Glenn Theodore Seaborg
De Viquip??dia
 |
| Premi Nobel de Qu??mica (1951) |
Glenn Theodore Seaborg ( Ishperming, EUA 1912 - Lafayette 1999 ) fou un f??sic, qu??mic i professor universitari guardonat amb el Premi Nobel de Qu??mica l'any 1951.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer el 19 d'abril de 1912 a la ciutat d'Ishperming, situada a l'estat nord-americ?? de Michigan. Va estudiar f??sica i qu??mica a la Universitat de Calif??rnia a Los Angeles i postriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Berkeley, on es va doctorar el 1937.
El 1939 fou nomenat professor assistent de qu??mica a la Universitat de Berkeley, esdevenint professor titular el 1945 i entre 1958 i 1961 fou president de la mateixa universitat.
Seaborg mor?? el 25 de febrer de 1999 a la seva resid??ncia de Lafayette, ciutat situada a l'estat de Calif??rnia, a causa d'un accident vascular cerebral.
[edita] Recerca cient??fica
Inici?? la seva recerca al costat de Frederick Soddy, del qual supervis?? els seus treballs sobre is??top, i d'Otto Hahn, de qui va supervisar els seus llibres sobre radioqu??mica aplicada.
El qu??mic Edwin McMillan en el desenvolupament dels seus estudis sobre la fissi?? del nucli at??mic va descobrir el neptuni, un dels productes de la desintegraci?? de l'is??top 239 de l'urani. L'any 1940 Seaborg, en col??laboraci?? amb Philip Abelson, va assolir a??llar aquest nou element, el primer pertanyent a la s??rie dels transur??nids, la qual constitue??x una font d'energia nuclear.
Al seu laboratori de Berkeley Seaborg, juntament amb un bon nombre de col??laboradors, aconsegu?? descobrir uns altres nou elements nous de la taula peri??dica: plutoni (Pu), americi (Am), curi (Cm]), berkeli (Bk), el californi (Cf), einsteini (Es), fermi (Fm), mendelevi (Md) i nobeli (No). La predicci?? de les propietats qu??miques i la localitzaci?? d'aquests elements a la Taula peri??dica ve determinada pel principi exposat per Seaborg l'any 1944, conegut com concepte act??nid, segons el qual els elements m??s pesats que l'urani constitu??xen un grup separat dins de la Taula Peri??dica.
Durant la Segona Guerra Mundial va col??laborar en el desenvolupament de la primera bomba at??mica, participant en l'anomenat Projecte Manhattan. L'any 1945 va aconseguir superar els l??mits te??rics de les velocitats de les part??cules accelerades en un ciclotr?? i, independentment a la recerca del cient??fic sovi??tic Vladimir Veksler, va trobar la manera de mantenir la sincronitzaci?? per a velocitats indefinides.
L'any 1951 Seaborg compart?? el Premi Nobel de Qu??mica amb Edwin McMillan per les seves investigacions sobre els transur??nics.
Entre 1961 i 1971 fou cap de la Comissi?? nord-americana d'Energia At??mica, possici?? en la qual afavor?? la signatura per part del president dels Estats Units Lyndon B. Johnson del Tractat de No proliferaci?? nuclear de 1968.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomen?? l'element qu??mic seaborgi (Sg), descobert l'any 1974, aix?? com l'asteroide (4856) Seaborg descobert l'11 de juny de 1983 per Carolyn S. Shoemaker.
