Joan Baptista Roca i Caball
De Viquipèdia
Joan Baptista Roca i Caball (Barcelona 1898 - 1976) fou un polític català. De jove va militar en el carlisme i fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista, i era casat amb la filla de Miquel Junyent i Rovira, cap de la Comunió Tradicionalista a Catalunya. Fou pare de Miquel Roca i Junyent.
Treballà com a secretari de redacció d'El Correo Catalán i participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera fou empresonat i traslladat a Madrid. Col·laborà amb l'Acció Social Popular i s'especialitzà en qüestions penitenciàries. Quan Comunió Tradicionalista va prohibir als seus dirigents participar en la campanya a favor de l'Estatut el 1932, abandonà Comunió Tradicionalista i fou un dels fundadors de la Unió Democràtica de Catalunya, de la que en fou membre del comitè de govern i candidat per Barcelona en les eleccions generals de 1933.
En començar la guerra civil espanyola fou detingut uns mesos, i pel desembre de 1936 s'exilià a Bordeus (França), on el febrer del 1937 hi constituí amb Alfredo Mendizábal, el comitè per la pau civil i religiosa a Espanya, i contribuí a l'acolliment a França dels refugiats de la guerra. El 1942 tornà a Espanya, però no pogué instal·lar-se a Barcelona fins el 1946. Col·laborà a la reconstrucció clandestina d'UDC amb Miquel Coll i Alentorn i fou detingut el 1952.
