Joan Casanellas i Ibars
De Viquipèdia
Joan Casanellas i Ibars (Barcelona 1904 - 1986) fou un polític i advocat català. Durant la Dictadura de Primo de Rivera marxà a París, on va editar setmanari El Fuet. Quan el 1931 es proclamà la Segona República Espanyola va tornar i ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou escollit tinent d'alcalde a l'ajuntament de Barcelona, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. El 1934 va fundar i finançar el diari L'Opinió i formà part del grup d'escindit al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Fou empresonat després dels fets del sis d'octubre.
A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat pel Front d'Esquerres. Quan Joan Lluhí i Vallescà fou nomenat ministre de treball el nomenà sotssecretari. El 18 de juliol fou detingut a Calataiud quan anava en tren a Madrid amb Arturo Menéndez, ex cap de la direcció general de l'estat. Amdós foren duts a Saragossa i després a Pamplona, on foren condemnats a morts per les autoritats franquistes. Menéndez fou afusellat, però Casanellas, després de vuit mesos d'empresonament, fou bescambiat per Josep Maria Milà i Camps, primer comte de Montseny.
En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i després a Mèxic, i el novembre de 1970 fou president de les corts de la República a l'exili fins que va retornar el 1976. Tornà a militar a ERC, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per una coalició PSC-ERC. El 1978 presidí la comissió de traspassos de serveis entre les diputacions i la Generalitat de Catalunya. El 1982 deixà ERC i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat com a independent elegit dins les llistes del PSC-PSOE.
