Joan Sardà i Lloret

De Viquipèdia

Joan Sardà i Lloret (Sant Quintí de Mediona, 1851 - Barcelona, 1898) fou un traductor i crític literari.

Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en dret mercantil. Va ser traductor d'autors com Horaci o Victor Hugo i va compondre alguns poemes entre els quals destaquen Àrdua setzena (1880), poema en el qual s'exposa la crisi del romanticisme. Va iniciar les seves activitats com a crític literari a La Renaixença el 1871. Més tard va col·laborar a L'Avenç, L'Ilustració Catalana, L'Espanya Regional i L'Espanya Moderna així com al diari La Vanguardia.

El 1882 va escriure el pròleg i va realitzar la traducció de l'obra Nabab d'Alphonse Daudet, considerat com a la seva acceptació del naturalisme del que valorava especialment els aspectes literaris, posició que va influir en l'obra d'escriptors com Narcís Oller. Malgrat el seu acostament al naturalisme, va ser crític amb l'exclusivitat temàtica d'aquest estil, així com amb el menyspreu per la narració i els detalls que caracteritzen a aquest estil literari.

Va realitzar diversos estudis sobre les obres d'autors com Joaquim Rubió i Ors o Pau Piferrer i Fàbregas. L'arribada del modernisme va portar a Soler a retirar-se cada vegada més de l'activitat pública. El 1897 va dedicar un estudi a l'obra de Josep Yxart i de Moragas, mort poc abans. El 1914 es van publicar en tres volums les seves obres de poesia i traducció, així com una selecció d'alguns dels seus estudis crítics (Obres escollides).