Harpia
De Viquipèdia
En la mitologia grega, les Harpies eren monstres. El seu nom significa "raptores" i se les representa com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes (potser per una confusió tardana amb les sirenes).
La seva imatge va evolucionar molt al llarg del temps. En un principi s'identificaven amb forces de la naturalesa, vents tempestuosos que eren capaços d'arrossegar un ésser humà fins a les mansions subterrànies. Alguns dels seus noms com Ael·lo (vent tempestuós), Ocípet (vola ràpid) i Celeno (fosca) fan clara la referència a aquest fet.
Més tard es van identificar amb ànimes de morts que es dedicaven a raptar les dels vius, o fins i tot amb la de simples monstres que raptaven nens. Hesíode, per contra, les retracta com a dones alades molt belles, potser recollint un mite antic.
Eren filles de Taumant i Electra o, segons les versions, de la Terra i el Vent. De la unió de les Harpies amb el vent Zèfir en van néixer els cavalls immortals Janto i Balio, els cavalls d'Aquil·les.
El mite més conegut on prenen part és el de l'endeví cec Fineu, a qui les Harpies robaven el menjar o bé li embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se'l. Quan els Argonautes visiten Fineu, s'encarreguen d'allunyar-les per sempre, alliberant-lo d'aquest turment.
Actualment, s'usa a vegades el terme per designar una dona dolenta o massa envejosa.
|
