Isetta
De Viquipèdia
La Isetta va ser un dels microcotxes amb més èxit dels que es van produir al període de post guerra, quan les necessitats de transport a curta distància presentaven moltes mancances. Tot i que va ser dissenyat a Itàlia, aquest cotxet es va produir a diferents països sota llicència, incloent-hi Espanya, Bèlgica, França, Brasil, Alemanya i el Regne Unit. La seua forma d’ou o bombolla va fer que rebés distints noms simpàtics allà on es comercialitzava. Al Brasil se’l coneixia com a “la pilota de futbol dels camions”, a Xile com al “huevito” o a Gran Bretanya com a “bubble car” o cotxe bombolla, denominació que després es va estendre a vehicles de característiques semblants. L’originalitat i la senzillesa defineixen les característiques tècniques de la Isetta, a mig camí entre una motocicleta i un cotxe. El motor era un bicilíndric de dos temps i 236 cc que transmetia la força a l’eix posterior mitjançant una cadena. La via posterior era considerablement més estreta que l’anterior per tal que pogués funcionar sense diferencial. La refrigeració era per aire forçat i la potència estava al voltant dels 10CV. El pes total estava per sota dels 330 kg i la velocitat màxima fregava els 80 km/h. Un dels trets més destacats de la Isetta era la forma d’accés a l’interior. L’única porta estava ubicada en el frontal del vehicle i al obrir-se es desplaçava el volant de la direcció per a facilitar l’entrada dels passatgers. La producció a Itàlia a penes va superar el miler d’exemplars, però va ser el fabricant alemany BMW el que més va popularitzar aquest vehicle que li va ajudar a superar un període difícil en que les gammes esportives i de luxe no tenien eixida al mercat. En total es van produir unes 160.000 unitats, de les quals unes 136.000 corresponen a BMW.