Glòbul vermell

De Viquipèdia

Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, "vermell" i kytos, "clot", actualment traduït com a "cèl·lula") són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Van ser descrits per primer cop en 1658 pel biòleg alemany Jan Swammerdam, amb l'ajuda d'un microscopi.

Un esquistòcit és un glòbul vermell en procés de fragmentació, o un fragment de glòbul vermell.

Els eritròcits transporten oxigen mitjançant l'hemoglobina, una molècula complexa situada a l'hemimembrana externa dels eritròcits com a proteïna perifèrica, els àtoms de ferro de la qual formen enllaços temporals amb les molècules d'oxigen als pulmons o a les brànquies, i les deixen anar arreu del cos. L'hemoglobina també s'encarrega de transportar el diòxid de carboni (CO₂) de rebuig des dels teixits enfora. (Menys del 2% de l'oxigen total i la major part del monòxid de carboni també són transportats en dissolució al plasma sanguini. Els glòbuls vermells consisteixen entre un 35% i 40% d'hemoglobina, d'aquí el color de la sang. Una substància relacionada, la mioglobina, s'encarrega d'emmagatzemar oxigen a les cèl·lules musculars.

[edita] Malalties associades

• Anèmia. Síndrome caracteritzada per la baixa capacitat de la sang de transportar oxigen, a causa d'un nombre insuficient o anormalitat de glòbuls vermells o a causa d'una anormalitat en l'hemoglobina. Tipus d'anèmia:
  • Anèmia aplàstica.
  • Anèmia ferropènica.
  • Anèmia perniciosa. Anèmia megaloblàstica per dèficit de vitamina B12.

• Malària. Causada per un paràsit que roman part del seu cicle de vida als eritròcitos i s'alimenta d'hemoglobina.

• Síndrome hemolítica.
  • Anèmia hemolítica

• Hemoglobinopaties:
  • Talassèmia
  • Anèmia de cèl·lules falciformes. Malaltia genètica que comporta la producció de glòbuls vermells anormals.