[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Johannes Rau - Viquipèdia

Johannes Rau

De Viquipèdia

Johannes Rau
Johannes Rau

12è President d'Alemanya
8è de la República Federal (des de 1949)
Mandat
1 de juliol de 1999 – 30 de juny de 2004
Precedit per Roman Herzog
Succeït per Horst Köhler

6è Ministre-President de Rin del Nord - Westfàlia
Mandat
20 de setembre de 1978 – 27 de maig de 1998
Precedit per Heinz Kühn
Succeït per Wolfgang Clement

Naixement 16 de gener de 1931
Germany (2-3) Wuppertal (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya)
Mort 27 de gener de 2006
Germany Berlín (Alemanya)
Partit polític Partit Popular Panalemany (1952-1957)
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
(1957-2006)
Parella Christina Rau
Professió Periodista i Polític
Religió Protestant

Johannes Rau (Wuppertal, Rin del Nord-Westfàlia, 16 de gener de 1931 - Berlín, 27 de gener de 2006) fou president d'Alemanya des de l'1 de juliol de 1999 fins el 30 de juny de 2004.

Era fill d'un pastor protestant oposat al nazisme. Molt religiós, ha format part de l'Església Confessional, o Confessant (Bekennende Kirche), un moviment ecumènic protestant força actiu contra el Tercer Reich.

Johannes Rau finalitzà els seus estudis de Biblioteconomia el 1949 i començà a treballar com a periodista, editor i representant de vendes, es va interessar en continguts de temàtica religiosa i social i vinculat amb cercles protestants.

[edita] Carrera política

S'afilià el desembre de 1952 al Partit Popular Panalemany (GVP), de Gustav Heinemann, agrupació pacifista favorable a la reunificació d'Alemanya i oposada al rearmament (limitat) com pretenien les potències occidentals.

El 1957 donà suport Gustav Heinemann en la idea de dissoldre el GVP i ingressar en el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD). Johannes Rau serà secretari de les Joventuts Socialistes de Wuppertal i regidor de l'ajuntament (1964-1978). També n'ocupà l'alcaldia entre el 1969 i el 1970.

En 1958 fou elegit membre del Landtag (parlament) de l'Estat de Rin del Nord-Westfàlia. El 1967 dirigí el grup parlamentari del seu partit en el Landtag i el 1970 fou nomenat ministre d'educació i investigació de l'Estat de Renània del Nort-Wetsfàlia en el govern de Heinz Kühn. Assolí prestigi per la seva gestió en aquest departament (es fundaren cinc universitats i la primera universitat a distància d'Alemanya).

En 1977 Rau fou nomenat cap del grup parlamentari del SPD en el Landtag i el 1978 esdevingué ministre-presidente de l'Estat de Rin del Nord-Westfàlia, càrrec que ocupà fins el 1998. El SPD renà vencè a les eleccions de 1980, 1985, 1990 i 1995.

En 1987 es presentà a les eleccions de canceller d'Alemanya amb el SPD, s'oposà a pactar un govern de coalició amb els ecologistes i fou derrotat per Helmut Kohl, candidat de la Unió Cristiano-Demòcrata (CDU) que havia guanyat a les eleccions. El 1994 presentà per primer cop la seva candidatura a la presidència federal d'Alemanya però fou derrotat per Roman Herzog.

El 1998 abandonà el càrrec de cap del SPD i el de ministre-president de Rin del Nord-Westfàlia, i el 23 de maig de 1999 fou elegit president federal per la Convenció Federal (Bundesversammlung), succëïnt Roman Herzog, de la CDU. Ocupà la presidencia fins l'1 de juliol de 2004, deixant en el seu càrrec a Horst Köhler perquè no volgué renovar el mandat.

El 2000 Rau fou el primer cap d'Estat alemany en dirigir-se al Knesset, el parlament israelià, en alemany, demanant perdó per l'Holocaust en nom del seu país. Desenvolupà les funcions representatives com a president federal però en els últims anys del seu mandat, denuncià en les seves intervencions públiques la falta de moral pública en alguns sectors de les elits econòmiques, en la classe política i el distanciamient entre aquesta i la població.

[edita] Enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Johannes Rau
Precedit per:
Roman Herzog
President d'Alemanya
Estandart de la República Alemanya

19992004
Succeït per:
Horst Köhler
Precedit per:
Heinz Kühn
Ministre-President de Rin del Nord-Westfàlia
19781998
Succeït per:
Wolfgang Clement