Hist??ria del cartell
De Viquip??dia
[edita] Cheret i el naixement del cartell
Encara que la litografia va ser inventada el 1798 per Aloys Senefelder, aquesta t??cnica era al principi massa lenta i costosa per a la producci?? del cartells. La majoria dels cartells eren produ??ts en blocs de fusta (xilografia) o gravats del metall amb poc color o disseny.
El desenvolupament del proc??s litogr??fic de tres colors de Cheret va obrir una via que va permetre que els artistes assolissin cada color de l'arc de Sant Mart?? amb tan sols tres pedres -generalment vermelles, grogues i blaves - impreses en un registre acurat. Encara que el proc??s era dif??cil, el resultat era d'una notable intensitat del color i textura, amb sublimaci?? de les transpar??ncies i els matisos impossibles en altres mitjans(fins i tot avui dia). Aquesta capacitat de combinar paraula i imatge en un format tan atractiu i econ??mic, finalment va fer del cartell litogr??fic una innovaci?? de gran abast. Comen??ant el 1870 a Par??s, es va convertir en un medi dominant de la comunicaci?? de masses a les ciutats d'Europa i Am??rica. Els carrers de Par??s, Mil?? i Berl??n van ser transformats r??pidament a la "galeria d'art del carrer", entrant de ple en l'edat moderna de la publicitat.
[edita] La Belle Epoque
Durant el 1890, En plena belle Epoque en Fran??a, l'afici?? pel cartell estava en plena floraci??. El 1891, el primer cartell de Toulouse-Lautrec, "Moulin Rouge", va elevar l'estat del cartell al la categoria d'art. Les exposicions, els expositors i els distribu??dors del cartell van proliferar, satisfent la demanda del p??blic pel cartell. Al comen??ament de la d??cada, el distribu??dor parisenc pioner Sagot, va numerar 2200 cartells al seu cat??leg de vendes.
El 1894, Alphonse Mucha (1860-1939), un funcionari txec resident en Par??s, va crear la primera obra mestra del cartell d'Art Nouveau. L'estil florit de Mucha, neix durant la nit quan Mucha va ser pressionat per produir un cartell per a Sarah Bernhardt, la brillant actriu que havia pres Par??s. Amb influ??ncies dels pre-Rafaelites, i de l'art bizant??, aquest estil va dominar l'escena parisenca en els deu anys seg??ents i es convertiria en el principal moviment decoratiu internacional de l'art fins a la Primera Guerra Mundial.
[edita] La Belle Epoque fora de Par??s
El cartell va anar introduint-se lentament en altres pa??sos per?? a partir de 1880, es va accelerar la seva popularitat. A cada pa??s, el cartell va ser protagonista tamb?? de tots els esdeveniments culturals d'import??ncia de la societat europea. A Fran??a, el culte del caf?? (absenta i altres productes alcoh??lics) era omnipresent; a It??lia l'??pera; a Espanya les curses de toros i els festivals; en la literatura i els productes per a la llar; a les fires comercials, als diaris literaris de la Gran Bretanya i d'Am??rica i al circ.
Les primeres distribucions massives de cartells van ser dutes a terme a la Gran Bretanya i It??lia el 1894, Alemanya en 1896, i R??ssia el 1897. La m??s important va ser duta a terme a Reims, Fran??a el 1896 i va repartir 1.690 cartells per tot el pa??s.
Malgrat l'encreuament amb els estils de la "Belle Epoque", els estils nacionals distintius van arribar a ser evidents. Els cartells holandesos van ser marcats per l'ordre lineal; els cartells italians pel seu drama i escala magn??fica; Els alemanys per a la seva franquesa i medievalisme. La gran influ??ncia de Fran??a havia trobat un contrap??s. L'estil Art Nouveau va continuar despr??s d'acabat el segle, encara que va perdre molt del seu dinamisme amb la imitaci?? i la repetici??. La mort de Tolouse-Lautrec el 1901 i de l'abandonament de l'art del cartell per Mucha i Cheret va deixar un buit a Fran??a el nou segle. Aquest va ser omplert per un jove caricaturista itali?? anomenat Leonetto per l'il??lustrador Cappiello, que va arribar a Par??s el 1898.
Influ??t fortament per Cheret i Tolouse-Lautrec, Cappiello va rebutjar el detall primmirat de l'Art Nouveau. Al seu lloc ell es va centrar en crear una imatge simple, sovint divertida o estranya, que captivaria immediatament l'atenci?? i la imaginaci?? de l'espectador de carrer. El seu cartell de l'"Ajenjo de Maurin Quina" el 1906, diable verd pistatxo en un fons negre amb tipus de pal sec en bloc, va marcar la maduraci?? d'un estil que dominaria art parisenc del cartell fins al primer cartell d'Art Deco de Cassandre el 1923. Aquesta capacitat de crear una identitat de la marca de f??brica va establir Cappiello com el pare de la publicitat moderna. ??s autor entre altres famosos cartells, dels de Cinzano.
