Enric I d'Alemanya

De Viquipèdia

Enric I (Heinrich I), anomenat l'Ocellaire, (876-936). Rei d'Alemanya, rei de Lotaríngia.

En 912 és nomenat duc de Saxònia, i en 919 succeeix a Conrad I com rei de la França oriental.

En els seus vint-i-quatre anys de regnat, Enric va abordar amb èxit alguns dels problemes més apressants que sofria el regne, tals com la consolidació de la institució davant els grans i l'ampliació de zones d'influència, amb l'annexió de Lorena i la intervenció en Bohèmia. A més va dur a terme una important tasca d'impuls a la colonització, moviment conegut com Drang nach Osten que va afectar el nord i est del país i va permetre consolidar aquestes zones de població davant les incursions d'hongaresos, eslaus i suecs.

Durant el seu regnat, es va produir un gran avenç en l'evangelització del regne de Bohèmia i en l'enfortiment de les estructures eclesiàstiques, reprenent la política carolíngia de suport a les comunitats monàstiques i valent-se de nombrosos homes de l'església en l'administració de l'estat.

La fortificació dels castells del sud de Germània i la reorganització de la cavalleria pesada culminen la seva obra política i militar. La seva insistència en nomenar successor com a Rei d'Alemanya al seu fill Otó I el Gran, va evitar la divisió del regne després de la seva mort.

Precedit per: Carles III de França	Rei de Lotaríngia 922 - 936	Succeït per: Otó I el Gran
Precedit per: Conrad I	Rei d'Alemanya 919 - 936	Succeït per: Otó I el Gran