Gralla de bec vermell

De Viquipèdia

Gralla de bec vermell

Exemplar adult de la subespècie Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus.

Il·lustració d'una gralla de bec vermell (circa 1905).

Estat de conservació

Risc mínim (IUCN) ^[1]

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Aves
Ordre:	Passeriformes
Família:	Corvidae
Gènere:	Pyrrhocorax
Espècie:	P. pyrrhocorax

Nom binomial

Pyrrhocorax pyrrhocorax
(Linnaeus, 1758)

Distribució geogràfica de la gralla de bec vermell (en verd).

Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell realitzat al sud de la Península Ibèrica.

Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia).

Silueta de la gralla de bec vermell en vol.

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és un ocell de l'ordre dels passeriformes.

[edita] Morfologia

Fa uns 40 cm de llargària.
És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).

[edita] Subespècies

Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax
Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus
Pyrrhocorax pyrrhocorax barbarus
Pyrrhocorax pyrrhocorax baileyi
Pyrrhocorax pyrrhocorax docilis
Pyrrhocorax pyrrhocorax himalayanus
Pyrrhocorax pyrrhocorax centralis
Pyrrhocorax pyrrhocorax brachypus
Pyrrhocorax pyrrhocorax primigenius (extingida)

Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.^[2]

[edita] Alimentació

Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.

[edita] Amenaces naturals.

Els seus predadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.

[edita] Hàbitat

Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caire altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.

[edita] Distribució geogràfica

Les seues vuit subespècies viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia Central, Índia i Xina.

Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Pre-pirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de Tarragona.

[edita] Costums

És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.