Mentrestant, els artistes que treballaven a l'escola de Glasgow d'Esc??cia, la Secessi?? de Viena d'??ustria, i Deutscher Werkbund d'Alemanya tamb?? transformaven l'esperit modernista primerenc de l'Art Nouveau. Aquestes escoles van rebutjar l'ornamentaci?? curvil??nia en favor d'una estructura rectil??nia i geom??trica basada en el funcionalisme.
Una conseq????ncia dominant d'aquests esfor??os modernistes era el "Plakatstil" alemany (1906 -1918), o el "Poster Style", que va ser iniciat el 1905 per Lucien Bernhard a Berl??n. Per a un concurs del cartells patrocinat pels f??sfors Preister ell va dibuixar dos grans f??sfors i va retolar la marca sobre ells en lletres netes, en negreta. La simplicitat r??gida del disseny de Bernhard va guanyar la competici??. Bernhard minimalitza el naturalisme i posa l'??mfasi en colors i formes planes donant amb el seu treball, el pas seg??ent cap al modern llenguatge visual.
[edita] Primera Guerra Mundial i la revoluci?? bolxevic
Va significar un nou paper del cartell: la propaganda. De fet, la guerra va suposar la campanya publicit??ria m??s gran fins a la data, des de recaptar diners, a soldats de reclutament i d'al??ar esfor??os voluntaris, a estimular la producci?? o provocar ultratge i atrocitats en les l??nies enemigues. Am??rica nom??s, va produir prop de 2.500 dissenys i aproximadament 20 milions de cartells, gaireb?? un cartell per a cada 4 ciutadans en poc m??s de 2 anys.
Les lli??ons de la brillant publicitat americana en la Gran Guerra no van ser malgastades per la R??ssia bolxevic, que van donar tornada a l'art del cartell en ajuda a la seva guerra civil. Lenin i els seus seguidors demostrats ser els amos de la propaganda moderna, i el cartell es van convertir en una arma vital qual seria utilitzada a trav??s del segle en guerres calentes i fredes per tot arreu.
[edita] Entre les guerres mundials: Modernisme i Art-Dec??
Despr??s de la Primera Guerra Mundial, la inspiraci?? org??nica de l'Art Nouveau semblava inaplicable en una societat cada vegada m??s industrial. Les noves realitats van ser expressades millor en els moviments moderns de l'art del cubisme, Futurisme, Dadaisme i de l'expressionisme, que tindrien una influ??ncia profunda en el disseny gr??fic. A la Uni?? Sovi??tica, el moviment |Constructivista va prendre el lideratge en els anys 20 amb la meta de crear una nova societat tecnol??gica. L'edifici en el moviment de Suprematista de Kasimir Malevich (la conseq????ncia russa de Cubisme i Futurisme), el Constructivisme va desenvolupar un estil d'"agitaci??" de la composici??, marcat per les diagonals, fotomuntatges i colors primaris. Condu??t perLissitsky, Alexander Rodchenko, Gustav Klutsis, i Stenberg, el treball dels Constructivistes tindria un impacte important en disseny occidental, sobretot a trav??s de la "Bauhaus" i del moviment de "de Stijl".
Aquest llenguatge cient??fic del disseny va ser popularitzat en un nou moviment decoratiu internacional anomenat "ArtDeco". En aquest estil la m??quina, l'energia i la velocitat es van convertir en els temes primaris. Les formes van ser simplificades i van aerodinamitzades, i els tipus de lletra corbades van ser substitu??ts pels llisos, angulars. L'art Deco va demostrar una varietat ??mplia d'influ??ncies gr??fiques, dels moviments moderns de l'art del Cubisme, de Futurisme i de Dada; als aven??os del disseny de la Secessi?? de Viena, de Plakatstil, i del Constructivisme rus; a l'art ex??tic de P??rsia, d'Egipte, i de l'??frica.
El terme "ArtDeco" es deriva de l'exposici?? d'"Arts Decoratives" de 1925 a Par??s, que va demostrar ser un aparador espectacular per a l'estil. A Par??s, l'estil caricaturesc de Cappiello va portar a les imatges geom??triques, intel??lectuals d'A.M. Cassandre, que va popularitzar les t??cniques de l'aer??graf per a l'aplicaci?? del color. Els seus cartells de creuers de Normandia, de Statendam i d'Atlantique es van convertir en icones de l'edat industrial.
L'ArtDeco, com l'Art Nouveau, s'est??n r??pidament a trav??s d'Europa. Els artistes Federico Seneca i Giuseppe Riccobaldi a It??lia, Ludwig Hohlwein a Alemanya, Pieter Hofman a Holanda, Otto Morach i Herbert Matter a Su??ssa, E. McKnight Kauffer a Anglaterra, i Francisco Gali a Espanya.
