Hug I de França

De Viquipèdia

Hug I de França o Hug Capet (v. 940 - Chartres 996), comte de París; duc de França (956-987); rei dels francs (987-996) i fundador de la Dinastia dels Capets.

Taula de continguts 1 Orígens familiars 2 El duc dels francs 3 El rei dels francs 4 Núpcies i descendents 5 Successió

[edita] Orígens familiars

Hug Capet fou fill d'Hug el Gran, duc dels francs, i la seva esposa Edwiga de Saxònia. Per línia paterna era nét del rei Robert I de França, i per línia materna d'Enric I d'Alemanya.

Hug el Gran va morir el 16 de juny del 956, data en què el jove Hug, el germà gran dels tres fills del duc difunt, encara era menor. Tots tres van passar sota la tutela del seu oncle Brunon, arquebisbe de Colònia, mentre que llurs « honors » van passar a les mans del Welf, Hug l'Abat.

[edita] El duc dels francs

Al 960, va esdevenir duc dels francs, també va ser comte d'Orleans així com abat laic de Saint-Martin de Tours, de Marmoutier, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Denis.

[edita] El rei dels francs

Va ser elegit rei per una assemblea de grans reunits a Senlis l'1 de juny de 987 després que morís sense succecció el rei Carolingi Lluís V de França a causa d'un accident de caça l'any 986. Va ser coronat a Noyon el 3 de juliol de 987 per l'arquebisbe de Reims amb la qual cosa esdevé rei per dret diví. El rei del caputxó va inaugurar, així, la dinastia Capet que durarà fins l'any 1328 -amb les branques col·laterals fins al 1792-, i va acabar amb la dinastia precedent malgrat que el carolingi Carles de Lorena també optés al tron de França. Ara bé, tant la intervenció de l'arquebisbe de Reims així com el recolzament del partit imperial, contari a la unió de la Lorena amb el regne de l'oest, perquè esdevindria un regne massa potent que podria fer ombra a l'autoritat imperial, van ser decisius perquè Hug Capet fos elegit rei tot i la legitimitat de la candidatura de Carles de Lorena.

[edita] Núpcies i descendents

Hug Capet es va casar l'any 968 amb Adelaida d'Aquitània, filla de Guillem III d'Aquitània. D'aquest matrimoni van néixer quatre fills.

• Gisel·la de França (970-v 1000), casada amb Hug I de Ponthieu
• Edwige de França (969-1013), casada vers el 996 amb Rainier IV d'Hainaut i posteriorment amb Hug III de Dasbourg
• Robert el Piadós (972-1031), rei de França
• Adelaida de França (973-1068)

Tingué un fill il·legtítim conegut:

• Guaslí de França (?-1030), arquebisbe de Bruges

[edita] Successió

Igualment que el rei Lotari I, el primer capet va fer elegir i va coronar rei de tot el domini reial el seu hereu, Robert, a finals de l'any 987 amb la qual cosa evità les lluites dinàstiques entre germans que havien estat molt freqüents durant les dinasties merovíngia i carolíngia.

Hug Capet va morir el 24 d'octubre de l'any 996 a Les Juifs, prop de Chartres, sent enterrat posteriorment a la catedral de Saint-Denis.

Precedit per: Lluís V

Rei de França 987–996

Succeït per: Robert II el Piadós

Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos del 987 a 1870

987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226    Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII

1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350    Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI

1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559    Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II

1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792    Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI

1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870      -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III

Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte