Hippos
De Viquipèdia
Hippos (llatí Hippus) fou una ciutat de la Decàpolis de Palestina, al est del llac Tiberíades.
Fou fundada amb el nom d'Antioquia Hippos (Αντιόχεια του Ίππου) per colons grecs sota els selèucides al segle III aC, com a punt fort contra els egipcis que dominaven la Celesíria. Quant aquesta regió va passar als selèucides va perdre la seva importància militar; es van construir el temple i l'àgora com altres ciutats gregues però la manca d'aigua (acumulada en cisternes) limitava el seu creixement. Després dels 83 aC va caure en mans de la dinastia jueva dels macabeus, llavors dirigida per Alexandre Janeu; segons Flavius Josefus el rei Alexandre va forçar a tota la població a convertir-se a la religió jueva i fer-se circumcidar.
El 63 aC va passar als romans i fou inclosa dins la confederació autònoma de la Decàpolis, un conjunt de ciutats gregues o hel·lèniques del Est del llac Tiberíades. August la va donar a Herodes el gran el 37 aC i a la seva mort el 4 aC fou reincorporada a la província de Síria. En aquests anys la ciutat era pagana i rival de la ciutat de Tiberias o Tiberíades, sorgida al altra costat del llac. Durant la revolta jueva (67-71) fou saquejada pels rebels, i per això el poble va matar al molts dels seus residents jueus.
El 135, després de la segona revolta jueva, es va crear la província de Palestina en la que la ciutat fou inclosa. Es van construir grans edificacions com un teatre, columnes, un altar, muralles i un aqüeducte. La portada del aigua des els alts del Golàn va permetre a mes població viure a la ciutat. Amb Dioclecià, a finals del segle III, fou inclosa a la província Palestina Secunda. Al començament del cristianisme l'afluència de peregrins a Palestina va afavorir el comerç i el creixement de la ciutat. Però el paganisme es va mantenir al menys fins al segle V. Un bisbe de nom Petros està testimonial al 359 (en que fou presents al concili de Selèucia d'Isàuria) i el 362; i després el 536 (el bisbe fou present al concili de Jerusalem). En aquests temps era el centre del districte anomenat Hippene.
Al segle VI la revolta dels samaritans, la invasió sassànida persa, plagues i terratrèmols van provocar la decadència absoluta de la ciutat, que va continuar amb la conquesta musulmana abans del 641. Un terratrèmol important el 748 va destruir la ciutat que fou abandonada.
Era al lloc modern anomenat Khurbet es-Sŭmrah. Fou explorada per Gottlieb Schumacher el 1885, però la va identificar erròniament com Gamala. Les primeres excavacions modernes les va fer el israelita Claire Epstein el 1951-1955, que va posar a la llum l'església bizantina que probablement fou seu del bisbe. Fou un lloc estratègic del exercit jueu a la frontera del Golàn, fins el 1967 quant aquesta comarca fou ocupada pels israelians. El 2000 fou excavada de nou sota direcció d'Arthur Segal.