[edita] Segona Guerra Mundial i el final de la litografia de pedra
El cartell va jugar una altra vegada un paper important en la comunicaci?? de la Segona Guerra Mundial, per?? aquest vegada que va compartir el treball amb altres mitjans, principalment la r??dio i la impressi??. Per aquest temps, la majoria dels cartells van ser impresos usant la t??cnica d'offset, que permetia tirades grans i r??pides. L'??s de la fotografia en cartells, que va comen??ar a la Uni?? Sovi??tica en els anys 20, va arribar a ser tan com?? ara com la il??lustraci??. Despr??s de la guerra, l'??s de cartell va declinar en la majoria dels pa??sos mentre que la televisi?? i el cinema es van convertir en els protagonistes de la difusi?? de missatges.
L'??ltima resplendor de l'edat cl??ssica del cartell litogr??fic va oc??rrer a Su??ssa, on el govern va promoure la ind??stria d'impressi?? i l'excel??l??ncia del cartell. L'establiment d'una mida est??ndard del cartell i d'un sistema nacional del quiosc el 1914 era una ajuda addicional.
Aprofitant el sentit su??s de la precisi??, de l'estil que es va desenvolupar durant la Segona Guerra Mundial i els primers anys 50 a Basilea eren el "Sachplakat", o de l'"Object Poster Style". Convertint la fabricaci?? d'objectes diaris en icones gegants, les seves arrels van de nou al Plakatstil de Lucian Bernhard i el moviment surrealista. L'eleg??ncia visual va ser aparellada sovint per humor pl??cid. Amb el final de la impressi?? litogr??fica en els anys 50, Leupin, Brun i els altres artistes de Basilea Sachplakat van donar tornada en un estil divertit menys confiat sobre els rics colors i textures de la impressi?? litogr??fica.
[edita] L'ascens de l'Era de la Informaci?? en la postguerra
La dominaci?? de Su??ssa en el camp del cartell va continuar creixent a finals dels anys 50 amb el desenvolupament d'un nou estil gr??fic que tenia arrels en la Bauhaus. A causa de la seva confian??a forta en elements tipogr??fics en blanc i negre, el nou estil va ser conegut com l'estil tipogr??fic internacional (International Typographic Style). Refinat a les escoles del disseny a Zuric i Basilea, l'estil va utilitzar una reixeta matem??tica, regles gr??fiques determinants i una fotografia en blanc i negre per proporcionar una estructura clara i l??gica. Es va convertir en l'estil gr??fic predominant del disseny al m??n en els 70, i continua exercint la seva influ??ncia avui.
El nou estil va encaixar perfectament al mercat de la postguerra cada vegada m??s global. El problema su??s de la llengua (tres idiomes importants en un pa??s petit) es va convertir en un problema mundial, i all?? era una necessitat forta de la claredat en paraula i s??mbol. Les corporacions van necessitar la identificaci?? internacional, i esdeveniments globals tals com les Olimp??ades requerien solucions universals que l'estil tipogr??fic podria proporcionar.
En el mateix temps, un acostament relaxat i m??s intu??tiu va prendre l'asimiento a diversos pa??sos, el m??s notablement possible els EUA i la Pol??nia. Philip Meggs utilitza la imatge conceptual del terme del paraigua per descriure un nou estil de la il??lustraci??, un que va demanar lliurement de Surrealisme, d'art pop i d'expressionism. Un exemple fam??s era el farcit de registre 1967 de l'??lbum de Bob Dylan de Milton Glaser. Glaser va cristal??litzar el missatge contracultural del m??sic retratant els seus cabells llargs com un arc de Sant Mart?? ric colors que s'agiten en suaus tra??os corbs. (el cartell de Glaser anticiparia una moda psicod??lica breu per?? espectacular del cartell als Estats Units, que van recordar els excessos florals de l'Art Nouveau, les imatges diferides que premien l'Op-Art, i les juxtaposicions estranyes de Surrealisme). Altres mestres de la imatge conceptual inclouen a Armant Testa a It??lia, Gunter Rambow a Alemanya, i Nicolas Troxler a Su??ssa.
[edita] Postmodernisme i l'era de l'ordinador
L'estil tipogr??fic internacional va comen??ar a perdre la seva energia el `70 segon i el ` aviat 80 segons molts ho van criticar per ser fred, formal i dogm??tic. Un professor jove a Basilea, Wolfgang Weingart va conduir la rebel??li?? que va portar en l'estil gr??fic predominant d'avui conegut lliurement com a disseny Postmodern. Weingart va experimentar amb la impressi?? offset per produir els cartells que apareixien complexos i ca??tics, juganers i espontanis, tots en contrast r??gid als ensenyaments dels seus mestres. L'alliberament de Weingart de la tipografia era una fundaci?? important per a diversos nous estils, de Memphis i de Retro, als aven??os ara que eren fets en gr??fics de computadora.
El paper i l'aspecte del cartell ha canviat cont??nuament durant l'??ltim segle per resoldre les necessitats canviants de la societat. Encara que el seu paper ??s menys central que ara fa 100 anys, el cartell segueix la seva evoluci?? en els nous suports com la computadora i Internet, que estan revolucionant la manera de comunicar-nos en el segle XXI.
