Laringe

De Viquip??dia

Laringe

Aparell respiratori.

Tall a trav??s de la laringe d'un cavall 1 Hioide 2 Epiglotis 3 Plec vestibular 4 Corda vocal 5 M??scul ventricular 6 Ventricle lar??ngic 7 M??scul vocal 8 Nou 9 anell de cart??lag 10 Cavitat infragl??tica 11 primers cart??lags bronquials 12 Bronqui
Gray	subject #236 272
Sistema	Respiratori
Art??ria nodridora	Superior lar??ngia, Inferior lar??ngia
Innervaci??	Superior laringi (Exterior laringi i Intern laringi), Recurrent laringi
MeSH	Larynx

La laringe ??s un ??rgan de la fonaci??, un conducte aeri i un mecanisme esfinteri?? que s???est??n des de la base de la llengua fins a la tr??quea. ??s el resultat de l???adaptaci?? d???un ??rgan que ha estat transformat per a participar, juntament amb altres ??rgans, en funcions molt importants per a ??ssers m??s evolucionats.

[edita] Funcions

En conjunt, els m??sculs laringis s??n capa??os de fer moviments lleugers i discrets i operen de manera sin??rgica en l???execuci?? de diverses funcions lar??ngies:

Protecci?? durant la degluci??. Els m??sculs laringis intr??nsecs tenen una funci?? protectora, amb la qual la laringe protegeix els pulmons de la introducci?? d???aliments o l??quids durant la degluci??. Quan aix?? passa, l???epiglotis es doblega cap enrere i forma un precinte damunt de la laringe per evitar l???aspiraci?? de subst??ncies estranyes. A partir de l???observaci?? ontog??nica es podria afirmar que la funci?? primitiva de la laringe seria la de protegir als pulmons de l???entrada de cossos estranys.

Ajuda en la respiraci??. Durant la inspiraci??, la laringe eixampla el seu espai intern facilitant aix?? el subseg??ent flux d???aire als pulmons. Durant una inspiraci?? reposada i tranquil??la, els plecs vocals s???abdueixen nom??s molt lleugerament (posici?? interm??dia). Una inspiraci?? for??ada, en canvi, far?? que els plecs vocals s???abdueixin cap a una posici?? m??s exterior (posici?? lateral) i aix?? augmentar?? considerablement la capacitat de la via d???aire. Durant una expiraci?? reposada, la laringe es mou en la seva totalitat cap amunt.

Ajuda a l???augment del rendiment muscular. Existeix l???anomenat reflex de tancament per esfor?? gl??tic, que es caracteritza per una adducci?? tensa i uniforme de la totalitat de la laringe, incloent-hi tant les plecs ventriculars com els vertaders plecs vocals; ??s el que passa quan es fa un esfor?? f??sic important. Blocant la caixa tor??cica els m??sculs tor??cics i de la part superior del bra?? obtenen una fermesa mec??nica que permet a una persona aixecar, empentar, o realitzar qualsevol activitat que exigeix m??s for??a a la cintura escapular. Tamb?? a les activitats corporals que exigeixen una sortida brusca de l???aire, la laringe actua com un esf??nter tancant, si cal amb molta for??a, la sortida de l???aire per passar a alliberar l???aire expirat amb una gran pressi??; ho podem observar en el tossir, esternudar i, a un nivell diferent, en els inicis de la fonaci?? en la qual cal m??s pressi?? subgl??tica. A m??s a m??s, quan la cavitat tor??cica s???eixampla i es fixa, les v??sceres abdominals es poden comprimir, la qual cosa ajuda a l???acte d???estossegar, defecar, orinar, etc.

Fonaci??. A m??s a m??s d???ajudar a la respiraci??, els m??sculs laringis intr??nsecs tamb?? tenen una funci?? que permet la producci?? de la veu.

??s en la parla on la laringe assumeix tasques m??s delicades. Com la protecci?? de la via a??ria i la regulaci?? de la respiraci?? continuen sent funcions vitals, aix?? explica perqu?? algunes estructures filogen??tiques m??s antigues s??n activades per estructures nervioses d???aparici?? posterior. Tot i que la funci?? respirat??ria de la laringe ??s vital, la seva adaptaci?? per a la parla ha estat fonamental en l???aparici?? de la societat i la cultura humana.

[edita] Estructura esquel??tica

Cart??lags de la laringe.

L???estructura b??sica de la laringe humana est?? determinada per un conjunt de cart??lags, en els quals s???insereixen diversos lligaments i m??sculs. Els tres cart??lags majors (tiroide, cricoide, i epiglotis) s??n simples, i els tres menors (aritenoides, corniculats, i cune??formes), s??n dobles.

Tiroide. ??s el major dels cart??lags laringis.

Cricoide. Forma la base de la laringe.

Aritenoides. S??n dos cart??lags laringis en forma de pir??mide.

Epiglotis. ??s un cart??lag laringi ample, en forma de fulla.

[edita] M??sculs

Els noms de la majoria dels m??sculs laringis deriven dels punts d???inserci?? de cada m??scul.

