Joaquim Ventalló i Vergés
De Viquipèdia
Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, Vallès Occidental 1899 - Barcelona 1996) fou un escriptor i publicista català, nebot de Josep Ventalló i Vintró. Començà treballant com a periodista a les publicacacions terrassenques El Mal Temps i El Dia. El 1921 col·laborà en L'Estevet i més tard fou redactor a diaris importants com La Publicitat (1924-1930), La Rambla (1925-30), L'Esport Català (1925-1927), Mirador i altres.
Formava part de l'anomenat Grup de L'Opinió, diari on hi va escriure des del 1928, i va prendre part els esdeveniments polítics que facilitaren la proclamació de la Segona República Espanyola. El 1931 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya i fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, però el 1933 abandonà el partit amb Joan Lluhí i Vallescà, Josep Tarradellas i Joan Casanellas i Ibars per a formar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Del 1931 al 1934 fou director de L'Opinió i del 1934 al 1936 de La Rambla.
Durant la guerra civil espanyola es va exiliar a França, ja que fou perseguit per la FAI, però tornà a Barcelona el 1943. Depurat pel franquisme, no pogué exercir de periodista i va treballar d’agent comercial. Fins el 1967 no va poder col·laborar a Destino, La Vanguardia, Tele/Estel i Recull de Blanes. També va traduir al català els llibres de còmics de Tintín. Va donar nombroses conferències sobre els problemes de l'ensenyament a Catalunya.
Posteriorment ha col·laborat a Catalunya Ràdio, on ha fet el programa La dignitat de la memòria amb Josep Maria Lladó i Figueres. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
[edita] Obres
- Pau Canyelles, ex-difunt (1931), novel·la
- Les escoles populars, ahir i avui (1968)
- Los intelectuales castellanos y Cataluña (1976)
[edita] Enllaços externs
- Joaquim Ventalló a Graciapèdia
- Biografia de Joaquim Ventalló
