Isabeau

De Viquipèdia

Isabeau
Gina Cigna interpretant Isabeau
Títol original:	Isabeau
Llengua original:	Italià
Gènere:	leggenda drammatica
Música:	Pietro Mascagni
Llibret:	Luigi Illica
Font literària:	conte de Giovanni Verga
Actes:	Tres
Època de composició:
Estrena:	2 de juny de 1911
Teatre:	Teatro Colón de Buenos Aires
Estrena Liceu:	15 d'abril de 1920
Personatges:
Isabeau, Soprano Ermyngarde, Soprano Ermyntrude, Soprano Folco, Tenor Giglietta, Soprano Faidit, Baríton

Isabeau és una òpera en tres actes de Pietro Mascagni segons un llibret de Luigi Illica estrenada el 2 de juny de 1911 al Teatro Colón de Buenos Aires.

És el tercera i última òpera de Mascagni composta sobre un llibret de Luigi Illica, després d'Iris (1898) i Le Maschere (1901). L'acció es desenvolopa a l'edat mitjana, que és el pretext per a una atmosfera musical arcaica i rarament més original. En particular, l'òpera presenta algunes de les àries més intrigants i boniques per a tenor: Non colombelle !... Tu ch'odi lo mio grido(també coneguda com la cançó dels falcons) i E passera la viva creatura.

Isabeau s'estrenà a Buenos Aires durant una llarga gira del compositor per sud-amèrica. Les entrades durant la gira eren virtualment impossibles d'obtenir, i el clamor que envoltava l'estrena d'Isabeau va crear condicions perilloses en la proximitat de l'òpera. La policia va tenir dificultats per mantenir l'ordre, i fins i tot la representació va haver de ser retardada durant una hora.

En acabar, l'ovació va continuar durant aproximadament trenta minuts, i era especialment intensa per a Mascagni i Farneti (la soprano protagonista). La Gazzetta dei Teatri, el 20 de juliol deia:

Ella (Farneti) va estar incomparable i, especialment al final, ho conqueria tot amb la seva bonica veu, especialment en el duet d'amor amb Folco. Els aplaudiments va ser extraordinaris.

Tanmateix, Mascagni, en una carta a la seva amiga, Anna Lolli, datada del 10 de juliol de 1911 escrivia:

M'hauria agradat de veure-la en l'estrena italiana de la meva nova òpera, però ara, no n'estic tan segur; el paper és realment massa dur per a la seva veu. El tercer acteexcedeix la seva capacitat vocal.

De fet, l'estrena italiana a La Scala, interpretada per Adelina Agostinelli, amb Bernardo de Muro, va tenir fins a divuit actuacions.

Els crítics eren unànimes en el seus elogis de l'òpera, però admetien que la música era extremadament difícil per als cantants. La premsa deia que Isabeau era el treball més gran del compositor de Livorno. Il Diario deia:

És una òpera d'art veritable, una òpera d'idees, en la qual el temperament artístic del compositor s'expressa en una fantasia que recorda l'esperit artístic de Debussy i el poder dramàtic de Salomé (Strauss).