Guillem d'Arborea
De Viquipèdia
Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem fill de Bernat de Septimània) fou fill de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona. A la mort de Marià V d'Arborea fou proclamat jutge d'Arborea. Estant absent el vescomte fou designat regent Lleonard Cubell. Els catalans van enviar un fort exèrcit sota el comandament de Pere de Torrelles i en presencia del hereu del tron Martí el Jove. El 1408 va arribar a l'illa Guillem. El 1409 una flota genovesa que portava ajuda als sards fou eliminada, i el 30 de juny del mateix any es va lliurar la batalla de Sanluri, decisiva entre els dos exercits. Els catalans van obtenir una victòria total, però un imprevist va impedir als catalans culminar l'operació amb la conquesta de la vila d'Esglésies: la mort del jove príncep hereu Martí. Guillem va passar a França i va deixar la regència a Lleonard Cubell. La pau es va signar el 29 de març de 1410 per la qual Arborea desapareixia com a feu i evacuava tota la resta de l'illa; a canvi es creaven un parell de feus substitutoris que abraçaven la major part del antic jutjat: el marquesat d'Oristany i el comtat del Goceà que regiria Lleonard Cubell i després els seus fills.
Guillem va tornar de França amb el fill natural de Brancaleone Doria, Nicolau Dòria, i va intentar la revenja. Es va apoderar de Sàsser i va atacar Santa Teresa de Gallura (Longosardo) que finalment va ocupar. Va intentar llavors conquerir l'Alguer, però fou rebutjat. Desmoralitzat va pensar treure profit del feu que donava per irremediablement perdut, i va oferir la venda dels drets a Alfons V d'Aragó per 100.000 florins, transacció realitzada el 1420. Des llavors els catalans-aragonesos i successors van dominar l'illa.
