Pulmó
De Viquipèdia
Els pulmons són un òrgan parell, els més importants de l'aparell respiratori, amb aspecte de con formats per un teixit esponjós de color rosa grisenc. Ocupen la major part del tòrax.
Els pulmons estan coberts per una membrana anomenada pleura i estan separats l'un de l'altre pel mediastí.
El pulmó dret està dividit en tres parts, anomenades lòbuls. El pulmó esquerre té dos lòbuls.
Tenen al voltant de 300 milions d'alvèols, tenint una superfície total del voltant de 140 m2 en adults (aprox. la superfície d'una pista de tennis). La capacitat pulmonar depèn de l'edat, pes i sexe- està en el rang entre. 4,000-6,000 cm3. Les dones solen tenir al voltant del 20-25 % més baixa la capacitat pulmonar.
La funció dels pulmons és realitzar l'intercanvi gasós amb la sang, per això els alvèols estan en estret contacte amb capil·lars. En els alvèols es produeix el pas d'oxigen des de l'aire a la sang i el pas de diòxid de carboni des de la sang a l'aire. Aquest pas es produeix per la diferència de pressions parcials d'oxigen i diòxid de carboni entre la sang i els alvèols.
[edita] Embriologia dels pulmons
Des del punt de vista embriològic, el pulmó s'origina de l'intestí anterior, a partir de l'endoderm. Ja en les primeres setmanes es forma un petit rovell de la qual es genera tot l'arbre tràqueo-bronquial. El rovell s'envolta d'un estroma que donarà origen a les estructures de sustentació. Del mateix lloc, deriva una cavitat que formarà les pleures.
| Aparell respiratori | edita |
|
Nas - Cavitat nasal - Faringe - Laringe - Tràquea - Pulmons - Bronquis - Alvèols |