El grup de m??sculs extr??nsecs, que tenen un punt d???inserci?? a la laringe, en el cart??lag tiroide, i una altra inserci?? en estructures externes a la laringe. Funcionen per a fixar, elevar i baixar la posici?? de la laringe en el coll. Aquesta fixaci?? ??s important en situacions en que la laringe exerceix una funci?? esfinteriana. S??n m??sculs parells, i es poden subdividir en dos grups:.

M??sculs suprahio??dals. Com el seu nom indica, estan per damunt del nivell de l???os hioide i actuen principalment per elevar la laringe
M??sculs infrahio??dals. Localitzats sota de l???os hioide, actuen com a depressors laringis.

El grup de m??sculs intr??nsecs, que tenen tots els punts d???inserci?? dins de la laringe, funcionen per donar a la laringe capacitats de tancament, emmagatzemar aire per sota del nivell de la laringe, evitar que subst??ncies estranyes puguin penetrar als pulmons i, tamb??, capacitat fonat??ria. S??n els seg??ents m??sculs:

M??sculs tiroariteno??dals. Constitueixen la porci?? muscular dels veritables plecs vocals o cordes vocals, i s???estenen des dels cart??lags aritenoides fins a la superf??cie interna del cart??lag tiroide. Est?? format per dues masses musculars o fascicles: el m??s mitj?? o intern s???anomena m??scul vocal perqu?? donen volum als plec vocals; en contraure???s escur??a els plecs vocals, eleva la seva tensi?? i augmenta la seva massa per produir uns tons m??s greus. El grup m??s lateral o superficial ajuda a l???adducci?? dels plecs vocals mentre redueix simult??niament la seva tensi??, participant en els mecanismes de regulaci?? del to vocal. Alguns autors consideren els dos fascicles com a m??sculs independents.

M??sculs cricotiro??dals

M??sculs cricoariteno??dals laterals. Funcionen com a adductors dels plecs vocals aconseguint que aquests s???aproximin entre si, per?? separant la porci?? intercartilaginosa. Cl??ssicament se l???ha considerat el m??scul del xiuxiueig. Actualment es considera que aquests m??sculs actuen en la fase inspirat??ria, juntament amb els cricoariteno??dals posteriors, i no en la fonat??ria (Sa??udo, entrevista 2000).

M??sculs cricoariteno??dals posteriors

M??scul ariteno??dal transvers. Acosta els aritenoides, col??laborant en el tancament de la fenedura gl??tica. La seva funci?? m??s important ??s el contacte medial dels plecs vocals.

M??sculs ariteno??dals oblics. Efectuen l???adducci?? dels plecs vocals en realitzar una basculaci?? dorsal de l???epiglotis, en una acci?? supragl??tica. Alguns autors parlen d???un ??nic m??scul ariteno??dal dividit en dos parts: la part transversa, que ??s un ??nic fascicle, i la part obliqua, amb dos fascicles en forma de creu. Aquest m??scul Realitzaria una clara acci?? esfinteriana tant a nivell gl??tic com supragl??tic.

[edita] Innervaci??

La innervaci?? de la laringe ??s molt complexa perqu?? rep, alhora, terminacions sensitives, motorosensitives, vasomotores i sensorials. A m??s les dades de la dissecci?? no concorden sempre amb les de la cl??nica, la qual cosa fa m??s complicat el seu estudi.

Els m??sculs de la laringe estan innervats per quatre nervis cranials:

vague,
trigemin
facial
hipogl??s

El nervi vague ??s el responsable de la innervaci?? sensitiva i motora dels m??sculs laringis intr??nsecs, i els altres nervis cranials innerven els m??sculs extr??nsecs. Surt del nucli ambigu en el bulb raquidi. En el seu trajecte de baixada es divideix en tres branques:

Branca nerviosa lar??ngia superior. Es subdivideix, a l???altura de l???os hioide, en dos nervis:
- Laringi intern. El nervi laringi intern es divideix en m??s branques i porta informaci?? sensitiva de la mucosa de l???epiglotis, de la zona m??s posterior de la llengua, de la regi?? infragl??tica i de la part superior de la regi?? supragl??tica.
- Laringi extern. La branca nerviosa lar??ngia externa ??s un nervi motor per al m??scul cricotiro??dal i el m??scul constrictor inferior de la faringe.

Branca nerviosa lar??ngia inferior o recurrent. Surt del nervi vague en el moment que aquest creua la cara anterior de l???art??ria subcl??via per la dreta, i la crossa a??rtica per l???esquerra, ascendint cap a la laringe; d???aqu?? ve la denominaci?? de recurrent. ??s un nervi motor i sensitiu, i innerva tots els m??sculs intr??nsecs de la laringe, exceptuant-ne el m??scul cricotiro??dal.

Branca nerviosa far??ngia. ??s la que aporta fibres nervioses motores a la faringe i a tots els m??sculs del paladar tou, exceptuant-ne el tensor del vel del paladar.

[edita] Imatges addicionals

Laringe	Tall d'una laringe de cavall	Cart??lags de la laringe. Vista posterior.	Lligaments de la laringe. Vista posterior.
Secci?? sagital de la laringe i part superior de la tr??quea.	Secci?? coronal de la laringe i part superior de la tr??quea.	Vista laringoscopica de l'interior de la laringe.	Secci?? sagital del nas, boca, faringe, i laringe.