Harelbeke
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
![]() |
|||||
País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Bèlgica Flandes comunitat Flamenca Flandes Occidental Kortrijk |
||||
Gentilici | n/d | ||||
Predom. ling. | neerlandès | ||||
Superfície | 29,14 km² | ||||
Altitud | n/d m | ||||
Població (2007) • Densitat |
26.294 hab. 902,33 hab/km² |
||||
Coordenades | 50° 51′ 24, N° 03′ 186 | ||||
Sistema polític Nuclis • Burgmestre: |
4 Rita Beyaert |
||||
Codi postal | 8530 |
||||
Majoria política | CD&V/N-VA, SP.A, Spirit i Groen | ||||
Escons |
29 regidors | ||||
Taxa d'atur | 6,83% (2006) | ||||
Zona telefònica | +32-(0)56 | ||||
Web |
Harelbeke és una ciutat de Bèlgica, situat al marge del riu Leie a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca. El 2007 tenia uns 26.000 habitants.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La ciutat d'Harelbeke és el resultat de la fusió de tres municipis a ambdós costats del Leie al 1977. El nucli d'Stasegem sempre va fer part de la ciutat. Al segle XIX un braç nou va escavar-se al sud del llit antic del riu per a facilitar la navegació.
Des del segle XIX la indústria tèxtil va créixer (lli, catifes, moqueta, molins, enginyeria, plastúrgia, mecànica…). El canal Kortrijk-Bossuit (1861) que passa a Stasegem i els ferrocarrils Gant-Kortrijk i Kortrijk-Brussel·les van estimular l'adveniment de moltes indústries. La ciutat força obrera per molt de temps va ser un bastió vermell que contrastava molt amb la ciutat veïna Kortrijk, catòlica i burgesa. Als anys setanta del segle passat, l’autopista E17 Anvers-Beaune va donar un impuls nou a l'activitat econòmica.
[edita] Nuclis
nucli | superficie (km²) |
habitants (01/01/2006) |
---|---|---|
I Harelbeke IV Stasegem codi postal 8530 |
14,57 |
18.918 |
II Bavikhove codi postal 8531 |
6,69 | 3.835 |
III Hulste codi postal 8531 |
7,86 | 3.417 |
[edita] Història
Harelbeke es va crear a una riba seca i arrenosa del Leie, a la desembocadura d'un rierol Arendsbeek. S'han trobat vestigis d'habitació des de gairebé deu mil anys i també d'un poble romà.
La ciutat tenia una residència del comte de Flandes i una església capitular. La situació al marge d'un riu navegable i al camí de Kortrijk a Gant van estimular el desenvolupament comercial i industrial. A l'edat mitjana tenia el privilegi de tenir un mercat i un patent per a la fabricació de drap.
[edita] Monuments, museus i curiositats
- L'església Sant Salvador
- L'antiga estació d'Harelbeke del ferrocarril Gent-Kortrijk
- El cementiri de guerra anglès
- El museu Peter Benoit i la seva casa natal
- El museu de les pipes i del tabac
- El domini provincial “De Gavers”
- El parc natural del “Oude Leiearm” …
[edita] Fills predilectes d'Harelbeke
- Peter Benoit (1834-1901): músic, pedagog musical i compositor
- Jan Bucquoy (1945-…): Artista anarquista i director d'escena de els pel·licules La vie Sexuelle des Belges i Camping Cosmos.
- Jan Decadt (1914-1995): Compositor
- Roland Coryn (1938-…): compositor i músic
- Paul Vandebuerie (1922-…): compositor
- Marc Bourry (1928-1984): polític i antic burgmestre de la ciutat
- Pierre Lano: polític i empresari
|
|||
Alveringem • Anzegem • Ardooie • Avelgem • Beernem • Blankenberge • Bredene • Bruges • Damme • Deerlijk • De Haan • Dentergem • De Panne • Diksmuide • Gistel • Harelbeke • Heuvelland • Hooglede • Houthulst • Ichtegem • Ieper • Ingelmunster • Izegem • Jabbeke • Knokke-Heist • Koekelare • Koksijde • Kortemark • Kortrijk • Kuurne • Langemark-Poelkapelle • Ledegem • Lendelede • Lichtervelde • Lo-Reninge • Menen • Mesen • Meulebeke • Middelkerke • Moorslede • Nieuwpoort • Oostkamp • Oostrozebeke • Oostende • Oudenburg • Pittem • Poperinge • Roeselare • Ruiselede • Spiere-Helkijn • Staden • Tielt • Torhout • Veurne • Vleteren • Waregem • Wervik • Wevelgem • Wielsbeke • Wingene • Zedelgem • Zonnebeke • Zuienkerke • Zwevegem • |
|||