Griselda (Vivaldi)
De Viquipèdia
| Griselda | |
| Títol original: | Griselda |
| Llengua original: | Italià |
| Gènere: | Dramma per musica |
| Música: | Antonio Vivaldi |
| Llibret: | Apostolo Zeno revisat per Carlo Goldoni |
| Font literària: | Decameró de Giovanni Boccaccio |
| Actes: | tres |
| Estrena: | 18 de maig de 1735 |
| Teatre: | Teatro San Samuele de Venècia |
|
Personatges:
|
|
Griselda és una òpera en tres actes d'Antonio Vivaldi (RV 718), segons un llibret d'Apostolo Zeno revisat per Carlo Goldoni. Va ser estrenada el 18 de maig de 1735 al Teatro San Samuele de Venècia.
Seguint el costum de l'època, un mateix llibret era musicat per diferents compositors tot retocant-lo i adaptant-lo als seus capricis i conveniències i les dels principals cantants. El jove Carlo Goldoni va ser l'escriptor elegit per dur a terme la tasca.
El llibret sobre el que es basa aquesta òpera va ser musicat per primer cop per Carlo Francesco Pollarolo el 1701; i posteriorment per Antonio Maria Bononcini (1718), Alessandro Scarlatti (1721), i Tommaso Albinoni (1728).
El 1735 Vivaldi, amb 47 anys d'edat i més de vint òperes composades, estava en plena maduresa, però no havia aconseguit estrenar en cap dels grans escenaris de la seva ciutat natal: les seves òperes venecianes havien cobrat vida sempre en un teatre secundari. I va ser llavors quan Michiele Grimani, membre de la noble família propietària dels teatres de San Giovanni Grisostomo i San Samuele, li va oferir representar en aquest últim.
L'argument, basat en el Decameró de Giovanni Boccaccio, parla d'un rei de Tesàlia, Gualtiero, que s'ha casat amb una humil pastora, Griselda, topant-se amb la incomprensió i intransigència del seu propi poble, que rebutja el desigual casori. L'argument és el típic d'una opera seria, amb embolics diversos que permeten desenvolupar i explotar una gamma variada de situacions i sentiments. I Vivaldi es va comprometre a fons, jugant amb l'orquestra, teixint un tapís instrumental complex i refinat i elaborant algunes de les àries més endiablades, belles i expressives del seu enorme repertori.
