Jaume Nunó i Roca
De Viquipèdia
Jaume Nunó i Roca (1824-1908), conegut a Mèxic com Jaime Nunó Roca, va ser un compositor català que va compondre la música per a les estrofes de Francisco González Bocanegra, que es van convertir en l'himne nacional mexicà.
Va néixer el 8 de setembre de 1824 a Sant Joan de les Abadesses, una localitat de Girona, a Catalunya. Els seus pares van ser Francesc Nunó i Magdalena Roca, qui van morir abans que Nunó complís nou anys. Després de la mort dels seus pares va quedar sota la tutela del seu oncle Bernard, un comerciant de sedes de Barcelona que va finançar els seus estudis musicals a la ciutat, on va demostrar les seves aptituds com a solista en la catedral de la ciutat i després d'això va guanyar una beca per a estudiar amb el compositor Severio Mercadante a Itàlia. Al seu retorn a Barcelona va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina el 1851 i va viatjar amb ells a Cuba, on va conèixer i va travar amistat amb el llavors president de Mèxic, Antonio López de Santa Anna.
Santa Anna va regressar a Mèxic per a ocupar una vegada més la presidència i el 1853 va convidar a Jaume Nunó a encapçalar les bandes militars mexicanes. La seva arribada va coincidir amb la convocatòria al concurs nacional per a compondre l'himne nacional. Nunó va participar escrivint la música per a les estrofes compostes pel poeta mexicà Francisco González Bocanegra i el 12 d'agost de 1854 va ser declarat triomfador.
Després de la caiguda del president Santa Anna, Nunó va decidir emigrar als Estats Units on va treballar com a concertista i director d'òperes, amb una de les quals va realitzar una gira per tot el continent americà el 1864. Després de radicar un temps a Espanya va regressar als Estats Units per a establir-se a l'estat de Nova York on va ser trobat per un periodista mexicà l'any 1901. Al conèixer-se la notícia a Mèxic, el llavors president Porfirio Díaz li va convidar al país on va rebre diversos homenatges entre 1901 i 1904. Va morir a Nova York el 18 de juliol, 1908 i el 1942 el govern mexicà va manar exhumar les seves restes per a traslladar-les a la "Rotonda dels Homes Il·lustres" de la Ciutat de Mèxic, on encara reposen.
