Guerres Balcàniques
De Viquipèdia
| Guerres Balcàniques | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dates | 8/10/1912 – 18/07/1913 | ||||||||||||||||
| Escenari | Península Balcànica | ||||||||||||||||
| Resultat | Tractat de Londres i Tractat de Bucarest | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
.png/20px-Flaf_of_Serbia_(1882-1918).png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Greece_(1828-1978).svg.png){kind=small}
Les Guerres Balcàniques foren dos conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913, durant la qual la Lliga Balcànica (Bulgària, Montenegro, Grècia, i Sèrbia) primer van conquistar la Macedònia otomana i la major part del Tràcia para després repartir-se els nous territoris. Bulgària va patir la derrota davant els seus anteriors aliats i va perdre molt del que se li havia promès en un acord inicial.
Taula de continguts |
[edita] Origen del conflicte
Després d'haver incorporat al seu reialme Bòsnia i Hercegovina el 1908, Àustria-Hongria s'esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves que encara restaven sota el domini de l'Imperi Otomà i on es produïen contínues insurreccions.
Durant el 1912 es van establir tota una sèrie d'aliances entre els estats dels Balcans, conegudes amb el nom de Lliga Balcànica. La Lliga Balcànica pretenia preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l'Imperi Otomà, però tenia el desig, nominalment, d'aconseguir l'alliberament i la independència total d'aquells països, encara que realment el que perseguien era l'augment territorial dels seus membres, principalment, Bulgària, Sèrbia i Grècia, que tenien pretensions sobre Macedònia.
[edita] Primera Guerra Balcànica
- Vegeu també l'article principal sobre la I Guerra Balcànica
L'octubre del 1912 començà la Primera Guerra Balcànica contra l'Imperi Otomà. per tal d'alliberar els eslaus i els grecs dels territoris que encara hi eren sotmesos. Els aliats venceren ràpidament l'exèrcit otomà i, després de la victòria, es repartiren les terres alliberades. Però aviat sorgiren les dissensions, agreujades per la ingerència d'Alemanya i d'Àustria-Hongria, que s'esforçaven a sembrar la discòrdia entre els aliats per tal de treure'n profit; endemés, els Habsburg temien que la victòria dels pobles eslaus incités els eslaus de l'Imperi a rebel·lar-se contra ells.
[edita] Segona Guerra Balcànica
Bulgària, incitada per austríacs i alemanys, es negà a acabar el conflicte amb Sèrbia i Grècia, ja que no restà satisfeta amb el repartiment de Tràcia i Macedònia, i al juny del 1913 atacà ambdós països.
Sèrbia i Grècia s'aliaren amb Montenegro, Romania i l'Imperi Otomà, que esperaven guanyar o recuperar territoris a costa dels búlgars amb el nou conflicte. Així, Bulgària fou fàcilment vençuda. Un dels resultats fou la divisió de Macedònia i Tràcia (Tractat de Bucarest de 10 d'agost de 1913). La major part de Macedònia fou unida a Sèrbia, i la resta, amb el port de Salònica, passà a Grècia, tret d'un tros que, amb la Tràcia oriental i el port de Dedeagach a la mar Egea, restà per a Bulgària. Romania obligà Bulgària a cedir-li la Dobrudja Meridional, mentre que l'Imperi Otomà recuperà la ciutat d'Adrianòpolis.
[edita] Conseqüències
Les guerres balcàniques suposarien la supressió definitiva del domini turc damunt els pobles eslaus de la península, així com la fi de la supremacia otomana a la zona, però deixaren un fort descontentament entre els seus participants que facilitarien la presa de posició dels seus diferents membres en la Primera Guerra Mundial.
Urlanis estimà a Voini I Narodo-Nacelenie Europi (1960) que durant les Guerres Balcàniques van morir 122.000 soldats en el front, 20.000 per les ferides, i 82.000 per les malalties i privacions.
| Intercanvis ètnics i expulsions entre 1912 i 1915 | |||
| Otomans | Grecs | Búlgars | |
| Macedònia Grega | 100.000 | 50.000 | |
| Macedònia grega i sèrbia | 100.000 | ||
| Tràcia | 150.000–160.000 | ||
| Tràcia Oriental | 51.000 | ||
| Tràcia Occidental | 40.000–50.000 | ||
| Frontera búlgaro-otomana | 47.000 | 49.000 | |
| Total | 190.000–200.000 | 150.000–160.000 | 250.000 |
