Joan Solà i Cortassa
De Viquipèdia
Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell 1940) és un lingüista català. El 1965 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i el 1970 es doctorà en filologia catalana. El 1977 obtingué el títol de master en lingüística a la universitat de Reading (Anglaterra).
Ha estat professor a diversos centres docents des del 1965 (com la Universitat Autònoma de Barcelona) i des del 1984 és catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat nombrosos articles i estudis, preferentment sobre temes de sintaxi i d'història de la llengua catalana. Des del 1999 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi
[edita] Obres
- Estudis de sintaxi catalana (1972-1973)
- A l'entorn de la llengua (1977)
- Del català incorrecte al català correcte (1977)
- "Ser" i "estar" en el català d'avui (1981)
- Sintaxi generativa catalana (1986), en col·laboració amb S.Bonet,
- Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987)
- L'obra de Pompeu Fabra (1987)
- Bibliografia lingüística catalana del segle XIX (1989), en col·laboració amb Pere Marcet
- Lingüística i Normativa (1990)
- La llengua, una convenció dialèctica (1993)
- Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994)
- Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (1998), en col·laboració amb Pere Marcet
- Gramàtica del català contemporani (2002) amb Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez-Saldanya
