Gordi?? I
De Viquip??dia
Gordi?? I, de nom complert Marc Antoni Gordi??, i com emperador Marc Antoni Gordi?? Afric?? (Marcus Antonius Gordianus Africanus) fou un magistrat rom?? fill suposadament del senador Meti Marul??le (Metius Merullus) i d'??lpia Gordiana, filla d'Anni Sever. Gordi?? deia descendir per part de pare dels Gracs i per la mare de Traj??. Els historiadors moderns consideren el nom del pare fals i donen certa credibilitat al de la mare. El cognom Gordi?? suggereix un origen a Fr??gia i l'obtenci?? de la ciutadania sota Marc Antoni a la segona meitat del segle I aC.
La Historia Augusta diu que es va casar amb F??bia Orestil??la la besn??ta d'Anton?? Pius. Els historiadors no ho creuen i pensen que la seva dona fou neta de l'orador Herodes ??tic. Amb la seva dona va tenir al menys dos fills, Gordi?? II i Ant??nia Gordiana (que fou la mare de Gordi?? III). Abans del 238 la seva dona ja era morta.
Feia al menys tres generacions que tenien rang consular, i ell mateix va exercir dues vegades el consolat. Les seves terres a prov??ncies eren les de m??s extensi?? de tots els ciutadans privats romans; Gordi?? tenia a m??s una vila suburbana de gran luxe a la via Praenestina i una casa a Roma que havia estat de Pompeu Magne i de Marc Antoni.
De jove va escriure una trag??dia ??pica en trenta llibres com homenatge a les muses, anomenada Antoninus.
Com a magistrat va ser edil (quan va fer jocs una vegada al mes), q??estor, pretor i dos vegades c??nsol. Els seus consolats foren el 213 (amb Caracal??la com a col??lega) i una mica despr??s amb Alexandre Sever, i despr??s va rebre el proconsolat d'??frica. Com a cap militar va dirigir la Legio IIII Scythica (quan estava fixada a S??ria). Fou tamb?? governador de Brit??nia el 216 (vers 216-218).
Era molt popular perqu?? gastava molts diners en el poble, per?? les seves costums privades eren frugals. Va dedicar part de la seva vida a l'estudi de Plat??, Arist??til, Cicer?? i Virgili.
La considerada tirania de Maxim?? el Traci i del seu procurador a ??frica va fer revoltar als terratinents d'aquesta prov??ncia vers el mar?? del 238. La revolta va comen??ar a Thysdrus (El Djem) quans uns joves nobles es van negar a pagar una multa que els hauria arru??nat; el recaptador fou assassinat i els seus soldats morts o posats en fuita, per els nobles i els seus esclaus i fidels.
Els rebels van anar a la casa de Gordi??, que tenia uns 80 anys, i el van obligar a acceptar el nomenament com a emperador o morir. Gordi?? va veure que la multitud li donava suport i que no tenia altre opci??. En els dies seg??ents les altres ciutats d'??frica i Bizacena van donar el suport a l'elecci??. Gordi?? fou portat a Cartago en process?? triomfal i fou saludat amb el t??tol d'Afric??. Per ra?? de la seva edat Gordi?? va exigir associar al tron al seu fill Gordi?? II.
Va enviar cartes a Roma anunciant el seu nomenament i va amnistiar a tots els que el tir?? Maxim?? havia desterrat o exiliat; tamb?? va prometre una recompensa als soldats, no m??s petita que la dels seus predecessors. El senat i el poble de Roma van rebre l'elecci?? amb alegria, i el senat es va unir a la revolta i el va confirmar com emperador, i Maxim?? fou declarat enemic p??blic i les seves est??tues enderrocades. Els districtes italians van rebre comissionats que van ser encarregats d'aixecar ex??rcits, i es van enviar tamb?? delegats a les prov??ncies.
Per??, mentre, el procurador de Num??dia, Capel??li?? (Capellianus) antic enemic de Gordi??, va refusar recon??ixer al nou emperador. Capel??li?? tenia el comandament de l'??nica legi?? de l'??frica i a m??s va reunir un ex??rcit amb veterans i n??mides ben entrenats, amb el que es va dirigir cap a Cartago. Gordi?? no tenia forces per oposar. ??s va reunir un gran ex??rcit amb esclaus, lliberts i altres persones, quasi be cap amb entrenament militar. La batalla de Cartago, prop d'aquesta ciutat, fou guanyada f??cilment per Capel??li??, i Gordi?? II va morir i altres nobles van fugir.
Gordi?? I al tenir noticies de la mort del seu fill es va su??cidar despr??s de un m??s i una o dues setmanes de la seva proclamaci?? (abril del 238).
