Història de Finlàndia
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Orígens dels finlandesos
Els orígens del poble finlandès i la seva llengua, el finès, són controvertits.
Els avantpassats dels finlandesos van arribar a aquest territori des de l'est, l'oest i el sud fa milers d'anys, establint una cultura de caçadors-agricultors i empenyent els indígenes caçadors-recolectors Sami (minoria indígena de Lapònia) a les remotes regions del nord.
[edita] Prehistòria
La població de caçadors-recolectors del Mesolític és coneguda com la "cultura Suomusjärvi".
[edita] Edat del bronze
L'Edat del bronze va començar en algun moment després del 1500 aC, provenint de l'oest. Les regions costaneres de Finlàndia van ser part de la Cultura Nòrdica del Bronze, mentre que les regions interiors van rebre influències de les cultures del nord de Rússia, que utilitzaven el bronze.
[edita] Edat del ferro
Després del 500 aC, va començar l'Edat del Ferro. S'han trobat fulls de ferro importats, així com treballs locals en aquest material.
[edita] Segle XIX
La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Suècia, des del segle XII fins al 1808, en què fou conquerida pels exèrcits de l'emperador rus Alexandre I, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle XVIII.
Amb l'ocupació russa Finlàndia passa a ser el Gran Ducat de Finlàndia, en unió personal amb l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella època prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el 1835 es publica el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...).
[edita] Segle XX
El 6 de desembre de 1917, poc després de la revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declara la independència, que és reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920. Durant la Segona Guerra Mundial, però, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la guerra de 1941–1944, aquest cop amb el suport de l'Alemanya nazi. Aquesta darrera guerra fou seguida per la guerra de Lapònia de 1944–1945, quan Finlàndia, després de signar la pau amb els soviètics, va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país.
Després de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.
