literaris i traduccions. En 1797 coneix els relats de la derrota de Nelson pel general Guti??rrez en el seu intent de prendre Santa Cruz de Tenerife. En 1799 escriu el Diccionario de historia natural de las islas Canarias i un any m??s tard El nuevo Can Mayor o constelaci??n canaria, col??lecci?? de 13 vuitenes reals en les quals elogia als canaris il??lustres. La publicaci?? de la seva Historia de Canarias li va implicar nombrosos disgustos. Va morir a Las Palmas de Gran Can??ria el 21 de febrer de 1813. Les seves restes van ser traslladats a la Catedral de Can??ries en 1860.
[edita] Obra
Va compondre, a part d'alguns poemes sat??rics que li van causar certes dificultats, poemes did??ctics t??picament il??lustrats sobre ci??ncies experimentals, molts d'ells impulsat pel seu ofici de preceptor dels fills del Marqu??s de Santa Cruz: Al globo aerost??tico, Lss cuatro partes del d??a, Las bodas de las plantas, sobre bot??nica, i el m??s ambici??s de tots, Los aires fijos, en sis cants, els dos ??ltims afegits algun temps despr??s, sobre meteorologia. La prosa de Noticias del cielo o Astronom??a para los ni??os ??s d'evident intenci?? did??ctica; m??s complex ??s Los Vasconautas, un poema bastant original per reviscolar l'antiga ??pica culta composta en vuitenes, i encara que es va escriure en 1766, nom??s va arribar a editar-se m??s de dos-cents anys despr??s, en 1983. Consta de quatre cants de tom bastant ir??nic i posse??x nombroses al??lusions intertextuals a la Divina Com??dia de Dante Alighieri, doncs el protagonista baixa als inferns de la m?? del cabdill aborigen Doramas; el seu inter??s ve donat per l'especial fusi?? d'elements hist??rics i m??tic-fant??stics sense separar-se de la Il??lustraci??.
Aquest mateix any va escriure un Diccionario de Historia Natural. La seva obra mestra com historiador la constitu??xen les seves Noticias de la Historia General de las Islas Canarias (1772-1773). Quant al seu intent de conrear el teatre amb una trag??dia neocl??ssica, La vida de Santa Genoveva, no li hagu?? de satisfer ja que no va seguir per aquest cam??, i el mateix cap dir de l'??nic intent narratiu que se li coneix, La vida del noticioso Jorge Sargo, una novel??la picaresca influ??da per l'obra de Mateo Alem??n que va compondre sent molt jove. Com a traductor va abocar obres de Jean Racine i de La Harpe, entre altres. El Govern de Can??ries va celebrar, a Los Realejos, el 21 de febrer de 2006, dia de la seva mort, i coincidint amb el 275 aniversari del seu naixement, el primer Dia de les Lletres Can??ries, amb la intenci?? de institucionalitzar-lo i celebrar-se tots els anys, i com a homenatge a un dels principals autors de la literatura can??ria.
