Herba de la sang

De Viquipèdia

TINGUEU PACIÈNCIA

Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Agrimonia eupatoria

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Rosales
Família:	Rosaceae
Subfamília:	Rosoideae
Tribu:	Sanguisorbeae
Subtribu:	Agrimoniinae
Gènere:	Agrimonia
Espècie:	'A. eupatoria'

Nom binomial

Agrimonia eupatoria
L.

És una planta herbàcia perenne de la família de les Rosàcies, té un petit rizoma, és vellosa, de tija erecte, fulles compostes de tres a sis parells, i flors grogues de cinc pètals agrupades en llargues espigues. La mida és de 2 a 10 dm i pot autopolinizar-se.

[edita] Nomenclatura

El nom científic complet de la planta és Agrimonia eupatoria, que forma part de la família de les Rosaceae. La Agrimonia eupatoria té com a sinonímia taxonòmica i/o nomenclatural que és Amonia Nestl. 1816. A nivell popular la podem trobar anomenada com a "hierba de garrotillo", herba de la sang i herba del mal estrany. Etimològicament el seu nom prové del grec argemos, que vol dir núvol, i agrios, que vol dir salvatge.

[edita] Ecologia

La distribució a nivell mundial és Eurosiberiana. Al Principat es localitza en zones com Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears, Lleida, Tarragona i València. Te com a hàbitat els prats humits o a vegades a les vores dels camins.

[edita] Descripció botànica

La forma vital o de Raunkjaer és Hemicriptòfit.Morfologicament la podem distingir les dimensions de la tija que va de 30cm fins a 100cm. Els òrgans vegetatius

[edita] Morfologia

Planta hermafrodita, perenne provista d'un rizoma del que surgeixen tijes erectes de 15 fins a 140 cm, amb pèls llargs i glandulars. les fulles sovint es disposen formant una roseta basal, de 6-25x4-10 cm; tenen 3-6 parells de foliols principals, amb 2-3 més petits entre ells. El marge es tancat i crenulat. L'envers és verd fosc i el revers blanc grisos-tomentos, amb pèls glandulars. les flors es disposen al llarg de la tija, forman una inflorescència generalment poc ramificada, amb pedicels de fins a 3mm i dues bràctees trilobulades; son pentàmeres . És una planta dialisèpala; el calze ésta format per 5 sèpals i 5 pètals de 4-5mm, de color groc daurat, lanceolat, no emarginats. L'androceu està format per 5-20 estams i el gineceu per un ovari amb dos carpels que surgeix un estil per cadascun. El fruit es un aqueni o diaqueni tancat i està coronat per pèls rígids encorbats a la punta

[edita] Farmacologia

La part utilitzada (droga) com planta medicinal que interesa son les seves fulles. Es procedeix a la recol·lecció a l'inici de la floració; es posen a assecar separant fulles assegurant una bona aireació i ombra. Després de l'assecat és característic que les fulles acomiadin un agradable perfum, barrejat amb una lleugera amargor. La composició química principal son els tanins. Apareixen en importants quantitats de en forma de catéquics (5-8%) i elágics, com el agrimonólit. També apareixen flavonoides, glucósids de apigenina, luteolina, quercetina, triterpens (1.5%), alfa-amirina, àcid ursólico (0.6%). En menor quantitat hi ha cumarines, lípids, i oli format per triglicérids d'àcids palmític, esteáric.

[edita] Usos medicinals

Accions farmacològiques / propietats. A causa del efecte astringent dels tanins, la agrimonia exerceix un efecte antidiarreic. Aquest efecte pot veure's potenciat per l'efecte antisèptic dels tanins de la agrimonia, que poden eliminar els bacteris responsables de diarrees infeccioses. Els tanins de la agrimonia s'uneixen a les proteïnes i les precipiten, exercint un efecte astringent de la pell i formant una capa protectora.

[edita] Indicacions

Tractament de la diarrea aguda, d'origen bacterià o no.Dermatitis, afeccions bucofaríngeas com estomatitis o faringitis. Usos tradicionals: Afeccions dérmicas com dermatitis seborreica, lesions cutànies, úlcera cutània i psoriasi.

[edita] Toxicitat

Sobredosi, no existeixen dades disponibles en la bibliografia que recullin casos de sobredosificación amb aquest medicament.

[edita] Reaccions adverses

Són rares i lleus. La agrimonia pot produir rarament gastralgia i gastritis a causa de els efectes irritants dels tanins. En molt rares ocasions o en pacients propensos, es pot generar una úlcera pèptica.

[edita] Observacions

Flors de Bach: La agrimonia eupatoria forma part de les 38 flors de Bach, que dins de la seva cosmovisió té les següents propietats i aplicacions: Oculta emocions tortuoses, problemes greus i angoixa inconscient després d'una màscara d'alegria i despreocupació permanent. Evita discussions i cerca harmonia. Tendència a les addiccions, tabac, drogues, alcohol, joc, treball, assumir riscos, menjar i compres, com mecanisme d'escapament al seu torment mental. Busca ser acceptat. Si s'emmalalteix bromeja referent a això.