H. P. Lovecraft
De Viquipèdia
 Lovecraft i Sonia Green (1924) |
|
| Nascut: | 20 d'agost de 1890 Providence, Rhode Island (EUA) |
|---|---|
| Mort: | 15 de març de 1937 Providence, Rhode Island (EUA) |
| Ocupació: | escriptor de relats curts |
| Gènere(s): | horror, fantasia, ciència-ficció |
| Moviment literari: | el Cercle de Lovecraft |
| Magnum opus: | els Mites de Cthulhu |
| Influències: | H. G. Wells, Nathaniel Hawthorne, Robert W. Chambers, Edgar Allan Poe, M. R. James, Lord Dunsany, Arthur Machen, Algernon Blackwood, Charles Baudelaire |
| Influenciats: | Clark Ashton Smith, Robert E. Howard, August Derleth, Robert Bloch, Ramsey Campbell, Clive Barker, Brian Lumley, Stephen King, Alan Moore, Neil Gaiman, Joan Perucho, Charles Stross, William Browning Spencer, Grant Morrison, H. R. Giger, Bal-Sagoth, The Axis of Perdition, Cradle of Filth, Thergothon |
Howard Phillips Lovecraft va ser un escriptor nord-americà de relats d'horror, fantasia i ciència-ficció. Encara que poc llegit en vida, la seua obra és objecte de culte i d'influència en molts autors, venerant-se'l dins els seus gèneres com a l'aclamat creador dels Mites de Chtulhu i del famós Necronomicon, i un dels precursors de la filosofia del terror còsmic.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infància
Lovecraft va nàixer a les 9 del matí el 20 d'agost de 1890 a Providence (Nova Anglaterra), fill de Winfield Scott Lovecraft i Sarah Susan Lovecraft (Susie Phillips), els dos de descendència anglesa. Educat en l'aristocràcia, des de ben menut li agradava freqüentar llocs extranys i apartats on fer volar la imaginació: en aquests llocs (coves, arbredes...) recreava situacions històriques o es passava hores mirant detallets, que per la resta de persones passaven totalment desaparcebuts, però que a ell el fascinaven, com parar-se a escoltar les fades del bosc o imaginar què podia existir a l'espai exterior. Potser una de les raons per la qual li agradava tant evadir-se era l'estricte lligam al que el sotmetia sa mare en dir-li que no havia de jugar amb nens de menor categoria o que era lleig i que no lligaria mai.
[edita] Família
Quant a la psicologia dels progenitors, les fonts descriuen el pare com un viatjant esbojarrat i doner que mai parava per casa: ficat en tractament mental quan H. P. només tenia tres anys, va morir de paràlisi cinc anys després, el 1898; pel que fa a sa mare, la immensa majoria la culpa de tots els desequilibris psicològics de Lovecraft. Suposadament, després de la mort del seu marit aquella hauria descarregat totes la seua frustració d'una burgesa trista en el seu únic fill, sobreprotegint-lo d'una manera demencial, tractant-lo com si fóra l'únic bé a la terra i creant-li molts dels transtorns que el durien a buscar altres activitats que anirien apartant-lo del contacte amb el món.
[edita] Aficions
Una de les aficions de Lovecraft era la lectura, on la biblioteca particular del seu avi matern hi tingué un paper decisiu al respecte: allí va descobrir el paganisme grecollatí (amb una versió infatil de la Ilíada) i Les mil i una nits quan era menut, encara que als cinc anys es va declarar ateu, convicció que mantingué fins a la mort. Això va ajudar a que la seua imaginació es desenvolupara ràpidament en comparació amb la resta de companys de la seua edat, produïnt-li una falta d'adaptació: quan els altres volien jugar a espases o a jocs fonamentalment físics, ell s'estimava més entreteniments pausats i imaginatius com, per exemple, representacions històriques. Un altre dels gèneres que li va apassionar era el de les novel·les policíaques, que el va portar a formar una agència de detectius als tretze anys.
[edita] Trajectòria
Amb només quinze anys va escriure la seua primera obra, La bèstia a la cova, a la manera dels contes de terror gòtic. Encara que la seua mentalitat responia a un racionalisme empirista, a Lovecraft li atraïa la literatura imaginativa, segurament influït pel seu esceptiscisme, trencant amb el pessimisme de la soledat i considerant que «el pensament humà és l'espectacle més divertit i entristidor de la Terra». Degut a la falta de constància i de salut no acabaria mai els estudis superiors, encara que va adquirir coneixements de química i astronomia i inclús va arribar a escriure en algunes revistes científiques.
[edita] Maduresa
La mort de sa mare i la pèrdua de la riquesa familiar el 1921 el van portar a abandonar la idea de portar una vida dedicada a l'escriptura, obligant-lo a treballar en encàrrecs que, en la majoria de situacions, consistien a retocar escrits d'altres autors menys dotats per l'escriptura que ell: gràcies a estos treballs va conéixer a molts que posteriorment formarien el «Cercle de Lovecraft», dels quals cal esmentar Robert E. Howard, Clark Ashton Smith, Robert Bloch, Frank Belknap Long i August Derleth. A través de la correspondència als altres escriptors i «amics», Lovecraft oferia una personalitat molt diferent de la seua forma de ser en l'intimitat. Aquells el definien com una persona entusiasta, generosa i creativa; un prodigi de la intel·ligència, però també amb una faceta racista que no va abandonar fins els últims mesos de la seua vida.
[edita] Matrimoni
El 1924 es casà amb Sonia Green, empleada de la United Amateur Press Association i deu anys més gran que ell, i es va separar d'ella dos anys després. Els motius que argumentava Lovecraft per justificar-ne la separació eren les grans diferències entre els dos i els problemes econòmics, malgrat els rumors, desmentits per ella, sobre el seu terror a les relacions sexuals. Després d'una estada a Brooklyn de dos anys, Lovecraft tornaria a viure a Providence amb les seues ties, però allí es voria superat per la sensació de fracàs que l'envolta, abandonant-se a la soledat i a la frustació. En eixa època gaudeix de passejades nocturns, que repercutixen en el seu enfonsament personal, i creen una esfera invisible de pors que mai li permetrien recuperar-se.
[edita] Mort
Igual que durant la seua infància i joventut, la salut de Lovecraft no li proporcionava cap interval de benestar a partir dels trenta anys; les temperatures per baix dels 5 graus li causaven tota classe de molèsties. Llegir i escriure, sempre de nit, és l'únic que el mantenia amb vida fins que, el 15 de març de 1937 (amb quaranta-set anys), moriria a causa d'un avançat càncer de colon (del qual se'n podria haver recuperat si no s'haguera negat a anar al metge) al Jane Brown Memorial Hospital de Providence. La malaltia li va ser diagnosticada un mes abans de la mort. L'enterrament va ser tant precipitat que només hi acudiren quatre coneguts seus. A la seua tomba es pot llegir «I am Providence», que literalment vol dir «Jo sóc Providence», però que també es podria traduir com «Jo sóc la Providència».
[edita] Obra
[edita] Traduccions
De la seua extensa producció se n'han fet unes poques edicions en català o valencià:
- A les muntanyes de la follia (Glauco, 1985) per Roser Berdagué
- L'ombra sobre Innsmouth (Glauco, 1989) per Montserrat Canyameres
- El cas de Charles Dexter Ward (Columna, 1991) per Alfred Bosch
- L'horror de Dunwich (Tabarca, València 1991) per Elisabeth Mateo i Vicent Galán (ISBN: 84-87636-18-7)
